Destacados
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
The terror
69 i pico miren cine
Verònica
Una ressenya de Jordi Santonja Ferrando

Per a mi el més important de la pel·lícula és la tasca prèvia de producció i d’elecció de personatges. Parlem d’una pel·lícula basada en fets reals, l’estupenda immersió en els anys 90 és un valor afegit del film. Altre punt important és l’elecció de la protagonista Sandra Escacena, ja que trobar una actriu de 15 anys que acapara gran part de les escenes, ha sigut un gran èxit de producció i càsting.

Si amb l’altre èxit de Plaza i Balagueró ‘Rec’ ens portava el terror a una casa de l’Eixample barcelonès, en aquesta Paco Plaza en solitari ens transporta a un habitatge del madrileny barri de Vallecas, terror domèstic en podríem dir.

També és destacable els papers femenins de la cinta, fa temps que el cinema espanyol està acaparat per actors masculins. En ‘Verònica’ pràcticament tots els protagonistes son dones, destacant el paper d’una monja cega, no se si real o imaginada en la ment de Paco Plaza.

La pel·lícula comença pràcticament pel final, però de seguida retrocedeix tres dies arrere en un dia d’eclipsi solar i en un joc aparentment infantil de l’ouija.

També és parla dels problemes de pubertat que té Verònica, les complicacions de passar a l’edat adulta i la responsabilitat que comporta fer-se càrrec sola d’una casa amb tres germans. Sa mare es passa la vida treballant a un bar i tenen poc contacte al llarg del dia. També hi ha un problema de conciliació familiar al fons, tema que als anys 90 no existia.

Com veiem Paco Plaza ompli una pel·lícula de terror amb més arguments que li donen profunditat. El director ja porta unes quantes cintes del gènere i en aquesta ha buscat elements afegits per a construir un relat més sòlid.

La part tècnica també està ben resolta amb angles de càmera interessants i uns efectes especials convincents, seqüències de càmera en mà sense abusar dels esglais que podrien carregar-se el relat i tot emmarcat dins d’un aire vintage que inunda tota la peli.

En definitiva una peli de por de veritat, que li pega mil voltes a les grans produccions nord-americanes del gènere, amb el valor afegit de ser una història verídica i que, a més, és convincent. La matèria prima amb la que ha creat una gran interpretació Sandra Escacena, a banda de que sense ella no s’haguera fet la pel·lícula. Ah, se m’oblidava, els seguidors d’Heroes del Silencio no se la poden perdre.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario