Destacados
69 i pico miren cine
Les coses no són fàcils per ningú
Micro ressenya sobre la màgnifica sèrie “Shtisel” de Alon Zingman - (2013 fins fa un moment). 3 temporades. 33 episodis
Shtisel ((Netflix) Sèrie (3 temporades) xulíssima que vaig enganxar per casualitat i que m’ha agradat moltíssim. Probablement es una de les millors que he vist en els darrers anys. A l’altura de les grans. Es senzilla, sincera, autèntica, emocionant, divertida i, molt enganxosa. Sense traques ni tombarelles. Només amb personatges sòlids com una roca, un […]
69 i pico miren cine
Sons of Anarchy
Una ressenya de Kuqui Guillem sobre la sèrie “Sons of anarchy” de Kurt Sutter - (2008-2014). 7 temporades. 92 episodis
Veure Sons of Anarchy és una absoluta pèrdua de temps que només es pot justificar per un augment desmesurat d’hores mortes per causa de l’actual pandèmia. El protagonista, un roget pijo que no es llava el monyo en una setmana, troba el diari del seu pare, que va lluitar a Europa durant la guerra, i […]
69 i pico miren cine
El año del descubrimiento
Micro-ressenya sobre la pe•lícula 'El año del descubrimiento' de Luis López Carrasco (2020)
(Movistar +) Documentalot de 3 hores i vint minuts de durada que tracta del desmantellament industrial de Cartagena i dels disturbis que van acabar amb l’incendi del parlament regional, l’any olímpic de 1992. Està composat per testimonis de protagonistes, veïns de Cartagena i imatges d’arxiu (com per altra part sol passar als documentals) però amb […]
69 i pico miren cine
Akelarre
69 i pico miren cine
Un mundo normal.
69 i pico miren cine
The investigation
69 i pico miren cine
El president dels tontos
Una ressenya de Pep Jordà - Los archivos del Pentágono (Steven Spielberg, 2017)

‘Los archivos del Pentagono‘ és una peli molt xula del competent, i de vegades brillant, Steven Spielberg que ret un homenatge als periodistes honrats i valents (en aquest cas als ‘The Washington Post’ i als de ‘The New York Times’) que no van dubtar en posar en joc la seua llibertat i les seues hisendes per defensar la llibertat d’expressió, en una època en la qual periòdics i periodistes estaven del costat de la veritat. O com diria Pi de la Serra aquella època en la que la premsa estava al servei dels ciutadans i no al  ciutei dels servilians.

De fet ‘Los archivos del Pentagono‘ és una reivindicació de l’ofici de periodista, en línia de films com ‘Spotlight’ o ‘Todos los hombres del presidente’  (de la que sembla una preqüela) i una proclama a la rebel·lió contra les lleis arbitraries, injustes e improvisades que promulguen líders amb ínfules de reiets o dictadors bananers (digues-li Nixon, digues-li Trump, digues-li Mariano) per estalviar-se crítiques a gestions incompetents i barroeres; quan no directament per amagar els rius de merda que provoquen i que acaben embrutant-ho tot.

Una denuncia a l’abús de poder i a la desigualtat que també es fa extensiva al paper de la dona en el món laboral, en general, i al de Katherine Graham (la primera dona editora del Washington Post), en particular, (interpretada magníficament Meryl Streep) dins el microcosmos americà de 1971. Una etapa que, pensàvem – equivocadament- que lenta però inexorablement havíem superat fins que l’altre dia el president dels tontos ens va recordar a propòsit de la desigualtat salarial entre homes i dones que ‘No nos metamos ahora en eso’

Perquè precisament eixe és el missatge més important que transmet la peli la capacitat d’indignació i de protesta d’una societat (en aquest cas l’americana de la Guerra del Vietnam) en assabentar-se, gràcies al bon ofici del periodistes, que els governants estaven prenent-los el pel. Res a veure amb aquests llots  que van portar aquelles pluges i que ens han convertit a tots en una espècie de zombis catatònics i profundament tontos capaços d’empassar-nos-ho tot sense tindre la capacitat  de reaccionar a rés.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario