Hi va haver un temps en què els estius eren llarguíssims i despreocupats, entre la infància i l’adolescència. Un temps feliç i enyorat, sense escola ni obligacions, on el mar posava el teló de fons a totes les vivències i els descobriments viscuts d’any en any a la platja. Un viatge al passat que es pot rememorar amb dos novel·les extraordinàries que he tingut la sort de llegir els dos últims estius i tenen molt en comú: Los peces no cierran los ojos, de Erri de Luca i El mar, de John Banville. L’italià i l’irlandés ens submergixen en una mateixa experiència vista des de dos perspectives i estils diferents i en dos costes que res tenen a vore. Dos grans llibres ambientats en eixe temps en què els estius semblàven durar tant com la resta de l’any i les preocupacions dels adults estàven tan lluny com la lluna.

En els dos llibres són precisament dos adults els narradors que rememoren eixe estiu inoblidable a voramar. L’italià Erri de Luca ens trasllada a la seua Sicília natal amb un llenguatge poètic i una història sentimental, preciosa i memorable des del títol. En Los peces no cierran los ojos un xiquet de 10 anys s’enfronta per primera vegada a un grapat de noves experiències que el marcaran: l’amor, l’amistat, la competitivitat… Eixe moment en què d’alguna manera les coses canvien per no tornar a ser mai com abans.

John Banville, premi Princesa d’Astúries de les Lletres, també recorre a la figura d’un home vell que torna a aquella costa de les vacances infantils per fer memòria d’aquell estiu davant del mar Atlàntic que el marcaria per sempre. La prosa de l’irlandés és menys poètica, de vegades freda, però precisa i perfecta en el dibuix d’uns personatges i unes vivències que ens fan meditar sobre el passat i els nostres propis fantasmes. El mar va ser guardonat amb el premi Man Booker i és una de les obres més destacades d’un dels grans autors contemporanis.

En definitiva, dos passaports literaris per capbussar-nos en el territori mític de la infància i en un paisatge marítim que tot ho banya. Dos recomanacions quasi infal·libles per disfrutar i allargar l’estiu, encara que siga només a la nostra imaginació.

AL MAR AMB UNA LLISTA DE CANÇONS

Di Jei Pandereta ens ha fet una llista de dotze cançons per a l’agost al seu gust i a penes hi ha rastres d’èxits de l’estiu ni de Georgie Dann. Ací teniu la selecció musical “Al mar” per acompanyar estes lectures i amb les justificacions del culpable.

Feu clic ací per escoltar la llista musical en Spotify.

1. Al mar. Un dels himnes del primer disc dels Manel, una història infantil memorable banyada pel Mediterrani.

2.La playa. El filtre de Los Planetas converteix la distància estival en un suplici de desamor.

3.Alegria. Es posa el sol a Mallorca i els Antònia Font ho omplin tot de visions.

4.Summercat. Una de les més memorables bandes sonores d’anunci de cervesa, amb illa i cales de fons. Alguna havia de posar-ne.

5.Summer Fun. No només dels Beach Boys viu el surf. Sonen a The Ramones en banyador, si em permeten el sacrilegi.

6.El verano no nos quiere. Algú havia de desmitificar els estius de luxe i glamour que veiem per Facebook amb una lletra feridora.

7.Pa amb oli i sal. Els catalans Blaumut parlen de menjar mediterrani a l’ombra d’un pi.

8.A scratch in my skin. La primera vegada en un veler sonava esta cançó i em sembla perfecta per a una navegació melancòlica.

9.Stolen dance. La faria sonar en tots els xiringuitos de platja a poqueta nit. Però mai no la posen.

10.Swimming pool. La piscina de la gran Emmy the Great també té dret a figurar en la llista musical.

11.Mar el poder del mar. Mediterrani en estat pur en un rap melòdic.

12.Here comes the sun. Diu que ve el sol però sona a que s’acaba l’estiu i a enyorança prematura. Nina Simone sempre és un gran final.