Destacados
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
The terror
69 i pico miren cine
Amanece en Edimburgo
Un carta d'amor a la preciosa Edimburg amb la mùsica de fons de 'The Proclaimers'

Hi ha una cosa que sempre em fascina a les pel·lícules musicals són eixes dècimes de segon que transcorren entre que els personatges estan en mig de la trama, sobtadament callen, fan una pausa i comencen a cantar. Eixa curiosa transició de la història de la peli a la història de la cançó actua com un joc de miralls que et deixa desubicat i embadalit. Especialment quan els que canten podrien ser la línia defensiva de la secció nacional de rugby d’Escòcia. ‘Amanece en Edimburgo’ tot i que és una peli més ximple que el funcionament d’una botija, està plena d’aquests moments i també d’una simplicitat i d’un bon rotllo que segurament resultaran beneficiosos per a la salut. I també de les notables actuacions de Peter Mullan i Jane Horrocks, i, per suposat, també de les enganxoses cançons de ‘The Proclaimers’ aquells germans bessons que estan per la independència d’Escòcia i que als anys 90 van fer famós un anunci de Retevisión amb la cançó ‘I’m Gonna Be – 500 Miles’.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario