Destacados
A fondo
De la filantropía al coronavirus
Breve historia de los cambios y las vicisitudes del Hospital Civil de Oliver a lo largo de sus 143 años de vida
FOTO. PACO GRAU
De la grandeza de una obra filantrópica, al drama de las muertes por el coronavirus. Los 143 años del Hospital Civil de Oliver forman parte de la Historia de Alcoy y reflejan todas las vicisitudes de la ciudad. Este gran edificio fue nuestro primer gran centro sanitario público y vivió las miserias de la fiebre […]
A fondo
La ruleta rusa
Seis apuntes incómodos sobre medio siglo de desastres en el casco histórico de Alcoy
FOTO: PACO GRAU
Alcoy es una ciudad mediana y agradable con una potente actividad cultural, con una esperanzadora apuesta por un turismo basado en las fiestas y el patrimonio, con un entorno natural de gran belleza y por si esto fuera poco, aún conserva un buen puñado de empresas caracterizadas por su capacidad innovadora. Ninguna de estas circunstancias […]
A fondo
La lúdica jocositat de la sàtira
L’humor en l’obra Cent Serafins de Joan Valls
Fotos: Paco Grau
L’humor, com l’aigua o el sentit comú, és un be escàs. També en l’obra de Joan Valls Jordà que, malgrat que es va iniciar l’any 1934 amb un sainet satíric Quatre de la terra, no va tornar a fer acte de presència fins dos dècades després quan l’autor havia assolit una certa maduresa, publicat cinc […]
A fondo
La Primitiva: Un embolic bicentenari
Deuria La Vella haver celebrat els 200 anys d’existència?
Concert Centenari Banda (10-06-1945) (Foto cedida per Rafael Serra)

Diumenge 10 juny 1945. La Corporació Musical Primitiva celebra amb magnificència el centenari (1) de la seva fundació amb dos concerts en un cap de setmana, una missa i un dinar de germanor. En ells es van interpretar també les obres obligades en els certàmens en què la banda havia estat guardonada: el d’Alacant de 1889 i el de València de 1893, tots dos amb polèmica inclosa (2)

Les dates no ens quadren, ¿per què es va celebrar el centenari 115 anys després de la seva presumpta fundació el 1830?. Per les actes (3) que conserva el Centre Instructiu Musical Apolo, s’ha pogut revelar el motiu, però al mateix temps, ha proporcionat un seguit de noves preguntes i enigmes. La intenció de la societat musical no era celebrar la fundació de La Vella, si bé recordar els cinquanta anys del seu èxit i premi al Certamen Provincial de Bandes d’Alacant de 1889 amb motiu del IV Centenari de la Santa Faz en què la banda aconseguia un primer premi, idea aquesta de la celebració sorgida de Joaquin Coloma, membre de la Junta Directiva i president d’Apolo entre 1928 i 1934.

Cinquanta anys després d’aquest triomf, ens trobem en 1939. En aquells temps, Apolo es trobava a l’igual que la resta de les societats en procés de recomposició i reanudació després de la terrible Guerra Civil espanyola, encara que sigui per la via més fosca i tenebrosa, amb l’inici de la sèrie de depuracions i interrogatoris que va afavorir José Sanz Llopis des de la mateixa Junta Directiva (4), posteriorment Cap Local de la Falange Española. Òbviament, encara no era el moment propici per a celebracions.

Arribem al 1945. “….no habiendo sido posible celebrar las bodas de oro por la guerra que se venía sosteniendo, se vería con gran satisfacción que se celebrara esta simpática conmemoración, y mayor si cabe el remontarse a su fundación que data de ciento veinticinco años”. L’operació matemàtica comença a tenir un resultat més coherent amb l’arrodoniment a 125 anys, temps simbòlic per celebrar un acte d’aquestes característiques. Tal com s’ha avançat, la celebració constaria d’una missa en sufragi dels socis i músics difunts amb participació de la banda, orquestra i capella; dos concerts amb la inclusió de les obres obligades en els certàmens abans esmentats: l’obertura de Cleopatra de Mancinelli per Alacant i l’obertura de l’òpera Rienzi de Wagner, pel de València. Entre els dos concerts, un dinar de germanor en el Frente de Juventudes (a la part de darrere del Teatre Calderón) i una cercavila amb descobriment de la placa commemorativa al carrer Sant Nicolau “En esta casa se fundó en 1820 la laureada Corporación Musical La Primitiva. Alcoy, junio de 1945”. A aquest efecte, la bandera de La Primitiva, brodada el 1889 amb motiu del certamen esmentat, és testimoni d’aquest 1820 com any de la seva fundació (5).

Sempre s’ha escrit que l’embrió de La Vella data de 1817 amb l’aparició de la Banda de Milicians Nacionals (6), un any totalment erroni ja que aquesta formació apareix durant el Trienni Liberal (1820-1823). Justament, aquest interval és el que assenyala Gonzalo Faus García en el seu estudi Las bandas de música (7) (1901) com a probable origen de La Vella,  on apareixen altres persones en joc com Antonio Martínez  (8)

Uns anys més tard, comença a aparèixer i a divulgar-se l’any 1830 com a data de fundació. Concretament, amb motiu d’un altre triomf a Alacant, en aquesta ocasió en el Certamen Provincial de Bandes a l’agost de 1954. Es reflexa també en les actes (9) el següent aquest nou any “La Primitiva ha merecido hoy, al conseguir tan preciado trofeo, los mayores elogios desde su fundación en 1830 por D. Francisco Cantó Botella”. ¿Seria una errada del secretari Francisco Laporta a l’escriure el text? No ho creiem, perquè l’any torna a aparèixer el 1961 en la primera edició del diccionari Catálogo de músicos alcoyanos de l’investigador i músic arxiver de La Primitiva Ernesto Valor Calatayud.

¿Es va descobrir o va aparèixer algun document clarificador sobre la fundació de La Vella en aquests nou anys entre 1945 i 1954? Ho dubtem, perquè de ser així, s’hauria mostrat i repetit fins a la sacietat. El cas estrany és que els dos anys referits com ‘de fundació’ coexisteixen en la dècada dels cinquanta durant pràcticament vint anys. Com a exemples,  ens ho demostra l’extens reportatge que l’edició del 19 d’agost de 1958 del Ciudad dedica a La Primitiva pel seu concert número 100 dins dels Festivales de Arte que organitzava l’Ajuntament en el qual es parla de 1820, o el mateix Fernando de Mora Carbonell, director entre 1939 i 1974, ho corrobora en una entrevista amb motiu del seu homenatge (10) rememorant tot el que estem comentant Recuerdo también que en 1945 celebramos el centenario de la banda, aunque ésta existía desde 1820, ofreciendo un concierto en el que interpretamos las mismas obras que tocó La Primitiva en su primer concurso, celebrado en Alicante en 1889, más las de Valencia al que antes me he referido, y el resto obras de autores alcoyanos. Al final de la segunda parte, el alcalde puso una corona de laurel en la bandera y nos animó a seguir adelante, engrandeciendo por la música el pueblo de Alcoy. Ahí fue cuando nos decidimos a participar en certámenes, obteniendo, como le decía antes, notables éxitos en todos ellos”.

No sabem aquest galimaties fundacional a què es deu, però tot apunta a una simplificació o narració de la Història ‘a la mida’ al voler personalitzar la fundació en el perfil de Francisco Cantó Botella (11). Si neix el 1811, ¿com va a fundar una banda amb nou anys d’edat? Per a rematar aquesta teoria, es divulga que la funda en 1830 el qual compta ja amb 19 anys d’edat i es té constància escrita que va organitzar l’escola de solfeig durant aquests anys. Però aquesta afirmació categòrica presenta altres incògnites, ¿com ser fundador d’una cosa que reialment ja existia i a la qual pertanyia? (12)

El fet és que cada vegada cobra més força la teoria del binomi ‘1830-Cantó Botella’ com a inici de la banda degana alcoiana, com es palpable també amb la celebració del 150 aniversari de La Primitiva el 1980 recordat per l’actuació de la banda amb la trompa alpina de José Manuel Gómez de Edeta. Des dels 70, és recolzada per, entre altres, Juan de Dios Aguilar Gómez (Catral, 1900-Alacant, 1991), músic, professor, periodista i regidor a l’Ajuntament d’Alacant, on ja ho assenyala en la ressenya sobre la Primitiva d’Alcoi en el seu llibre Historia de la Música de la Provincia de Alicante (Instituto de Estudios Alicantinos, 1970). El curiós d’aquest cas és que la informació li la facilitaria el mateix Ernesto Valor, a qui li unia una gran amistat   (13) i li serviria també per a  referenciar i caminar sobre segur en la seva segona edició ampliada del Diccionario alcoyano de música i músicos de 1988, mentre la placa de Sant Nicolau segueix incòlume amb el flamant 1820 des de fa quaranta anys enrere.

Ja en el nou segle, va arribar l’any 2005 en que La Primitiva va celebrar durant tot un any el 175 aniversari amb un seguit brutal d’actes culturals: concerts, exposicions, publicacions i una cercavila inaugural en el qual es va modificar i ‘corregir’ la placa de Sant Nicolau a 1830 tancant així la virtual ‘quadratura final del cercle’. Amando Blanquer encara seria testimoni d’aquest inici de celebracions quatre mesos abans de morir.

El present article no pretén ser un text definitiu sobre l’origen de La Primitiva. Es tracta d’una reflexió purament cojuntural ja que, afortunadament, es va investigant i llançant una mica més de llum en tot aquest maremàgnum històric-musical. Si bé, no podem afirmar que el 1820 sigui l’any ‘zero’ de La Vella tampoc ho és 1830, sent el més assenyat que es trobi entre 1820 i 1823 com comentava Gonzalo Faus, però no com anys de creació sinó de continuació i organització de l’existència d’una massa de músics provinents de l’església i del teatre. És per això, que a poc a poc, estem més a prop d’un bicentenari que caldrà preparar i celebrar en la seva justa mesura, sempre que el Covid ho permeti.

PABLO MARTÍNEZ BLANES
Centre Instructiu Musical Apolo

IL·LUSTRACIONS  
1.Bandera de La Primitiva (Foto Josep Tormo Colomina)
2.Francisco Cantó Botella (1811-1886)
3.Portada del Ciudad del 20 de març de 2005 on es reflexa l’inici del 175 aniversari

ANOTACIONS 

1 La crónica d’aquest esdeveniment apareix a l’edició del periòdic Alcoy de l’11 de juny de 1945 i recuperada a la web d’Apolo en La tardía celebración del centenario de La Primitiva en 1945 https://cimapolo.wordpress.com/2015/11/06/dossier-la-tardia-celebracion-del-centenario-de-la-primitiva-en-1945/

2 Per al certamen de València es pot consultar també a la web d’Apolo Va pasar al juliol de 1893 http://www.cimapolo.com/gral/contrib/1893_certamen.html i el de València el treball d’Ernest Llorens Crònica del polèmic certamen d’Alacant de l’any 1889 (Música i Poble, núm, 172, pág. 42-51)

3 Acta sessió 1 de maig 1945- Tomo IV CIM Apolo

4 Acta sessió 16 de setembre 1939 – Tomo IV CIM Apolo

5 L’Ajuntament accedeix a que aparega l’escut d’Alcoi “en el estandarte” que la banda portava al certamen. (Arxiu Municipal d’Alcoi, Libro de actas: 1889, sign. 000096 p.407). Informació facilitada per Ernest Llorens a l’article esmentat abans.

6 El famós article del setmanari Los domingos de abril del 4 d’abril de 1886 que s’ha prés com a dogma de fe per a datar l’inici de la Música Vella, quan poca gent s’adona de que està escrit seixanta anys més tard amb fonts no del tot esclarides.

7 Aquest treball premiat al Certamen Científico Literario el 28 d’abril de 1901 per l’Ajuntament d’Alcoi també es pot consultar a la web d’Apolo https://cimapolo.wordpress.com/2011/04/10/va-passar-a-labril-de-1901/

8 Aquest músic desconegut en eixe moment i present a l’estudi de Faus es identificat per Jaume Jordi i Àngel Lluís Ferrando en el seu treball La Música d’Alcoi 1742-1842 publicat per El Nostre entre el 6 d’octubre de 2018 i el 28 de gener de 2019, concretament.

9 Acta sessió 6 d’agost de 1954. Tomo V CIM Apolo.

10  Periòdic Ciudad, 12 de novembre de 1974.

11 Podrien haver també motius polítics. El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un parèntesi de llibertat on s’aplicava la Constitució de 1812 entre els periodes absolutistes de Fernando VII fins l’arribada de la Década Ominosa. El caliu excesivament conservador i franquista de les Juntes de la societat Apolo (no de la banda) en la segona meitat del segle XX podria tindre algo a vore, però no entrarem en especulacions profundes.

12 Aquesta mateixa pregunta se la fa Jaume Jordi Ferrando al seu article 1820, 1830… ¿o 1817? Cap a una posible data fundacional de La Primitiva, del qual aquest article pretén ser una prolongació i correcció amb dades aparegudes més tard de la seua publicació en l’extra La Nostra Festa 2019 (pág.80)

13 El llegat d’Ernesto Valor que conserva el CIM Apolo recull abundant correspondencia entre ell i Aguilar Gómez.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario