Hem sentit casos ben extranys sobre vestits femenins a la festa. Començant per la vergonya que fa que, excepte en un parell de filaes, el teu marit t’haja de donar permís per a que pugues portar-lo. Hi ha filaes amb dos dissenys: el vestit femení i el que les dones han dut sempre (des dels anys 70). Hi ha filaes amb les dones amb un trage que han triat elles i que no ixen als actes ja que no és el que ha triat la filà (els hòmens).

Hi ha una filà que cobra gairebé 500 € a les dones sense drets, al menys en altres filaes el vestit de dona es diu “0 euros, 0 derechos”, però eixe és “500 euros, 0 derechos”. Hi ha dones que van adquirir el dret a “vestir-se” gràcies al seu matrimoni amb un fester i després s’han separat; unes s’han quedat amb dret a alguns actes i altres se n’han hagut d’anar.

Però la discriminació sempre té dues cares. Hi ha famílies de fester, dona i dues filles, que ixen a festes al complet (les dones només als actes permesos per a elles), però paguen només la fulla (quota) de l’home. Tanmateix, altres que tenen dos xiquets han de pagar la fulla de l’home i la juvenil dels dos xiquets per a eixir els quatre. I si eres de la filà dels 500 € i tens dos xiquets, compta!

Encara gràcies que alguna filà té prou enteniment per a cobrar a tots i totes igual. I un dia donarà a tots i totes els mateixos drets. I potser, fins i tot, arribarem a desfilar junts…