Destacados
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
Quatretondeta
Xavi Cortés, explica què li ha semblat el debut cinematogràfic de Pol Rodríguez

Dijous passat vaig tindre la sort d’anar a la pre-estrena de la pel•lícula de Pol Rodríguez ‘Quatretondeta’. L’emoció de veure en la gran pantalla una pel•lícula està sempre present quan coneixes a molta gent de l’equip i saps l’esforç tan enorme invertit i els anys que han dedicat per arribar a aquest moment tan emocionant.

Per deformació professional, quan vaig a veure una peli el meu cervell es divideix en dos, que per altra part es d’allò més normal. Una part està amb l’equip, amb els actors, imaginant cada escena el que ha costat de fer, vaja em pose en la pell dels professionals. Però l’altra part es posa en ‘mode’ espectador i exigeix el màxim nivell d’una producció o el que és el mateix, entrar en la història i que t’agrade.

Dit açò vos parla l’espectador que porte dins, perquè al professional la peli li va parèixer una meravella. Destacaria per damunt de tot el treball de tres grans actors José Sacristán, Laia Marull i, el meu preferit sense dubte, Sergi López que està immens, pletòric en el seu paper de Genovés, com si haguera nascut en un poble del comtat i haguera jugat a pilota tota la vida.

Havia llegit que la pel•lícula respirava berlanguisme, tant per la part de guió com per la part estètica, però a mi no m’ho va parèixer. Sí que és cert que l’esperit mediterrani i rural està molt viu i que te un humor desbaratat, i desbarrat, que a mi en va recordar en algun moment al cine de Carles Mira, sobretot pel que toca a la representació de la festa dels moros y cristians (tema interessant i inabastable on els hi haja).

Es just aquesta part, la de la festa, la que menys em va agradar, vaig trobar passada de rosca la catarsis final del personatge de Dora enmig de l’entrada mora, però no feu massa cas que estem encara amb ressaca ‘abrilenca’ i em trobe una mica fastiguejat de tanta festa.

El millor de tot és que vaig gaudir d’una pel•lícula diferent, on el director ha sabut conjugar molt be les situacions còmiques amb les més dramàtiques i que, en alguns moments, resulta bella i emotiva.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario