Aclariment previ per a les persones menors de 40 anys.

La pintada és una espècie de ‘tuit’ fet amb pinzell o amb esprai en un mur de pedra que malgrat tindre menys difusió que les que s’escriuen actualment als murs virtuals resultaven més emocionants i molt més contundents. Sobretot si t’enganxava la porra d’un policia nacional durant el moment l’elaboració.

Antecedents històrics

Tot i que hi ha precedents a l’època ibèrica (veure ‘Biosildun Terol i els ploms de la Serreta’ J.Llopis – Ed.Paraninfo, 1987 – ISBN-0-7645-2641-3) es pot considerar que l’inventor de la pintada fou un tal Brian, un jueu militant del Front Popular de Judea que va viure al segle I després de Crist, i que va escriure –segons consta en documents que han arribat als nostres dies – la frase ‘Romani ite domum’ com a protesta contra la ocupació romana.

Per no estendre’s direm que des d’aquesta primera  acció fins arribar als segle XXI la pintada ha passat per diversos daltabaixos, gaudint de major esplendor quan més convulsos eren els temps.

Aquest es el cas dels anys d’aquella entelèquia anomenada transició, durant els quals la pintada va conèixer el seu particular ‘Segle d’Or’ amb obres tan enginyoses com el ‘Fachas jodeos tenéis la sangre roja y el corazón a la izquierda’, aquella altra escrita amb lletres blaves que deia: ‘Si los hijos de puta volaran el cielo seria rojo’ a la que, algú va posar l’afegitó, en color roig, ‘por eso es azul, cabrones’ o la que durant anys va haver al mur del carrer Alçamora, davant del passeig de Cervantes, que deia: ‘Las águilas vuelan solas los borregos necesitan un pastor’ i que, malgrat estar feta per un militant de la CNT resulta que era una consigna feixista, com vam saber després.

La pintada a l’actualitat

Tot i que la pintada ha perdut certa notorietat des de l’aparició de les xarxes socials i ha evolucionat cap a noves formes d’expressió més sofisticades (com el grafit) o més elementals (com el gargot o ‘garabato’) encara manté una notable presència als murs i, en el cas d’Alcoi, també a les voreres, als bancs, als arbres i gairebé a qualsevol superfície on es puga escriure.

Cap a una classificació universal de la pintada alcoiana

Atenent al contingut les pintades que hi ha en l’actualitat al terme municipal es poden agrupar en les següents categories.

Polítiques i/o reivindicatives

Son sens dubte les més nombroses i engloben una amplia varietat tant en  el contingut com en la forma: vers apariat (Unió Valenciana Màfia Siciliana) vers lliure (Terra Mítica crema el bosc) cal·ligrama (Con$ume hasta morir) evocació històrica amb tints nostàlgics (Recordem al Pelletes) amenaça (Pelletes tornarà) consignes revolucionaries simples (No botes rebotat) amb k anti-sistema (Cómete a los rikos están muy rikos) metafòriques (Compra’t una goma 2 esborra Espanya) o cacofòniques amb resultat violent (Chafa fachas).

Aquest grup també inclou les reflexions genèriques sobre la condició de l’esser humà i l’existència que, malgrat la profunditat del missatge que transmeten (Os reis de mi por ser diferente yo me rio de vosotros por ser todos iguales. No hipoteques el teu futur i recorda el teu passat cultural la terra ni es compra ni es ven) al ser tan extenses resulten pesades i una mica pedants.

D’informació general
Aquest apartat engloba les pintades que pretenen posar al lector al corrent d’un fet puntual (L’art no s’ensenya ni s’inculca) d’una sensació anímica (La vida es bella y el mundo es una mierda) d’una sensació física (La talla 38 me aprieta el chocho)  o amb intencions publicitàries (Porque no eres una máquina, cómprate un villamarquí). També per advertir-lo d’un perill futur (Has visto solo estudiado trabajado pronto vas a morir) o imminent (Cuidado policia de barrio).

En ocasions, però, les pintades informatives transmeten un missatge imprecís (No volem etiquetes. De roba o de les altres?, No queremos Fanta. De taronja o de llima?) sicalíptic (Totes les banderes son carnívores) o arbitrari (Sois todos unos maricones menos Kike. Vero. Com pot saber Vero que tots som maricons sense haver tingut tracte carnal amb cadascun de nosaltres?) Aleshores parlem de pintades desinformatives, pintades espúries o cospepintades

Al viento le digo
A diferencia de les anteriors que s’adrecen al públic en general, estan específicament dirigides a un col·lectiu amb la intenció d’insultar-lo, amenaçar-lo o incitar-lo a actuar d’una determinada manera.

Els principals destinataris d’aquest tipus de pintades acostumen a ser, en primer lloc, les forces de seguretat de l’estat (Era un home i ara es poli, Vuestras porras siembran el terror nuestras piedras la revolución, Al pan pan al madero pum y al nazi catapum) els afeccionats taurins en general i els toreros en particular (Tradició taurina, tradició assassina, Ningun torero sin su cornada) i  els estudiants (Estudiants deixeu de perseguir títols comenceu a lluitar).

En el cas d’Alcoi degut a la seua idiosincràsia també s’hi troben pintades dedicades al col·lectiu fester com aquest Filaero, te parta un rayo que incorpora una representació d’un llamp per facilitar la comprensió del missatge al filaero.

Dins d’aquest grup hi ha un destacat subgrup que s’anomena ‘no sé si m’explico, no sé si m’entens’ integrat per pintades que en lloc de a un col·lectiu s’adrecen a una persona en particular. És el cas de Asun Lávate !!!  (noteu les tres exclamacions finals reforçant la necessitat que Asun es rente el més aviat possible) Natxo ers 1 pesat, Manolo la cena te la haces tu solo o aquesta altra summament curiosa sobretot per la signatura del missatge Muerto estas muerto Dape feto mal formao, mal pario hijo de puta. By: Tus amigos. Amb amics com aquests…

Religioses
A diferència del que ocorre a altres llocs a Alcoi també hi ha un important nombre de pintades de temàtica religiosa que inciten a la participació (Sube al cielo y arroja Dios a la tierra) qüestionen la naturalesa de Déu (Dios es negra, Dios es Chiste) o debaten sobre la possible existència d’una vida més enllà de la mort. Aquest es el cas de ‘Este es el paraiso. Hay – vida eterna Dios existe’ situada a la tapia del cementeri d’Alcoi que tot i la profunditat de la reflexió, no aconsegueix la contundència i claredat que ofereix aquesta altra situada al tanatori del Port de Sagunt (Asta el infinito y más allá)

Pintades fosques o anti-pintades
Pintades fosques o anti-pintades son totes aquelles que en lloc de ubicar-se en espais públics i transitats per tal de facilitar la lectura del missatge als vianants, ho fan en indrets inaccessibles, poc transitats o totalment foscos com es el cas de ‘Deixeu els tunels tranquilets o tindreu pleit!’  i ‘Dins del pot volem al del bigot. Fills de puta’ situades als túnels de la via Verda passat el Poliesportiu direcció La Sarga que han quedat soterrades com restes arqueològiques en la foscor des de que uns electricistes menesterosos van retirar tot el coure per reciclar-lo en benefici propi. I es que com explica aquesta altra pintada la cosa està tant malament que Açò no ho arregla ni McGiver

Postdata. El del bigot era José Maria Aznar.