Per a mi el més important de la pel·lícula és la tasca prèvia de producció i d’elecció de personatges. Parlem d’una pel·lícula basada en fets reals, l’estupenda immersió en els anys 90 és un valor afegit del film. Altre punt important és l’elecció de la protagonista Sandra Escacena, ja que trobar una actriu de 15 anys que acapara gran part de les escenes, ha sigut un gran èxit de producció i càsting.

Si amb l’altre èxit de Plaza i Balagueró ‘Rec’ ens portava el terror a una casa de l’Eixample barcelonès, en aquesta Paco Plaza en solitari ens transporta a un habitatge del madrileny barri de Vallecas, terror domèstic en podríem dir.

També és destacable els papers femenins de la cinta, fa temps que el cinema espanyol està acaparat per actors masculins. En ‘Verònica’ pràcticament tots els protagonistes son dones, destacant el paper d’una monja cega, no se si real o imaginada en la ment de Paco Plaza.

La pel·lícula comença pràcticament pel final, però de seguida retrocedeix tres dies arrere en un dia d’eclipsi solar i en un joc aparentment infantil de l’ouija.

També és parla dels problemes de pubertat que té Verònica, les complicacions de passar a l’edat adulta i la responsabilitat que comporta fer-se càrrec sola d’una casa amb tres germans. Sa mare es passa la vida treballant a un bar i tenen poc contacte al llarg del dia. També hi ha un problema de conciliació familiar al fons, tema que als anys 90 no existia.

Com veiem Paco Plaza ompli una pel·lícula de terror amb més arguments que li donen profunditat. El director ja porta unes quantes cintes del gènere i en aquesta ha buscat elements afegits per a construir un relat més sòlid.

La part tècnica també està ben resolta amb angles de càmera interessants i uns efectes especials convincents, seqüències de càmera en mà sense abusar dels esglais que podrien carregar-se el relat i tot emmarcat dins d’un aire vintage que inunda tota la peli.

En definitiva una peli de por de veritat, que li pega mil voltes a les grans produccions nord-americanes del gènere, amb el valor afegit de ser una història verídica i que, a més, és convincent. La matèria prima amb la que ha creat una gran interpretació Sandra Escacena, a banda de que sense ella no s’haguera fet la pel·lícula. Ah, se m’oblidava, els seguidors d’Heroes del Silencio no se la poden perdre.