Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Estoy segura, pegarás un trueno
– Estoy segura, pegarás un trueno. Traducció: (Estic segura, pegaràs un tro) No, no es  tracta de que Margalida Genu Flecta faça uns tirets el dia de l’alardo a la plaça, o una escaramussa darrere del castell a manera de preludi canonaire guerriller, no. Ací, «pegar un trueno», dit a la manera morro-prim, té a […]
Creación
Leningrad, la simfonia que s’estrenà a si mateixa
Una vesprada del 1942, uns quants músics famolencs escalfaven com podien les seves articulacions i cossos esquelètics. Alguns instruments semblaven rovellats o desmembrats, però no semblava importar. Llavors, el mestre arribà. Les portes es tancaren. Uns pocs micròfons prengueren lloc per enregistrar el poc soroll que allí es pogués fer, i tot començà.
Un dels miracles més grans que la història de la música ens ha pogut regalar, es sense dubte la setena simfonia del mestre rus Dimitri Xostakovitx.
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Ai, al meu home, ahir li va agarrar un batistot de pronóstico reservado
-Ai, al meu home, ahir li va agarrar un batistot de pronóstico reservado. Traducció, més o menys: (ay, a mi marido, ayer, le cogió un síncope de pronóstico reservado.) Ja sabem que batistot és batistot i que síncope és una altra cosa de semblant, però no. Però sí. Ja sabeu. Resulta que Anatoli Bonastre, de […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI

Diglòssia.

Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia.

  1. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior a l’altra.
  2. f. Anat. Disposició de la llengua en forma doble o bífida.

 

En qualsevol situació on el, o els llenguatges imperen en una interactivitat entre individus, les posicions a escalar entre diferents parles, sempre donen i poden donar fruit a aquesta situació, on com l’aigua i l’oli, algú acaba quedant per sobre, amb sort i a vegades, humil i tímidament de forma involuntària.

Per excel·lència, la música, aquella vibració constant que ens retreu melodies a la ment, també forma part d’aquestes llengües del món, i no s’escapa del fenomen de la diglòssia. Sigui per un apropament inadequat, massa intrusiu o amb desitjos d’espectacularitat; les seves melodies i frases més conegudes s’acaben convertint en això, ximples records repetits i re-programats amb un nou caràcter a la societat, al menys per unes poques generacions. Un us televisiu i amb un paper de banda sonora, han fet malbé i contaminat discursos musicals si més no de caire transcendental i filosòfic. Aquesta contaminació es sovint inevitable, però la consciencia d’aquest crim cal que guardi a les nostres ànimes.

Sense saber-ho hem fet compositors per anuncis i serials, als vells mestres que feren encunyar els seus discursos sonors uns quants segles enrere. Impossible no imaginar a Nosferatu sortint d’entre la boira i els calfreds d’un film de terror i crims amb la Toccata i Fuga del mestre Bach. Un allau de pintura i colors per vendre el millor televisor del món, amb un pallasso a corre cuita amb l’Obertura de La Gazza Ladra de Rossini. Reviure l’esquitxada del cafè de càpsula, lentament caient amb un ben filat Lacrimosa del Rèquiem del geni de Salzburg, o pels més joves, aquell serial d’Érase una Vez el Hombre, on el mateix Beethoven sense desitjar-ho va acabar posant-hi notes per a l’opening, amb el tercer moviment del seu Septet Op.20.

Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI. Una nova figuració que, amb la seva menuda maldat, i també involuntària, ha capgirat centenars d’obres clàssiques i que pobretes meues, mai s’assabentaran del crim. Això sí, fora de tota bona o mala voluntat amb aquestes iconitzacions de certes peces, principalment una mica de tristor, on qui fa venir a la ment és l’anunci televisiu en qüestió solament, la total ignorància del seu compositor creador, i sobretot, la profunda vergonya aliena, quan algú és refereix a una obra mestra, com a la tonadeta de fons de l’anunci de…

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario