Destacados
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
Joy
Jennifer Lawrence ha guanyat pel seu paper en aquesta pel•lícula un Globus d’Or i és candidata als Oscar

Tot i que ‘Joy’ no és una peli roina, tampoc no és pot dir que siga una bona peli. No sé si serà cosa de l’argument basat en la història de Jony Mangano, una dona que partint del no-res i amb el seu sol esforç va aconseguir arribar a les més altes cotes de misèria. O potser del ritme que com la yenka (esquerra, esquera, dreta, dreta, avant, arrere, un dos tres) en un moment donat es capaç d’enganxar-te, aixecar-te i emocionar-te per a, dos minuts més tard, desconnectar-te i avorrir-te com un ramat d’ovelles pasturant.

Potser és la falta de definició. Per moments no saps si estàs veient ‘Norma Rae’, un d’aquells telefilms d’Antena3 del diumenge per la vesprada que inclou mare malalta, filla amb problemes de drogoaddicció i pare enrotllat amb la secretaria que acaba quedant-se cega en un accident de transit o el documental ‘Tot el que vostè volia saber sobre l’apassionant mon de la tele-botiga i mai es va atrevir a preguntar’

Potser son els actors que malgrat ser molts i molt potents (d’agrair l’aparició de la sempre espectacular i agradosa Virginia Madsen) estan una mica somordos, tirant a posmes, i aconsegueixen que a la pantalla hi haja la mateixa química entre ells que la que hi ha entre Luis Figo i el sector més radical dels Boixos Nois.

Potser es que la història de superació tampoc donava per a més. Al cap i a la fi la història de botiguers (amb tot els respectes) de la Mangano no es la de l’escriptor irlandès Christy Brown (‘Mi pie izquierdo’) afligit de paràlisi cerebral, ni la d’Ann de ‘Mi vida sin mi’ que buscava una dona pel seu home i una mare pels seus fills abans de morir als 23 anys de leucèmia. Només és la història d’una treballadora convertida en una ‘inventora’ de productes de la llar i en un del rostres més famosos de la tele-botiga americana. Déu n’hi do.

La qüestió és que després de veure ‘Joy’ et passa el mateix que després de beure vi amb gasosa,  cervesa amb cafè licor o whisky amb suc de taronja. Tens la sensació de que dos coses bones per separat s’han convertit en una roina en ajuntar-les.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario