‘El secreto de Adaline’ és una drama romàntic que al final resulta no ser tan drama ni tan romàntic i que ben bé podria inscriure’s  -en el cas que existira-  dins la categoria de pel·lícules sobre ‘Problemes hormonals que afecten al normal creixement de les persones i que en casos extrems poden provocar immortalitat’. Gènere en el que també es podrien emmarcar pel·lícules com ‘El curiós cas de Benjamin Button’, ‘L’increïble home minvant’,’Entrevista amb el vampir’ o ‘Els immortals’, entre d’altres.

Com sol ocórrer en aquestos casos la cosa comença be. Promet. Una dona  als vint-i-nou anys degut a un accident es planta en eixa edat durant vora vuitanta anys. Te molta experiència, moltes històries que contar, conflictes, contradiccions. Bon inici i argument per parar un carro. Però de seguida la cosa s’embolica, s’empantana i acaba convertint-se en una historieta amorosa insulsa, ximple i totalment previsible.

Damunt Harrison Ford apareix caracteritzat com una espècie de cabra muntesa, que li lleva tota la credibilitat al personatge. Però ens queda la presencia de la guapíssima Blake Lively, que almenys s’està tota l’estona a la pantalla. Per cert, no es perdeu les explicacions sobre el telòmers, les descarregues d’energia (molt en la línia de les investigacions del Doctor Frankenstein) i tot el que necessitàveu saber sobre el procés de crionització. Una justificació científica a l’alçada de la que va fer servir la fada madrina de la Cenicienta en preparar-la per al ball. I també amb data de caducitat.