Destacados
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
The terror
69 i pico miren cine
Quatretondeta
Xavi Cortés, explica què li ha semblat el debut cinematogràfic de Pol Rodríguez

Dijous passat vaig tindre la sort d’anar a la pre-estrena de la pel•lícula de Pol Rodríguez ‘Quatretondeta’. L’emoció de veure en la gran pantalla una pel•lícula està sempre present quan coneixes a molta gent de l’equip i saps l’esforç tan enorme invertit i els anys que han dedicat per arribar a aquest moment tan emocionant.

Per deformació professional, quan vaig a veure una peli el meu cervell es divideix en dos, que per altra part es d’allò més normal. Una part està amb l’equip, amb els actors, imaginant cada escena el que ha costat de fer, vaja em pose en la pell dels professionals. Però l’altra part es posa en ‘mode’ espectador i exigeix el màxim nivell d’una producció o el que és el mateix, entrar en la història i que t’agrade.

Dit açò vos parla l’espectador que porte dins, perquè al professional la peli li va parèixer una meravella. Destacaria per damunt de tot el treball de tres grans actors José Sacristán, Laia Marull i, el meu preferit sense dubte, Sergi López que està immens, pletòric en el seu paper de Genovés, com si haguera nascut en un poble del comtat i haguera jugat a pilota tota la vida.

Havia llegit que la pel•lícula respirava berlanguisme, tant per la part de guió com per la part estètica, però a mi no m’ho va parèixer. Sí que és cert que l’esperit mediterrani i rural està molt viu i que te un humor desbaratat, i desbarrat, que a mi en va recordar en algun moment al cine de Carles Mira, sobretot pel que toca a la representació de la festa dels moros y cristians (tema interessant i inabastable on els hi haja).

Es just aquesta part, la de la festa, la que menys em va agradar, vaig trobar passada de rosca la catarsis final del personatge de Dora enmig de l’entrada mora, però no feu massa cas que estem encara amb ressaca ‘abrilenca’ i em trobe una mica fastiguejat de tanta festa.

El millor de tot és que vaig gaudir d’una pel•lícula diferent, on el director ha sabut conjugar molt be les situacions còmiques amb les més dramàtiques i que, en alguns moments, resulta bella i emotiva.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario