Destacados
69 i pico miren cine
1917
Una ressenya curta de Jordi Santonja - 1917 (Sam Mendes, 2019)
Es una d’eixes pel·lícules en la qual allò més destacable és com està feta i és de les que cal veure en el millor cinema que tingues al teu abast. Totalment  rodada en pla seqüència, ni un segon de respir, estàs colze amb colze amb els actors, és una experiència única, no hi ha contrapicats, […]
69 i pico miren cine
Richard Jewell
Una ressenya curta de Pep Jordà - Richard Jewell (Clint Eastwood, 2019)
Sembla mentida que amb vuitanta-nou anys acomplits, algú es puga marcar una pel·lícula tan ben parida com aquesta, tot i que el algú en qüestió siga Clint Eastwood. Em va enganxar, emocionar, cabrejar, indignar i un munt de coses més la història, basada en fets reals, sobre un home anònim (una mica, o prou, moniato) […]
69 i pico miren cine
La odisea de los giles
Una ressenya curta de Pep Jordà - La odisea de los giles (Sebastián Borensztein, 2019)
Peli argentina protagonitzada per Ricardo Darín, Luis Brandoni i Chino Darín (entre d’altres) que recorda a ‘Atraco a las tres’ i que va d’un grup de persones i personatges que intenta muntar una cooperativa i que per les males arts d’un banquer (i d’un advocat), minuts abans de que es declare ‘el corralito’, es queden […]
69 i pico miren cine
Puñales por la espalda
69 i pico miren cine
El hoyo
69 i pico miren cine
Es lo mismo pero no es igual
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)

Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en ellou’). A banda del contingut (interessantíssim i ben contat perquè no se li escape a ningú) està realitzada i muntada de manera molt àgil, entretinguda i original. És molt recomanable pels amants del cinema, encara més per als amants del cinema polític i de visió obligada per als càrrecs electes del Partit Popular interessats en saber d’on venen i cap on van. Una curiositat. Fa 40 anys els republicans americans feien servir els mateixos arguments que ara utilitza VOX (per ells no passa el temps). I com a conclusió em ve de gust recordar unes paraules que Fermin Muguruza va dir a Alburquerque (en aquell concert que no es va gravar a Alburquerque – ni al de Badajoz ni el de Nou Mèxic- ): “ …Y no olvidéis que el torturador es un funcionario que el dictador es un funcionario. Burócratas armados que pierden su empleo si no cumplen con eficiencia su tarea. Eso y nada más que eso, no son monstruos extraordinarios, no vamos a regalarles esa grandeza!!” Veieu-la.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario