De Siutat a la “a-Radio”. La meua iaia Carmen va faltar quan jo tenia 12 anys, però no sé perquè recorde moltes coses d’ella i mira que tinc mala memòria. Una d’elles era que anava tota vestida de negre. Crec que la pobra es va passar uns vint anys, o més, guardant-li “luto” al seu home. Eren altres temps. En aquells temps les persones majors estaven en les cases fins que faltaven i no en residències-contenidors de l’estil DomusVi.

Eren altres temps. La meu iaia era de les que s’expressava en un genial alcoià antic, del que moltes frases i expressions estan ja prop de perdre’s o ja s’han perdut. Era de les anava a Alcoi –vivíem a la Zona Nord- a “crompar” al mercat o li donaven por les “a-motos” o les “a-vespes”. Era molt menudeta, flaqueta i “encorbadeta”. No sé si arribaria a pesar 40 quilos. Monyo blanc, estirat i lligat en un “topo” al darrere. I junt a la roba negra del “luto”, si havia alguna cosa que mai li faltava en les seues mans era la seua “a-radio”, o com fem ací sempre diminutius, la seua “a-radiet”. La veritat és que era menuda si, com ella. Com la pobra estava prou sorda i no volia posar-se l’aparell eixe en l’orella, la “a-radiet” estava sempre recolzada sobre la seua cara. Al final li feia una marca i tot. Era curiós veure-la amb la xicoteta antena emergint entre el seu monyo blanc. I, per suposat, en aquesta “a-radiet” escoltava la “a-radio” i eixa “a-radio”, per a ella, era una soles: La Ràdio, amb majúscules, és a dir, Radio Alcoy.

Ahí volia jo arribar. Radio Alcoy l’havia acompanyat durant tota la seua vida des de ben joveneta i volia que no deixés d’acompanyar-la fins als últims moments de la seua vida i així va ser. Curiosament el seu gendre, mon pare, també era un radio oient “irredent”, però això si, cadascú en el seu transistor, i els dos escoltant Radio Alcoy, com no!. Per tant, estiguera en qualsevol habitació, allí que escoltava a Tomàs Gisbert dient: “Buenos días y Fresquitas Mañanas a todos”, encara que fora ple estiu amb 30 graus al carrer. En uns pocs minuts l’escoltava dir alguns dels rumors de l’Alcoyano, de les seues moltes fons, com “el superagente demasiado”, que podien fer que un entrenador o, fins i tot, un president deixara el seu càrrec. Poca broma. Poc després recorde que era el torn de “La Saga de los Porretas” amb Segismundo Porretas, que no donava abast el pobre amb tots els divertits problemes que la seua família li presentava, sobretot per part de la seua nora Candelaria i el seu fill Avelino, en una radionovel·la que ens va acompanyar durant 12 anys, diàriament. Tot això mentre esmorzava abans d’anar a classe, apurant al màxim, per suposat. Tenia el col·legi Arnauda a dos minuts, també es cert.

Just eixa “a-radio”, Radio Alcoy, compleix entre aquest final de mes de maig i principi de juny, 90 anys, que es diu prompte. Jesús Raduán Pascual, el seu fundador, iaio de l’actual director, Juan Jordá Raduán, va aconseguir que tots els grups municipals de l’època, en els primeres setmanes de la II República, arribaren a l’acord de demanar, en conjunt, al Ministeri una radio per Alcoi en el plenari del 27 de maig de 1931. I pocs dies després, el 6 de juny, el Ministeri donava la resposta afirmativa a la seua petició feta per boca de l’Ajuntament alcoià. El pobre home portava no sé molts anys demanant la concessió a títol particular, sense sort. I així va nàixer EAJ-12, l’emissora número 12 de tota Espanya.

Amb aquest motiu a Radio Alcoy hem elaborat un publicació que donarem a conèixer al llarg de eixos dies per a commemorar aquesta efemèride, on jo he aportat el meu granet de sorra per a que veja la llum i és que porte un poc més de dos anys i mig treballant a Radio Alcoy. Després d’estar 15 anys al “Siutat”, he tingut la grandíssima sort també de poder formar part de la gran família de Radio Alcoy, La Radio, la “a-radio” dels nostres pares, iaios i esperem que fills, nets i rebesnéts… com a mínim. Pocs han tingut aquest doble plaer laboral.

Amb aquest escrit voldria ajudar a que es poguera reconèixer, en tota la seua dimensió, el gran mèrit de tindre una empresa familiar com aquesta, Radio Alcoy, basada en la informació i l’entreteniment diari de la gent, dels alcoians i de tota la comarca, cada dia, durant 90 anys. L’altre gran mitjà, “Siutat”, va arribar als 60 anys, però, per fortuna, ens queda Radio Alcoy, que té uns fonaments molt sòlids i tot i les continues crisis que estem vivint, fins i tot una pandèmia, aguanta “contra viento y marea”, com sol dir-se. Per a mi, és tot un honor que el destí m’haja portat a poder parlar per aquell transistor que la meua iaia portava incrustat en l’orella en una habitació i en l’altra escoltava mon pare, mentre fumava, al temps que llegia aquell periòdic, em feia que m’acabara la tassa de llet amb els Krispis de Kellog’s.