Destacados
69 i pico miren cine
Caza de brujas
(Filmin) Sèrie noruega de categoría (8 capítols de 45 minuts de durada) que va d’una comptable (Ida Waage) que quan demana explicacions als seus superiors sobre una factura de 450.000 € més fosca que els túnels de la Sarga obre la caixa dels trons i desencadena una sèrie d’esdeveniments no per esperats menys sorprenents. És […]
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Amanece en Edimburgo
Un carta d'amor a la preciosa Edimburg amb la mùsica de fons de 'The Proclaimers'

Hi ha una cosa que sempre em fascina a les pel·lícules musicals són eixes dècimes de segon que transcorren entre que els personatges estan en mig de la trama, sobtadament callen, fan una pausa i comencen a cantar. Eixa curiosa transició de la història de la peli a la història de la cançó actua com un joc de miralls que et deixa desubicat i embadalit. Especialment quan els que canten podrien ser la línia defensiva de la secció nacional de rugby d’Escòcia. ‘Amanece en Edimburgo’ tot i que és una peli més ximple que el funcionament d’una botija, està plena d’aquests moments i també d’una simplicitat i d’un bon rotllo que segurament resultaran beneficiosos per a la salut. I també de les notables actuacions de Peter Mullan i Jane Horrocks, i, per suposat, també de les enganxoses cançons de ‘The Proclaimers’ aquells germans bessons que estan per la independència d’Escòcia i que als anys 90 van fer famós un anunci de Retevisión amb la cançó ‘I’m Gonna Be – 500 Miles’.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario