slogan tipografia la moderna
Lo + de lo más
On he vist jo açò abans?
Pareguts raonables entre les fotos dels candidats a les eleccions municipals i la vida real.
Xavier Cortés / Pep Jordà - 22/05/2015
On he vist jo açò abans?

No us ha passat mai? No heu tingut sovint la sensació de que ‘Tu cara me suena’ en vore fotos de propaganda en època de campanya electoral. No us heu fet aleshores un munt de preguntes com: On he vist jo açò abans? D’on s’ho ha copiat el director de campanya? A quina portada de disc o cartell de pel•lícula ha volgut ‘homenatjar’? Per donar resposta a totes aquestes qüestions i algunes més l’equip de becaris de Tipografia La Moderna s’ha passat hores bussejant per Internet fins arribar a les següents conclusions:

Partit Popular

PP

La foto de campanya dels cincs primer integrants de la llista popular està inspirada en el cartell de la pel•lícula ‘Ahora me ves ahora no mes ves’. Una cinta que va d’una banda de lladres anomenada ‘los cuatro jinetes’ formada pels quatre millors il•lusionistes del món, que es dedica a atracar homes de negocis corruptes i a repartir els diners robats entre els espectadors. Més o menys com el que feien les quadrilles de Bárcenas, Gürtel, etc. però en sentit contrari.

El gest de determinació també recorda l’inexorable avanç de ‘Los siete magníficos’ aquells pistolers implacables de la mítica cinta de John Sturges que alliberaven un poble modest d’una despietada banda de malfactors que els extorsionaven i els donaven mala vida, com fa el Partit Populars amb tots els ciutadans de l’estat espanyol.

Partit Socialista Obrer Espanyol

PSOE

La foto de família baix del pont de Sant Jordi, una icona emblemàtica de la ciutat que es cau a trossos i que casualment s’ha començat a reparar només arrencar la campanya electoral, té una certa retirada al cartell de la funció ‘Panorama des del pont’. Una obra teatral d’Arthur Miller on s’aborda el drama de la immigració il•legal mitjançant un història de gelosia, obsessions i venjances com les que en ocasions s’han donat al sí del propi partit.

La pose marcial del carismàtic (d’alguna manera) alcalde, envoltat pel seu estat major ens recorda també el cartell del clàssic ‘El pont sobre el riu Kwai’. La construcció del qual -en la vida real- es va portar per endavant la vida de 100.000 presoners, igual que el pont de Sant Jordi pot endur-se per davant la reelecció d’algun regidor d’urbanisme.

Ciudadanos

Ciudadanos

El pòquer d’asos de candidats de Ciutadans posant als esglaons de la marquesina de la Glorieta sembla la portada del darrer disc d’un grup musical del finals del anys seixanta, primers del setanta (d’aquells anomenats ye-yé) que després de molts anys de separació tornen a retrobar-se per fer caixa i recuperar l’antiga esplendor amb un darrer recopilatori de grans èxits, format per cançons enganxoses, però molt supèrflues i que fan olor a oli refregit.

De fet només faltaria posar-hi el nom del grup (‘Els trànsfugues’, ‘Els reincidents’ ‘The Emblemàtics’ o ‘Els Stupendo’s’) en lletres grans i molt acolorides, i els títols de les cançons més conegudes com: ‘Por el Calderón en prisión’ ‘Serelles in my mind’, ‘El hotel del sol poniente’, ‘Cemento en el corazón’ o ‘Mi amigo Miguel’.

Unión Progreso y Democracia

UPyD

Direu el que voldreu però la foto dels cincs primers integrants de la llista de Unión Progreso y Democracia és clavada a la dels adolescents de la pel•lícula ‘El club de los cinco’. Una cinta de culte (però amb mala rima) que va d’un grup d’estudiants que es passen castigats tot un dissabte en l’institut, entre els quals comencen a aparèixer desavinences de seguida que el director que els vigila (que per cert no s’anomena Rosa Maria Díez González) se’n va de l’aula.

La mirada suggeridora, travessada o directament miop del líder de la formació té també -per cert- una retirada a la de Robert Pattinson, protagonista de la saga ‘Crepuscle’ de la qual la crítica ha dit: ‘la meitat del temps només hi ha mirades i quan comencen a parlar voldries que mai hagueren obert la boca’.

Compromís

Compromis

Compromís és l’única de les formacions que es presenten a les municipals de la qual no hem trobat foto de grup (no cal que ens les envieu que ja no arribem a temps). De qualsevol manera la imatge del seu líder, i el propi líder, estan inspirats en el cartell de ‘El fonamentalista reticent’. Mireu Kiefer Sutherland. Una peli que mitjançant la història de Riz Ahmed, un jove economista pakistanès llicenciat a Princeton, ens explica com cadascú acabem creant-nos els propis enemics.

Pel que fa a l’estètica color carabassa, a banda dels repartidors de les bombones de butà,  també podria recordar la sobrevalorada pel•lícula -segons el crític Carlos Boyero- ‘Easy Rider’. Si no fos perquè resulta extremadament difícil imaginar-se a David Abad amb un xupa de cuir creuant Amèrica damunt d’una Harley-Davidson després de vendre-li una partida de cocaïna a un home de Los Angeles.

Canviem entre tots

Canviem

Igual ens ho fa a nosaltres la vista però el desplegament integral de tots el components de la candidatura Canviem entre tots, el gest seriós, gairebé trist, frisant la melancolia, juntament amb la quasi absència de color i, sobretot, eixe cameta avançada dels líders de totes dues formacions ens ha recordat la foto oficial (o, si voleu, a la portada de qualsevol disc) de ‘Los Sabandeños’. Un grup musical que és el màxim exponent de la música tradicional de les illes Canàries i el més reconegut a nivell internacional.

Només que algú dels futuribles regidors haguera esbossat un besllum de somriure (ja sabem que la situació actual no fa ni mica de gràcia i la possibilitat de ser escollit acollona) la cosa podia haver canviat, i en lloc de estar comparant-los ara amb un grup tradicional de folklore canari podríem estar parlant d’un grup de candidats entremaliats i tan divertits com els ‘Inhumans

Guanyar

Guanyar

Tot i que segurament hi ha diferències ideològiques irreconciliables entre ‘Guanyar’ i ‘Canviem entre tots’ ens sap greu dir-vos que estètica i visualment sou tan pareguts que qualsevol persona normal i corrent podria confondre-vos. Potser el parar de Guanyar (almenys pel que fa a les fotos) es més desimbolt, més desenfadat i amb una més mica de color. La qual cosa els aproxima a aquell grup ‘Carlos Mejía Godoy y Los de Palacagüina’ que feia cançó social i que va participar activament en el Període de Govern de la Revolució Sandinista (1979-1990)

Que si voleu, per no espantar a l’electoral molt sensible al zapaterisme (d’Emiliano Zapata, no de Zapatero) al chavisme, bolivarisme, i a tot el que acabe en isme, podem substituir-ho per ‘Mocedades’ o per qualsevol altra de les dues formacions amb el mateix nom sorgides de la divisió de la original o fins i tot per ‘La Dècada Prodigiosa‘ grup de música que es va fer famós realitzant popurris musicals.

Epíleg 
Abans de la campanya molts votants s’han preguntat: ¿Per què Canviem entre tots i Guanyar no s’han presentat junts ales eleccions per fer un front comú davant la dreta? ¿Es per diferencies ideològiques? ¿Per ànsies de poder? ¿Per la síndrome del primer tro? Ací teniu la resposta: Canviem entre tots i Guanyar no s’han presentat col•ligats a les eleccions municipals perquè no hi ha cap objectiu (ni gran angular) al món capaç de treure tots els candidats d’ambdues formacions en una sola foto.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario