L’altre dia el regidor Mario Pons es va adreçar a tots nosaltres per donar-nos unes explicacions que no li havíem demanat. Amb la qual cosa ens va fer vindre al cap aquella llatinada que diu ‘excusatio non petita, accusatio manifesta’ que significa que aquell que es disculpa d’una falta del que ningú l’ha acusat l’únic que aconsegueix és assenyalar-se com a culpable.

La missiva s’iniciava amb un contundent: ‘No soy tránsfuga y quiero explicárselo a todos los alcoyanos’. Mal comencem. Mirem El Mundo del 30/04/2015: ‘Un edil del PP de Alcoy toma posesión del acta y deja el partido en minutos. Tras recibir el acta como concejal del PP, Mario Pons, comunicó a los responsables de su partido (vía whatsapp) que lo abandonaba para convertirse en edil no adscrito’. Si això no és ser trànsfuga què és ser trànsfuga?

Consultem el diccionari. Trànsfuga 1. Persona que abandona el seu partit i se’n passa al contrari. No aplica. Perquè com aclareix: ‘no figuro en la listas de Ciudadanos ni de titular ni de suplente, tampoco soy afiliado’. A més ni de conya Ciutadans passaria per un partit contrari al PP. Trànsfuga 2. Soldat que en temps de guerra canvia de bàndol. Tampoc. Perquè ni el concejal és soldat ni estem en guerra. O potser si? En qualsevol cas al soldat que canvia de bàndol se l’anomena traïdor, cagafilaes si és en l’àmbit dels moros i cristians. Trànsfuga 3. Persona que amb un càrrec públic no l’abandona en separar-se del partit que el va presentar com a candidat. Aquesta sí. I tant. Amb la qual cosa podríem parar ací ja i deixar córrer la missiva perquè la resta d’argumentació se’n va en orris.

Per si de cas, li donarem un vot de confiança i continuarem llegint. Després de un ‘nada queda del Partido Popular al que pertenecí’ (és clar se n’han passat tots a Ciutadans) d‘una sèrie d’intimitats sobre les lluites pel poder que només interessen als implicats i d’alguna justificació de la seua posició ideològica que recorda l’acudit d’aquell conductor que circulava per l’autopista indignitat perquè tothom ho feia en sentit contrari, el regidor ens regala una sentència shakespeariana: ‘Los traidores han sido traicionados’. Sentència que ens fa plantejar-nos de seguida una qüestió: Si els traïdors han estat traïts els que han traït als traïdors també són traïdors?

Acaba insistint el regidor en que: ‘En esta ocasión’ (només en aquesta?, han hagut altres?, es reincident?) ‘yo no soy el tránsfuga’. Yo no he engañado al electorado alcoyano. Sigo estando donde estaba: el 14 de la lista de Jorge Sedano’. En què quedem, està o no esta en la llista? Que vol dir això del 14 de la llista de Sedano? Al final es presenta per Ciutadans o és una metàfora? Em rendisc. Accepto que Mario Pons, contra tot pronòstic i seguint la línea capitán araña que primero te lía y después te engaña ha aconseguit demostrar com Iznogud el Infame (que volia ser califa en lloc del califa) que malgrat ser un trànsfuga ell no és un trànsfuga.

Però és això possible? Es preguntarà vostè. Es pot ser i no ser alhora? Vegem què diuen sobre el tema algunes de les ments més preclares de la història del pensament universal com, per exemple, Sòcrates. Doncs que ‘La mateixa cosa no està disposada al mateix temps a fer o patir coses contràries’. ¿I Aristòtil? Doncs que ‘Res pot ser i no ser al mateix temps’. Per si quedava cap dubte el filòsof musulmà Alī al-Husayn Avicena aporta un exemple que tot i ser una mica bèstia resulta definitivament aclaridor: ‘A qualsevol persona que negui el principi de no contradicció, se l’hauria de colpejar i cremar fins que admeti que ser colpejat i ser cremat no és el mateix que no ser colpejat i no ser cremat’. Pos que això.

Bibliografía
Un edil del PP de Alcoy toma posesión del acta y deja el partido en minutos – El Mundo (30/04/2015)
No soy un tránsfuga –  Radio Alcoy (04/05/2015)