Destacados
69 i pico miren cine
Una ressenya curta de Jordi Santonja Ferrando - El hoyo (Galder Gaztelu-Urrutia, 2019)
Una presó vertical amb parelles de presos en cada nivell, hi ha un nombre indeterminat de nivells, el menjar baixa per una plataforma, eixe és el nom de la pel·lícula en anglès, per en mig de les cel·les per un temps reduït. Aquest és l’argument d’una història provocadora, que despertarà debats ètics, polítics de tota […]
69 i pico miren cine
Es lo mismo pero no es igual
Una ressenya curta de Pep Jordà - The Farewell (Lulu Wang, 2019)
Peli molt xula sobre un família xinesa que viu a Nova Iork i que viatga a Xina per reunir-se amb la matriarca del clan a la qual li han diagnosticat un càncer de pulmó en fase terminal.  El gran tema de la peli és si davant eixa situació cal dir o no la veritat. Si […]
69 i pico miren cine
Joker
Una ressenya curta de Pep Jordà - Joker (Todd Phillips, 2019)
M’ha agradat molt el ‘Joker’ i la interpretació de Joaquin Phoenix i com el director rasca en l’origen del mal i la moralitat rotllo: ‘Tant d’anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp’; i aquella altra de que: ‘al país dels cecs el tort és el rei’ en aquest cas ‘al […]
69 i pico miren cine
Yesterday
69 i pico miren cine
Cafarnaúm
69 i pico miren cine
Hierro
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)

Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en ellou’). A banda del contingut (interessantíssim i ben contat perquè no se li escape a ningú) està realitzada i muntada de manera molt àgil, entretinguda i original. És molt recomanable pels amants del cinema, encara més per als amants del cinema polític i de visió obligada per als càrrecs electes del Partit Popular interessats en saber d’on venen i cap on van. Una curiositat. Fa 40 anys els republicans americans feien servir els mateixos arguments que ara utilitza VOX (per ells no passa el temps). I com a conclusió em ve de gust recordar unes paraules que Fermin Muguruza va dir a Alburquerque (en aquell concert que no es va gravar a Alburquerque – ni al de Badajoz ni el de Nou Mèxic- ): “ …Y no olvidéis que el torturador es un funcionario que el dictador es un funcionario. Burócratas armados que pierden su empleo si no cumplen con eficiencia su tarea. Eso y nada más que eso, no son monstruos extraordinarios, no vamos a regalarles esa grandeza!!” Veieu-la.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario