Hi ha una cosa amb la que tots els alcoians estan unànimement d’acord: la imatge més representativa de la ciutat és el Barranc del Cint. I ací s’acaba el consens. Perquè hi ha tantes denominacions per al barranc com teories sobre el seu origen. És per això que avui –com una mostra més de la vocació divulgativa de la revista TLM- els exposarem algunes de les més solvents i contrastades sobre l’origen de l’esmentat accident geogràfic.

Teoria de la patada voladora. És fruit de llegendes populars segons les quals l’origen del barranc hauria estat una guitza (una patada voladora) del cavall de Sant Jordi. Què feia un cavall sobrevolant la Mariola com un voltor, si ho feia motu proprio u obeïa ordres del sant, quina classe d’animalot era per fer una destrossa tan gran amb nomes una puntada o si es tractava d’un T-Rex disfressat de cavall, d’un pardal, d’un avió o de Superman, són preguntes per a les que els especialistes encara avui no han trobat resposta.

La teoria de la patada voladora, durant molt de temps va gaudir d’una gran credibilitat per dos raons: 1. Hi havia precedents, com el cavall de Jaume I al Puig Campana. 2. El cavall de Sant Jordi ho arreglava tot amb les potes (vegeu la llegenda de Silca on aconsegueix alliberar una donzella colpejant amb la pota el cap del drac).Quan els historiadors locals van adonar-se que un guerrer a lloms d’un cavall blanc volador evocava la imatge de Perseu i Pegaso (i d’altres mites ancestrals) i que això podia crear conflictes amb la suprema tradició alcoiana la teoria va ser definitivament rebutjada.

Teoria de la mina. Postula que el barranc és el resultat de l’explotació d’una mina a cel obert excavada durant l’època romana, amb unes característiques semblants a la de Las Médulas situada a la regió de El Bierzo. Els treballs d’enginyeria per a l’extracció del mineral haurien estat la causa de l’alteració paisatgística de la serra donant com a resultat la forma de l’actual barranc.

Sobre la classe de mineral que s’extreia també s’ha especulat molt. Hi ha estudiosos que deien que podria tractar-se d’or i que aquest seria l’origen d’algunes expressions populars alcoianes com: ‘em xorren els diners’ o ‘aquesta la pague jo’. Altres es decanten pel zinc (per assemblar-se a una de les denominacions històriques del barranc). Quan un estudi va demostrar que l’únic mineral explotable a la zona era el lignit la teoria va perdre força.

Teoria de l’erosió. S’inclina a creure que l’origen del barranc es deu a la erosió fluvial soferta per les roques calcàries de la muntanya durant milions d’anys. La qual cosa per una banda explicaria l’aparença de formació càrstica del barranc i, per altra, justificaria la seua denominació oficial. Ja que el principal causant de l’erosió, el riu Benissaidó, cenyeix, o cint, (una forma verbal antiga del verb cenyir) l’estret congost ple de cingles que és el Barranc del Cint.

Aquesta teoria, però, ha estat sempre la més rebutjada per tractar-se d’una explicació molt evident, senzilla i, per tant, sospitosa. De fet algun historiador del puntet ha arribat a qualificar-la com: demasiado vulgar.

Teoria del terratrèmol. Apunta que el barranc hauria estat format per un moviment sísmic. Concretament el que va tindre lloc l’any 33, en expirar a la creu nostre senyor Jesucrist en la muntanya coneguda com Gólgota.

Científics alemanys han analitzat els registres sísmics d’Israel aconseguint situar la data d’aquest terratrèmol el dia 3 d’abril. La qual cosa reforçaria la veracitat de la teoria. Ja que com tothom sap en Abril succeïxen els esdeveniments alcoians d’importància. En contra però juga el fet que els geòlegs encara no hagen pogut trobar la suposada falla que uneix Jerusalem amb el Teular del Llonganisser. Sí han trobat, però, una altra que uneix Alcoi amb Cadis travessant Crevillent, Mula i Granada que si bé no ajuda a recolzar la teoria que ens ocupa, ajuda a entendre moltes altres coses.

Teoria de la porta de Sintia. La teoria es basa en el significat de la paraula Sint (sirena en àrab segons el Cronicón del Pare Picher). A partir d’ací investigadors agosarats han especulat amb que l’origen del barranc no només es perdria en la nit dels temps sinó que els dos penyals que el delimiten podrien ser les Columnes d’Hèrcules de les que parla Plató als seus escrits i que donaven accés a l’Atlàntida abans que s’enfonsara en el mar a causa d’un violent terratrèmol i d’un gran diluvi en només un dia i una nit.

Els autors d’aquesta teoria basen les seus conclusions en tres fets indiscutibles: 1. A la zona sovintegen les gotes fredes, la qual cosa faria possible l’enfonsament. 2. Durant molt de temps a Alcoi va haver una porta coneguda com ‘la porta Sintia’ situada front al barranc del Sint, la qual cosa suposaria una evidencia de memòria històrica arrossegada al llarg de segles. 3. Els voltors que poblen el barranc ben bé podrien ser hereus d’alguns atlants que haurien sobreviscut a la catàstrofe mudant el seu aspecte habitual (meitat dona meitat peix) per l’altra aparença de les sirenes (meitat dona, meitat au).

Teoria reptiliana o de Ciakar-Chitauri. Segons aquesta teoria la fundació d’Alcoi hauria estat deguda a una colonització extraterrestre. Els possibles visitants provindrien del sistema Alfa Draconis, en la galàxia Ciakar-Chiaturi, i formarien part d’una civilització de guerrers amb un sistema polític molt jeràrquic i complex alimentat per la por i l’odi. Segons els ufòlegs locals, els reptilians -o draconians- s’haurien estès des d’Alcoi a la resta del món i a hores d’ara formarien part de l’elit governant del planeta i d’altres institucions en procés d’extinció com la CAM, el Banc de València o Bancaixa.

Tot i que d’entrada pot semblar un desgavell, la teoria dels reptilians (posats de moda en una sèrie de televisió als anys vuitanta) aconsegueix explicar els principals enigmes que envolten el barranc: 1. La formació. Conseqüència de l’erosió provocada pels coets turbopropulsors de la nau nodrissa en aterrar prop de l’Ombria del Garrofer. 2.La forma de V que no hauria estat fruit de la casualitat ja que la salutació habitual dels reptilians era dibuixar una V amb els dits cor i índex de la ma. 3. La V equival a Cinc en números romans.

Aquestes evidencies sumades a alguns trets de la civilització draconiana que es reprodueixen a la societat alcoiana (caràcter bèl·lic, sistema polític complex), el fet que l’animal totèmic de la ciutat siga el caragol (versió suavitzada dels rèptils però que com ells s’arrossega, sembla esvarós i té banyes) i finalment la singularitat afegida de que molts alcoians caminen mirant al cel com si buscaren amb els ulls la galàxia d’on van arribar els seus avantpassats, han fet que la teoria reptiliana dia rere dia compte amb major nombre d’adeptes.