Destacados
69 i pico miren cine
Yesterday
Microressenya - Yesterday(Danny Boyle, 2019)
Peli que comença amb la premissa que si ‘The Beatles’ no hagueren existit haguera calgut inventar-los. Té un inici original, alguns moments graciosos (les cerques al Google), una història d’amor ensucrada i moltes cançons dels Beatles, la qual cosa fa que, malgrat no ser cap meravella argumental, et passes hora i mitja amb el somriure […]
69 i pico miren cine
Cafarnaúm
Una microressenya de Pep Jordà - Cafarnaúm (Nadine Labaki, 2018)
Peli magnífica sobre la vida d’un xiquet que sobreviu i malviu en un país àrab que tanmateix podria ser un barri pobre de qualsevol ciutat rica; que està impressionantment interpretada pel xiquet siri Zain Al Rafeea. És una peli colpidora, tràgica, esgarrifant, que provoca indignació, que et remou les tripes durant dues hores i que […]
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
69 i pico miren cine
La mano invisible
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
Amanece en Edimburgo
Un carta d'amor a la preciosa Edimburg amb la mùsica de fons de 'The Proclaimers'

Hi ha una cosa que sempre em fascina a les pel·lícules musicals són eixes dècimes de segon que transcorren entre que els personatges estan en mig de la trama, sobtadament callen, fan una pausa i comencen a cantar. Eixa curiosa transició de la història de la peli a la història de la cançó actua com un joc de miralls que et deixa desubicat i embadalit. Especialment quan els que canten podrien ser la línia defensiva de la secció nacional de rugby d’Escòcia. ‘Amanece en Edimburgo’ tot i que és una peli més ximple que el funcionament d’una botija, està plena d’aquests moments i també d’una simplicitat i d’un bon rotllo que segurament resultaran beneficiosos per a la salut. I també de les notables actuacions de Peter Mullan i Jane Horrocks, i, per suposat, també de les enganxoses cançons de ‘The Proclaimers’ aquells germans bessons que estan per la independència d’Escòcia i que als anys 90 van fer famós un anunci de Retevisión amb la cançó ‘I’m Gonna Be – 500 Miles’.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario