Dijous passat vaig tindre la sort d’anar a la pre-estrena de la pel•lícula de Pol Rodríguez ‘Quatretondeta’. L’emoció de veure en la gran pantalla una pel•lícula està sempre present quan coneixes a molta gent de l’equip i saps l’esforç tan enorme invertit i els anys que han dedicat per arribar a aquest moment tan emocionant.

Per deformació professional, quan vaig a veure una peli el meu cervell es divideix en dos, que per altra part es d’allò més normal. Una part està amb l’equip, amb els actors, imaginant cada escena el que ha costat de fer, vaja em pose en la pell dels professionals. Però l’altra part es posa en ‘mode’ espectador i exigeix el màxim nivell d’una producció o el que és el mateix, entrar en la història i que t’agrade.

Dit açò vos parla l’espectador que porte dins, perquè al professional la peli li va parèixer una meravella. Destacaria per damunt de tot el treball de tres grans actors José Sacristán, Laia Marull i, el meu preferit sense dubte, Sergi López que està immens, pletòric en el seu paper de Genovés, com si haguera nascut en un poble del comtat i haguera jugat a pilota tota la vida.

Havia llegit que la pel•lícula respirava berlanguisme, tant per la part de guió com per la part estètica, però a mi no m’ho va parèixer. Sí que és cert que l’esperit mediterrani i rural està molt viu i que te un humor desbaratat, i desbarrat, que a mi en va recordar en algun moment al cine de Carles Mira, sobretot pel que toca a la representació de la festa dels moros y cristians (tema interessant i inabastable on els hi haja).

Es just aquesta part, la de la festa, la que menys em va agradar, vaig trobar passada de rosca la catarsis final del personatge de Dora enmig de l’entrada mora, però no feu massa cas que estem encara amb ressaca ‘abrilenca’ i em trobe una mica fastiguejat de tanta festa.

El millor de tot és que vaig gaudir d’una pel•lícula diferent, on el director ha sabut conjugar molt be les situacions còmiques amb les més dramàtiques i que, en alguns moments, resulta bella i emotiva.