Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
Quatretondeta
Xavi Cortés, explica què li ha semblat el debut cinematogràfic de Pol Rodríguez

Dijous passat vaig tindre la sort d’anar a la pre-estrena de la pel•lícula de Pol Rodríguez ‘Quatretondeta’. L’emoció de veure en la gran pantalla una pel•lícula està sempre present quan coneixes a molta gent de l’equip i saps l’esforç tan enorme invertit i els anys que han dedicat per arribar a aquest moment tan emocionant.

Per deformació professional, quan vaig a veure una peli el meu cervell es divideix en dos, que per altra part es d’allò més normal. Una part està amb l’equip, amb els actors, imaginant cada escena el que ha costat de fer, vaja em pose en la pell dels professionals. Però l’altra part es posa en ‘mode’ espectador i exigeix el màxim nivell d’una producció o el que és el mateix, entrar en la història i que t’agrade.

Dit açò vos parla l’espectador que porte dins, perquè al professional la peli li va parèixer una meravella. Destacaria per damunt de tot el treball de tres grans actors José Sacristán, Laia Marull i, el meu preferit sense dubte, Sergi López que està immens, pletòric en el seu paper de Genovés, com si haguera nascut en un poble del comtat i haguera jugat a pilota tota la vida.

Havia llegit que la pel•lícula respirava berlanguisme, tant per la part de guió com per la part estètica, però a mi no m’ho va parèixer. Sí que és cert que l’esperit mediterrani i rural està molt viu i que te un humor desbaratat, i desbarrat, que a mi en va recordar en algun moment al cine de Carles Mira, sobretot pel que toca a la representació de la festa dels moros y cristians (tema interessant i inabastable on els hi haja).

Es just aquesta part, la de la festa, la que menys em va agradar, vaig trobar passada de rosca la catarsis final del personatge de Dora enmig de l’entrada mora, però no feu massa cas que estem encara amb ressaca ‘abrilenca’ i em trobe una mica fastiguejat de tanta festa.

El millor de tot és que vaig gaudir d’una pel•lícula diferent, on el director ha sabut conjugar molt be les situacions còmiques amb les més dramàtiques i que, en alguns moments, resulta bella i emotiva.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario