Destacados
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
La caixa negra
Una historia senzilla carregada d’anècdotes i moments divertits

Deia Jesse Eisenberg, interpretant a David Lipsky reporter de la revista Rolling Stone en la pel·lícula ‘The End of the Tour’, que hi ha dos tipus d’històries unes que ens introdueixen en móns desconeguts als que acudim per trobar respostes i altres que ens permeten viure, durant el temps que dura el relat, en la pell de qui te les explica. ‘La caixa negra’ pertany a aquest darrer tipus.

El documental narra la història d’una troballa feta per José Carlos Díaz, el director de la pel·lícula, que en una de les habituals passejades pel rastre de Valencia va ensopegar amb una caixa de fotografies antigues que -després d’un llarg procés d’investigació va esbrinar- que pertanyien a Lia Delby una cantant que als anys cinquanta del segle passat va gaudir d’un notable èxit, i del seu marit, el llorejat compositor i músic murer Francisco Esteve.

Sense cap tipus de conflictes, d’una manera relaxada, suau, gairebé silenciosa, el documental ens atrapa i ens endinsa, mitjançant els testimonis de les persones que els van conèixer i la important col·lecció de fotografies, en les interessants vides de Lia Delby, nascuda  Amalia Cuerda Valdevira en Bienservida (Albacete), de Francisco Esteve de Muro (Alacant) i de l’orquestra  que van formar part ‘Los Chicos de España’ amb la que van passar vora vint anys fent gires per tot l’Orient Mitjà i el Nord d’Europa.

Una historia carregada d’anècdotes, moments divertits, sense cap tipus de flato ni d’ínfules que s’adreça a espectador normals per explicar-los les vides d’unes persones, interessants, però també normals. Una història sincera i senzilla que té l’atractiu, la gràcia i l’encís de les històries escrites en lletres minúscules.

‘La caixa negra’ ha estat produïda per la empresa ON AIR, dirigida per José Carlos Díaz, realitzada per Xavier Cortés i ha comptat amb la col·laboració de la productora alcoiana Visual Producciones. Com supose que veure’l als cinemes o a la televisió serà més difícil que saber en quin idioma canta Shakira podeu adquirir-lo en DVD mitjançant el correu : info@onaircomunicacio.com

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario