Destacados
69 i pico miren cine
1917
Una ressenya curta de Jordi Santonja - 1917 (Sam Mendes, 2019)
Es una d’eixes pel·lícules en la qual allò més destacable és com està feta i és de les que cal veure en el millor cinema que tingues al teu abast. Totalment  rodada en pla seqüència, ni un segon de respir, estàs colze amb colze amb els actors, és una experiència única, no hi ha contrapicats, […]
69 i pico miren cine
Richard Jewell
Una ressenya curta de Pep Jordà - Richard Jewell (Clint Eastwood, 2019)
Sembla mentida que amb vuitanta-nou anys acomplits, algú es puga marcar una pel·lícula tan ben parida com aquesta, tot i que el algú en qüestió siga Clint Eastwood. Em va enganxar, emocionar, cabrejar, indignar i un munt de coses més la història, basada en fets reals, sobre un home anònim (una mica, o prou, moniato) […]
69 i pico miren cine
La odisea de los giles
Una ressenya curta de Pep Jordà - La odisea de los giles (Sebastián Borensztein, 2019)
Peli argentina protagonitzada per Ricardo Darín, Luis Brandoni i Chino Darín (entre d’altres) que recorda a ‘Atraco a las tres’ i que va d’un grup de persones i personatges que intenta muntar una cooperativa i que per les males arts d’un banquer (i d’un advocat), minuts abans de que es declare ‘el corralito’, es queden […]
69 i pico miren cine
Puñales por la espalda
69 i pico miren cine
El hoyo
69 i pico miren cine
Es lo mismo pero no es igual
69 i pico miren cine
El president dels tontos
Una ressenya de Pep Jordà - Los archivos del Pentágono (Steven Spielberg, 2017)

‘Los archivos del Pentagono‘ és una peli molt xula del competent, i de vegades brillant, Steven Spielberg que ret un homenatge als periodistes honrats i valents (en aquest cas als ‘The Washington Post’ i als de ‘The New York Times’) que no van dubtar en posar en joc la seua llibertat i les seues hisendes per defensar la llibertat d’expressió, en una època en la qual periòdics i periodistes estaven del costat de la veritat. O com diria Pi de la Serra aquella època en la que la premsa estava al servei dels ciutadans i no al  ciutei dels servilians.

De fet ‘Los archivos del Pentagono‘ és una reivindicació de l’ofici de periodista, en línia de films com ‘Spotlight’ o ‘Todos los hombres del presidente’  (de la que sembla una preqüela) i una proclama a la rebel·lió contra les lleis arbitraries, injustes e improvisades que promulguen líders amb ínfules de reiets o dictadors bananers (digues-li Nixon, digues-li Trump, digues-li Mariano) per estalviar-se crítiques a gestions incompetents i barroeres; quan no directament per amagar els rius de merda que provoquen i que acaben embrutant-ho tot.

Una denuncia a l’abús de poder i a la desigualtat que també es fa extensiva al paper de la dona en el món laboral, en general, i al de Katherine Graham (la primera dona editora del Washington Post), en particular, (interpretada magníficament Meryl Streep) dins el microcosmos americà de 1971. Una etapa que, pensàvem – equivocadament- que lenta però inexorablement havíem superat fins que l’altre dia el president dels tontos ens va recordar a propòsit de la desigualtat salarial entre homes i dones que ‘No nos metamos ahora en eso’

Perquè precisament eixe és el missatge més important que transmet la peli la capacitat d’indignació i de protesta d’una societat (en aquest cas l’americana de la Guerra del Vietnam) en assabentar-se, gràcies al bon ofici del periodistes, que els governants estaven prenent-los el pel. Res a veure amb aquests llots  que van portar aquelles pluges i que ens han convertit a tots en una espècie de zombis catatònics i profundament tontos capaços d’empassar-nos-ho tot sense tindre la capacitat  de reaccionar a rés.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario