Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
El secreto de Adaline
'La película es agradable, respetable y un poquito aburrida' Jon Frosch - The Hollywood Reporter

‘El secreto de Adaline’ és una drama romàntic que al final resulta no ser tan drama ni tan romàntic i que ben bé podria inscriure’s  -en el cas que existira-  dins la categoria de pel·lícules sobre ‘Problemes hormonals que afecten al normal creixement de les persones i que en casos extrems poden provocar immortalitat’. Gènere en el que també es podrien emmarcar pel·lícules com ‘El curiós cas de Benjamin Button’, ‘L’increïble home minvant’,’Entrevista amb el vampir’ o ‘Els immortals’, entre d’altres.

Com sol ocórrer en aquestos casos la cosa comença be. Promet. Una dona  als vint-i-nou anys degut a un accident es planta en eixa edat durant vora vuitanta anys. Te molta experiència, moltes històries que contar, conflictes, contradiccions. Bon inici i argument per parar un carro. Però de seguida la cosa s’embolica, s’empantana i acaba convertint-se en una historieta amorosa insulsa, ximple i totalment previsible.

Damunt Harrison Ford apareix caracteritzat com una espècie de cabra muntesa, que li lleva tota la credibilitat al personatge. Però ens queda la presencia de la guapíssima Blake Lively, que almenys s’està tota l’estona a la pantalla. Per cert, no es perdeu les explicacions sobre el telòmers, les descarregues d’energia (molt en la línia de les investigacions del Doctor Frankenstein) i tot el que necessitàveu saber sobre el procés de crionització. Una justificació científica a l’alçada de la que va fer servir la fada madrina de la Cenicienta en preparar-la per al ball. I també amb data de caducitat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario