Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Frases típicas de madres alcoyanas (VIII)
Octava y, de momento, última entrega (cuarta de la segunda parte) de la recopilación del habla de las madres alcoyanas analizadas por la RAA y la Fundación Endeu
El estudio de la Real Academia Alcoyana concluye este recóndito mundo de las madres alcoyanas con diez oraciones más. Fuentes internas de este importante organismo, nos informan de que no se da por finalizada esta investigación y, que algún día, saldrán a la luz nuevos dialectos y frases hechas de nuestro microcosmos llamado Alcoy.
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI

Diglòssia.

Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia.

  1. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior a l’altra.
  2. f. Anat. Disposició de la llengua en forma doble o bífida.

 

En qualsevol situació on el, o els llenguatges imperen en una interactivitat entre individus, les posicions a escalar entre diferents parles, sempre donen i poden donar fruit a aquesta situació, on com l’aigua i l’oli, algú acaba quedant per sobre, amb sort i a vegades, humil i tímidament de forma involuntària.

Per excel·lència, la música, aquella vibració constant que ens retreu melodies a la ment, també forma part d’aquestes llengües del món, i no s’escapa del fenomen de la diglòssia. Sigui per un apropament inadequat, massa intrusiu o amb desitjos d’espectacularitat; les seves melodies i frases més conegudes s’acaben convertint en això, ximples records repetits i re-programats amb un nou caràcter a la societat, al menys per unes poques generacions. Un us televisiu i amb un paper de banda sonora, han fet malbé i contaminat discursos musicals si més no de caire transcendental i filosòfic. Aquesta contaminació es sovint inevitable, però la consciencia d’aquest crim cal que guardi a les nostres ànimes.

Sense saber-ho hem fet compositors per anuncis i serials, als vells mestres que feren encunyar els seus discursos sonors uns quants segles enrere. Impossible no imaginar a Nosferatu sortint d’entre la boira i els calfreds d’un film de terror i crims amb la Toccata i Fuga del mestre Bach. Un allau de pintura i colors per vendre el millor televisor del món, amb un pallasso a corre cuita amb l’Obertura de La Gazza Ladra de Rossini. Reviure l’esquitxada del cafè de càpsula, lentament caient amb un ben filat Lacrimosa del Rèquiem del geni de Salzburg, o pels més joves, aquell serial d’Érase una Vez el Hombre, on el mateix Beethoven sense desitjar-ho va acabar posant-hi notes per a l’opening, amb el tercer moviment del seu Septet Op.20.

Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI. Una nova figuració que, amb la seva menuda maldat, i també involuntària, ha capgirat centenars d’obres clàssiques i que pobretes meues, mai s’assabentaran del crim. Això sí, fora de tota bona o mala voluntat amb aquestes iconitzacions de certes peces, principalment una mica de tristor, on qui fa venir a la ment és l’anunci televisiu en qüestió solament, la total ignorància del seu compositor creador, i sobretot, la profunda vergonya aliena, quan algú és refereix a una obra mestra, com a la tonadeta de fons de l’anunci de…

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario