slogan tipografia la moderna
Llegint s´entén la gent
Valoració de l’amistat del més enllà estant (o potser no…)
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre “Entre amics” de Antoni Martínez Bonet, editorial Onada Edicions
Francesc Pou - 18/05/2024
Valoració de l’amistat del més enllà estant (o potser no…)

Antoni Martínez Bonet ha estat actor de Moma Teatre, llaurador inclassificable (home de la terra, de la nostra terra), botiguer, comerciant, així com també executiu de vendes en diverses companyies. I per rematar la feina, un lletraferit de tota la vida. No està gens malament per als 62 anys que té a hores d’ara. Un home polifacètic com podeu veure. Però permeteu-me que de totes les activitats que ha desplegat al llarg de la seua vida, ara ens centrarem en la darrera, la dedicació a les lletres que s’escriuen i es llegeixen, en contraposició a les altres que s’han de pagar i que també li cauen a les mans dins la seua feina a l’editorial Neopàtria.

Si parlem dels treballs publicats, hem de referir-nos, en primer lloc al recull de relats titulat Amor cuit (2013), un gènere que segons confessió del mateix autor li agrada força i a més, s’hi desenvolupa amb un gran mestratge motivat per la seua habilitat narrativa innata. L’extinta editorial Germania va traure a la llum el 2013 el poemari L’incrèdul pentinat. Amb Neopàtria publicà, dos anys més tard, el segon recull de relats, Amor cru i a l’any següent, Nuesa, poemari on l’autor desgrana l’amor passional i carnal tot lloant la bellesa del cos nu de la dona, amb l’elegància d’un llenguatge poètic que crea escenes d’amor abellidores.

El 2019, les musses de la inspiració van il·luminar-lo en la seua obra D’amor, res, un recull de contes que obtingué el Premi de Narrativa Carmelina Sánchez-Cutillas de la localitat d’Altea. En aquest llibre certifica la característica humorística, sensual i també de congoixa en uns relats que t’atrapen alhora que deixen espai a la reflexió. Posteriorment va veure la llum el poemari Multiplicant grills, editat igualment per Neopàtria, on l’autor construïx un espai íntim, un refugi contra el dolor que li provoquen els colps baixos que li’n dona la vida, un escenari on trobar tantes i tantes respostes a les eternes preguntes. És conscient de la brevetat del cant, que la flama consumirà en un no res el desig però, mentre reste vida i amor, aquest final el portarà tard o d’hora a un nou inici, segons diu el poeta Pere Bessó a la ressenya del llibre.

Amb un altre recull de contes titulat Mala sort per a la fusta si naix violí, Antoni M. Bonet va guanyar el 37è Premi de Narrativa Vila de Puçol i l’obra fou editada per Onada Edicions. Aquesta editorial s’ha encarregat, igualment, de la publicació de l’obra que tot seguit comentarem: la novel·la Entre amics.

Entre amics parteix de la mort inesperada del protagonista, el poeta Bernat Benavent i la vetlla que hom farà al tanatori del poble, que serà l’escenari on es desenvoluparà la totalitat de la novel·la. Per davant del cos sense vida del lletraferit aniran desfilant el passat, la memòria i el futur que s’esbrina en cada història de cadascun dels protagonistes contades pel mateix Bernat des de la seua posició, diguem-ne privilegiada, de dins del taüt, quan encara resten funcionant les darreres neurones que permetran que el finat puga contar el relat de la trajectòria vital de molts dels presents que, sota la característica comuna de l’amistat que li professaren en vida, els ha fet aplegar-se en el recinte mortuori per donar el comiat i alhora escenificar un acte social de converses on no hi manca ni el menjar ni la beguda. Tot açò, a judici del mort i del lector converteix l’acte en qualsevol cosa excepte un condol.

Cadascun dels qui s’aturen davant del taüt per continuar després amb l’àpat i les converses porta una història de relació amb Benavent i serà aquest qui ens la farà conèixer amb una dosi d’ironia no exempta d’amargor. Tanmateix hi haurà un elogi de la vera amistat representada en uns bons amics que la sort ha tingut a bé regalar-li durant el trànsit per aquest món. I així trobarem la seua dona, Núria, amb qui malgrat la infidelitat descoberta sempre li guardarà una dosi d’estima i amor, tot i que ell mateix no s’estigué de practicar-li’n una venjança multiplicada per dotze.

Tal com diu en la ressenya que fa del llibre l’escriptor Salvador Vendrell, “veurem desfilar Vicent Picó, la cobdícia, el voluntariós capellà que va esdevenir un delinqüent de sagrari, segons el van anomenar els titulars de la premsa del moment. Felip Nogués, la xamba, que prepara àpats a contratemps i, quan s’hi posa, beu com deu i menja com cinc i que, si no veu al davant plats i gots plens, cau en una desolació impertinent que el desbarata. Un home que tot el que guanya s’ho tira damunt passant per la gola. I que va tindre la sort que li va tocar la grossa. Clàudia Meseguer, la temperança, amiga de tota la vida, dotada d’una figura que extasiava, però que tingué la mala sort de voler emportar-se al seu rodal Ximo Vidal, un home molt refractari als compromisos, catedràtic del no-res, bergant de got en mà i afeccionat a defugir les obligacions que l’estima o l’amistat comporten.”

I continua dient Vendrell “si seguiu llegint, us trobareu amb altres personatges interessants que passaren per la vida i la mort del poeta fill del barber que feia versos, que protagonitzen uns relats molt llegidors i que ens porten a un repàs de la vida de l’escriptor i, de passada, ens ajuden a descobrir algunes coses que va aprendre l’escriptor d’altres escriptors amics. El mateix Bonet, per boca de Benavent, dirà: “vaig aprendre la lliçó més difícil d’aprendre per un lletraferit, com jo era, és la de la humilitat que van exhibir. La de la capacitat de portar el gran bagatge que tenen d’una manera planera, substancialment planera”.

L’estructura de la novel·la és semblant a la d’una sèrie de relats que venen a convergir en la figura del protagonista, qui anirà desgranant tots els aspectes de la vida de cadascun dels personatges que s’apropen a la vitrina de la sala on hi ha el taüt i que permet el seu ocupant descobrir al lector la seua relació amb cadascun d’ells i d’elles explicades amb un fil de fina ironia que escampa des de les primeres planes fins a la darrera de la novel·la. Una novel·la que ens parla de la vida des de la mort i converteix el vidre pel qual tots miren el finat en un calidoscopi per on el lector podrà observar la vida de tots els amics i no tan amics, els amors i els desamors que han passat pel recorregut vital d’aquest poeta que se’ns apareix com a narrador amb una tècnica depurada que ens farà conèixer cadascun d’aquests personatges i la forma en què han influït en la vida de qui, tot just, l’acaba de perdre.

L’estil narratiu àgil, amb un llenguatge directe que combina expressions genuïnament literàries amb d’altres directament recollides de la parla popular fan que esdevinga de fàcil lectura, unida a una extensió moderada en el nombre de pàgines (140), facilitaran l’entreteniment del lector alhora que li crearà una complicitat amb el protagonista que ha passat a millor vida i gaudirà amb la ironia i la franquesa del missatge que tothora transmet Bernat Benavent.

Igualment, cal destacar la mestressa que fa gala Antoni Martínez Bonet en la creació i caracterització d’uns personatges que porten al darrere una història que configura un relat en si. El nexe d’unió de cadascuna d’aquestes petites històries és la relació que mantindran amb el protagonista. És, per tant, una novel·la de petits contes, de petites històries enraonades amb una vida que s’acaba de cloure.

Resta la invitació a empatitzar amb Benavent. Permeteu-me que faça servir l’expressió “empatitzar”, la qual considere més afortunada que no l’altra de posar-se al lloc del protagonista, perquè és clar que açò darrer a ningú no li abellirà. El que sí espere que siga abellidora és la lectura del llibre, després de tot el que hem dit i analitzat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario