Destacados
69 i pico miren cine
Akelarre
Micro-ressenya sobre la pe·lícula 'Akelarre' de Pablo Agüero (2020)
(Filmin) Peli que va d’una ‘purificació’ imaginaria  (o potser no tant) duta a terme al País Basc l’any 1609 que va tindre com objecte sis xiques acusades de bruixes. El començament és una mica somordo però la cosa va a millor i a partir de la meitat és torna molt enganxosa i amb molta gràcia. […]
69 i pico miren cine
Un mundo normal.
Micro-ressenya sobre pe·lícula ' Un mundo normal' de Achero Mañas (2020)
(Movistar +) Road movie menuda, entretinguda que reivindica la vida, les ganes de viure i que, si no eres excessivament exigent, no està malament. A més és una oportunitat de veure en acció els nostre paisans Pau Durà i Oscar Pastor, tots dos candidats als Goya com a millor actor de repartiment i millor actor […]
69 i pico miren cine
The investigation
Ressenya sobre la sèrie danesa 'The Investigation' de Tobias Lindholm (2020)
(Movistar +) Mini sèrie danesa (6 episodis) basada en fets recents i reals que explica la investigació duta a terme per la policia judicial danesa per demostrar la culpabilitat del presumpte assassí de la periodista Kim Wall. A diferència d’altres sèries, ací no es tracta de descobrir l’assassí (que està descobert des del primer moment) […]
69 i pico miren cine
El desorden que dejas
69 i pico miren cine
Los favoritos de Midas
69 i pico miren cine
Patria
69 i pico miren cine
El president dels tontos
Una ressenya de Pep Jordà - Los archivos del Pentágono (Steven Spielberg, 2017)

‘Los archivos del Pentagono‘ és una peli molt xula del competent, i de vegades brillant, Steven Spielberg que ret un homenatge als periodistes honrats i valents (en aquest cas als ‘The Washington Post’ i als de ‘The New York Times’) que no van dubtar en posar en joc la seua llibertat i les seues hisendes per defensar la llibertat d’expressió, en una època en la qual periòdics i periodistes estaven del costat de la veritat. O com diria Pi de la Serra aquella època en la que la premsa estava al servei dels ciutadans i no al  ciutei dels servilians.

De fet ‘Los archivos del Pentagono‘ és una reivindicació de l’ofici de periodista, en línia de films com ‘Spotlight’ o ‘Todos los hombres del presidente’  (de la que sembla una preqüela) i una proclama a la rebel·lió contra les lleis arbitraries, injustes e improvisades que promulguen líders amb ínfules de reiets o dictadors bananers (digues-li Nixon, digues-li Trump, digues-li Mariano) per estalviar-se crítiques a gestions incompetents i barroeres; quan no directament per amagar els rius de merda que provoquen i que acaben embrutant-ho tot.

Una denuncia a l’abús de poder i a la desigualtat que també es fa extensiva al paper de la dona en el món laboral, en general, i al de Katherine Graham (la primera dona editora del Washington Post), en particular, (interpretada magníficament Meryl Streep) dins el microcosmos americà de 1971. Una etapa que, pensàvem – equivocadament- que lenta però inexorablement havíem superat fins que l’altre dia el president dels tontos ens va recordar a propòsit de la desigualtat salarial entre homes i dones que ‘No nos metamos ahora en eso’

Perquè precisament eixe és el missatge més important que transmet la peli la capacitat d’indignació i de protesta d’una societat (en aquest cas l’americana de la Guerra del Vietnam) en assabentar-se, gràcies al bon ofici del periodistes, que els governants estaven prenent-los el pel. Res a veure amb aquests llots  que van portar aquelles pluges i que ens han convertit a tots en una espècie de zombis catatònics i profundament tontos capaços d’empassar-nos-ho tot sense tindre la capacitat  de reaccionar a rés.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario