Destacados
Creación
Papers!
Amb els majors sent un poc el mateix, sempre estan,  amb un paper en blanc
Foto: IvánMR
Veig  gent major pel carrer. Són com els actors secundaris d’una bona  pel·lícula. Sembla que sempre estan ahí, fent el seu paper.  Pense en la redacció d’un diari, entra el protagonista a parlar amb el director d’una cosa molt important i passa pel mig d’una una llarga oficina  plena de taules, ordinadors, telèfons sonant i […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Hacer más miedo que una pedregada
– Hace más miedo que una pedregada. Traducció (Fa més por que una pedregada). Quan a Jaime Corte y Jiménez de la Matanza, natural de Terol «también existe» i que ja fa un bon muntó d’anys que viu en la Vall del  riu Serpis, li toca cabo d’esquadra cristiana en la seua filà, i la […]
Creación
Diglòssia
Melodies contaminades amb una imatge al darrere conformen aquesta mena de diglòssia musical que li pertoca al segle XXI
Diglòssia. Del gr. δίγλωσσος díglōssos ‘de dos llengües’ y -ia. f. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals, on un queda en una posició superior […]
Creación
Malabars

Sabia,
que el mar estava prop.

Sabia,
que les ànsies es vestien de color porpra.

Sabia,
que les tentacions per olorar el perfum de la teua pell,
no podrien ser fàcils d’aturar.

Sabia,
que si el teu somriure era vida,
la teua mirada seria l’eternitat.

Sabia,
que l’efervescència als meus ulls,
lluiria en cada segon quan sentira el tacte de les teues mans.

Sabia,
que la necessitat de voler respirar,
em tornaria quan la teua presència
fos infinita en el meu temps de vida.

Sabia,
que el meu cor,
faria enfiladisses per totes les venes i músculs,
fins arribar a ser una xarxa que seria l’envoltori del meu cos.

Sabia,
que els crits d’histèria al meu ventre, venien per distanciar-me a centímetres de tu.

Sabia,
que la meua longevitat
depenia sols
d’un sospir teu per mi.

Sabia,
que l’esperança a tenir-te per sempre seria l’única forma de seguir el rumb al paradís.

Sabia,
que tenir-te fe,
seria la millor de les promeses per lluitar durant tota l’eternitat.

El que no sabia,
és que el teu cor
feia temps que havia sigut segrestat
i encara permaneix a la presó del seu amor.

I ara,
que sé que la meua ànima la tinc fent malabars a les cordes del terror,
tan sols voldria saber
si puc intercanviar cors amb ell,
o serà millor soterrar els nostres en el buit del desamor.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario