Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida
El marido, en cuestión con el caixco y la caixporra hechas a tiribaldiri
(Bon pilot, bon farinot) “Ay!!! A mi marido le han hecho el caixco y la caixporra a tiribaldiri. No sé cómo saldrá en lascuadreeee. Al pobre, el caixco le descansa sobre las orejas, y parece una paúla, de las denantes, como de perfil, con las alas al vuelo, y la caixporra pesa más que lautobús […]
Creación
Passaport de partitures
La residencia a un altre estat del globus, sovint crea situacions estranyes i de discriminació
Amb els fanals del matí tot engegant-se, em disposava com cada dia a creuar el carrer de banda a banda. Cap mirada furtiva ni cap atac gelós d’intriga, si més no, menuts somriures que se’m creuaven al veurem passar.Tot qüestions dels vianants i preguntes al vent sobre quin artefacte devia jo transportar. Al l’estoig de […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'lotro día mi suegreeee le pegó un astufón al niño, que pa qué...'
– Ay, lotro día mi suegreeee le pegó un astufón al niño, que pa qué…(l’altre dia la meua sogra li pegà un estufó al xiquet que per a què…) Els xiquets, a l’estiu, tot ho inunden amb la seua alegria i, allà on estan, la felicitat és una constant tatuada al cor dels més grans […]
Creación
Malabars

Sabia,
que el mar estava prop.

Sabia,
que les ànsies es vestien de color porpra.

Sabia,
que les tentacions per olorar el perfum de la teua pell,
no podrien ser fàcils d’aturar.

Sabia,
que si el teu somriure era vida,
la teua mirada seria l’eternitat.

Sabia,
que l’efervescència als meus ulls,
lluiria en cada segon quan sentira el tacte de les teues mans.

Sabia,
que la necessitat de voler respirar,
em tornaria quan la teua presència
fos infinita en el meu temps de vida.

Sabia,
que el meu cor,
faria enfiladisses per totes les venes i músculs,
fins arribar a ser una xarxa que seria l’envoltori del meu cos.

Sabia,
que els crits d’histèria al meu ventre, venien per distanciar-me a centímetres de tu.

Sabia,
que la meua longevitat
depenia sols
d’un sospir teu per mi.

Sabia,
que l’esperança a tenir-te per sempre seria l’única forma de seguir el rumb al paradís.

Sabia,
que tenir-te fe,
seria la millor de les promeses per lluitar durant tota l’eternitat.

El que no sabia,
és que el teu cor
feia temps que havia sigut segrestat
i encara permaneix a la presó del seu amor.

I ara,
que sé que la meua ànima la tinc fent malabars a les cordes del terror,
tan sols voldria saber
si puc intercanviar cors amb ell,
o serà millor soterrar els nostres en el buit del desamor.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario