Destacados
69 i pico miren cine
Ver Roma es lo más parecido a vivir la realidad
Una ressenya de Xavi Cortés - Roma (Alfonso Cuarón, 2018)
La película producida por Netflix te sitúa como espectador en el centro mismo de la escena. Tienes la sensación de poder mirar a cualquier parte. La cámara te da la libertad de fijar tu mirada en el lugar que más te interese. En el personaje que más te atraiga. Pero nada más lejos de la […]
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
Joy
Jennifer Lawrence ha guanyat pel seu paper en aquesta pel•lícula un Globus d’Or i és candidata als Oscar

Tot i que ‘Joy’ no és una peli roina, tampoc no és pot dir que siga una bona peli. No sé si serà cosa de l’argument basat en la història de Jony Mangano, una dona que partint del no-res i amb el seu sol esforç va aconseguir arribar a les més altes cotes de misèria. O potser del ritme que com la yenka (esquerra, esquera, dreta, dreta, avant, arrere, un dos tres) en un moment donat es capaç d’enganxar-te, aixecar-te i emocionar-te per a, dos minuts més tard, desconnectar-te i avorrir-te com un ramat d’ovelles pasturant.

Potser és la falta de definició. Per moments no saps si estàs veient ‘Norma Rae’, un d’aquells telefilms d’Antena3 del diumenge per la vesprada que inclou mare malalta, filla amb problemes de drogoaddicció i pare enrotllat amb la secretaria que acaba quedant-se cega en un accident de transit o el documental ‘Tot el que vostè volia saber sobre l’apassionant mon de la tele-botiga i mai es va atrevir a preguntar’

Potser son els actors que malgrat ser molts i molt potents (d’agrair l’aparició de la sempre espectacular i agradosa Virginia Madsen) estan una mica somordos, tirant a posmes, i aconsegueixen que a la pantalla hi haja la mateixa química entre ells que la que hi ha entre Luis Figo i el sector més radical dels Boixos Nois.

Potser es que la història de superació tampoc donava per a més. Al cap i a la fi la història de botiguers (amb tot els respectes) de la Mangano no es la de l’escriptor irlandès Christy Brown (‘Mi pie izquierdo’) afligit de paràlisi cerebral, ni la d’Ann de ‘Mi vida sin mi’ que buscava una dona pel seu home i una mare pels seus fills abans de morir als 23 anys de leucèmia. Només és la història d’una treballadora convertida en una ‘inventora’ de productes de la llar i en un del rostres més famosos de la tele-botiga americana. Déu n’hi do.

La qüestió és que després de veure ‘Joy’ et passa el mateix que després de beure vi amb gasosa,  cervesa amb cafè licor o whisky amb suc de taronja. Tens la sensació de que dos coses bones per separat s’han convertit en una roina en ajuntar-les.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario