Destacados
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
Una ressenya mínima i una mica descreguda de Pep Jordà - Parásitos (Bong Joon-ho, 2019)
Peli xula, tirant a molt xula, amb un bon argument, original i amb sorpreses, amb unes bones interpretacions, un escenari de casa rural amb possibles i algunes frases de guió sobre el fet de ‘fer plans’ per a guardar-les al caixó de frases de pel·lícules per a recordar. M’ha agradat, m’ha mantingut enganxat tota la […]
69 i pico miren cine
1917
Una ressenya curta de Jordi Santonja - 1917 (Sam Mendes, 2019)
Es una d’eixes pel·lícules en la qual allò més destacable és com està feta i és de les que cal veure en el millor cinema que tingues al teu abast. Totalment  rodada en pla seqüència, ni un segon de respir, estàs colze amb colze amb els actors, és una experiència única, no hi ha contrapicats, […]
69 i pico miren cine
La odisea de los giles
Una ressenya curta de Pep Jordà - La odisea de los giles (Sebastián Borensztein, 2019)
Peli argentina protagonitzada per Ricardo Darín, Luis Brandoni i Chino Darín (entre d’altres) que recorda a ‘Atraco a las tres’ i que va d’un grup de persones i personatges que intenta muntar una cooperativa i que per les males arts d’un banquer (i d’un advocat), minuts abans de que es declare ‘el corralito’, es queden […]
69 i pico miren cine
Puñales por la espalda
69 i pico miren cine
El hoyo
69 i pico miren cine
Es lo mismo pero no es igual
69 i pico miren cine
Richard Jewell
Una ressenya curta de Pep Jordà - Richard Jewell (Clint Eastwood, 2019)

Sembla mentida que amb vuitanta-nou anys acomplits, algú es puga marcar una pel·lícula tan ben parida com aquesta, tot i que el algú en qüestió siga Clint Eastwood. Em va enganxar, emocionar, cabrejar, indignar i un munt de coses més la història, basada en fets reals, sobre un home anònim (una mica, o prou, moniato) que accidentalment es converteix en un heroi i que poc més tard gràcies a la premsa i al FBI acaba perseguit pel govern dels USA com el protagonista de ‘Relato de un náufrago’ de Gabriel García Márquez.

M’agrada molt, també, la repassada que el director li pega al FBI, als seus mètodes d’investigació i al fet que no els importa qui siga el culpable mentre hi haja un culpable. La qual cosa et fa venir al cap una pregunta: ¿Si això passa al país de les llibertats, dels drets civils i la transparència què no passarà a un estat com… Espanya posem-ne per cas? M’agrada la garrotada que li solta a la premsa que viu al costat de les ‘fonts oficials’ fent d’altaveu i que no té cap problema en dir de les barbaritats que calga sense contrastar res amb l’única intenció de fer caixa.

Potser sentireu dir que és una peli, masclista, sensiblera, que li fa el joc a Trump, poc progressista… i totes eixes coses que sovint es diuen de les pel·lícules de Clint Eastwood per alguns/algunes que els/les agrada agarrar-se-la amb paper de fumar. I potser no estan equivocats, però no oblideu que per damunt de tot això i allò, com sol passar amb Clint Eastwood hi ha un peliculón de proporcions homèriques.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario