slogan tipografia la moderna
Punto de vista
Calaveres rotllades en bufandes
El viatge sentimental de Manel Rodríguez-Castelló des de la capital del Túria al Mercat de Sant Mateu.
Manel Rodriguez-Castelló - 15/02/2014
Calaveres rotllades en bufandes
Foto Juani Ruz

Havia triat el moment en què el dia s’instal·la entre dues llums i va transformant-se palpablement en nit –crepuscle, capvespre, horabaixa– per posar rumb a Alcoi, on s’inaugurava l’exposició Agorafilia. Confiava que empès pels vents, l’onada d’altes temperatures que ha bressolat el mes de febrer i la llibertària florida del ametlers, el paisatge es transformaria en espectacle viu de formes i colors. L’avanç lent de la vesprada, impulsat per la velocitat del cotxe, em va fer desembocar en la Vall del Serpis just en el moment en què la gamma de rojos i blaus muntava la seua festa jugant amb l’orografia i esclatava en l’increïble cobalt que un pinzell prodigiós havia pintat en el punt de fuga que marca la Font Roja. Bon aperitiu, em deia, al que m’esperava a la plaça o mercat de Sant Mateu rebatejat amb l’hel·lenisme àgora i que acollia l’exposició. No sé si és bon símptoma que un espai destinat a l’alegre mercadeig dels aliments s’haja transformat en sala de cultura, per molt que també ella és una forma de gastronomia imprescindible, però és almenys una resposta imaginativa a una crisi que ja sembla endèmica, una alternativa plausible a la pitjor de les seues seqüeles, el decandiment de la nostra ànima civil. En qualsevol cas, allà hi havia el lúcid pòrtic a l’exposició, Calaveres amb bufandes, de Jordi Botella, per restablir el fil que uneix l’art amb les necessitats més peremptòries, aquella tossudesa vitalista que fa de la gana motor de supervivència i que fins es permet el luxe d’inventar una delicadesa culinària amb les matèries més humils. I la riallada d’un humor que per virtut de l’agorafília (amb accent) estimba els tòtems sagrats de l’art, que sempre ballen en la corda fluixa de la gratuïtat i la insignificància quan és vassall del poder, des de dalt del Barranc del Cint. Així l’altre fil, el treball honest i rigorós del pintor Manolo Antolí, atès feliçment el jubileu escolar (no l’artístic, que sempre és jubilar), havia unit dotze artistes gràfics amb sis escriptors perquè tramassen els seus diàlegs creatius. I heus ací els primers fruits d’aquest diàleg entre les formes, una exposició humil de dimensions i honesta de pretensions i resultats, com un camí que s’enceta i no té punts d’arribada, només horitzó. El secular amor per la plaça dels alcoians va tornar a omplir el vell Mercat de Sant Mateu. Ben mirat potser només l’agorafília, amb el degut accent, ens pot traure del nostre ensopiment civil. I com les llibertàries flors de l’ametler, donar-nos la força per escampar-la arreu.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario