Quan la trama d’una novel·la és basa en un tema familiar i prop del lector, difícil serà que aquest no s’implique emocionalment en la lectura d’aquesta, pel fet de tractar-se d’un tema que de ben segur, li tocarà de prop. Qui no ha assistit amb el cor reblert de pena als darrers dies d’un familiar major, al qual la mort li havia dictat la fi irremeiable abans?

Tot just això s’esdevé a la família dels Oliart, quan una caiguda de l’avi Eusebi descobreix un tumor en fase terminal. La notícia cau al si de la família com una galleda d’aigua gelada, incloent-hi els néts, Arnau i Altea, els quals a partir d’aquell moment idearan un pla perquè el iaio puga viatjar a Nova York, tal i com va fer anys enrere la seua dona, la iaia Rosalia.

El tema de la mort és plantejat d’una forma molt propera a l’espectador, que viurà tota la sèrie d’esdeveniments quotidians amb una complicitat gairebé total. Vicent Borràs, amb el seu llenguatge amable, suau i amb tints poètics “provoca” emocionalment el lector, tot convertint-lo protagonista en tercera persona de la història i els sentiments que hi suren al voltant d’aquesta.

L’atmosfera tan emocionalment humana creada per l’autor ultrapassa les planes del llibre i impregna de ple el cor de qui llegeix l’obra, que acabarà posant rostres familiars i propers als noms dels personatges creats per Borràs.

Cal escometre la lectura de forma pausada, rellegint acuradament cada frase, cada emotivitat impresa en lletra a totes les pàgines. Potser, arribats a la fi, alguna llàgrima haurà vessat tot aquell que vulga obrir el seu cor a la pena d’aquesta família del carrer de la Fortuna d’Algemesí. Hom recomana escoltar prèviament les cançons New York, New York de Frank Sinatra i també Smile interpretada per Nat King Cole. Amb aquesta ambientació prèvia, la lectura de l’obra esdevindrà un autèntic exercici de passió compartida.