Destacados
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XLVI
Cinc hores amb Conxi
A manera de proemi ens caldrà dir que Conxi és una àvia com les d’abans, com les de tota la vida, vaja. Una dona gran que xerra com un lloro, tot i estant sola a casa seua asseguda a l’agrunsadora i davant del televisor, sempre a tota pastilla, doncs Conxi és ben dura d’oïda des […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLV
Relat del succeït ocorregut entre una sogra, la filla, un membre de número d’una filà mora que duu bombatxos i Ansu Fati
Els mals mai no venen sols, solen venir acompanyats de malícia, tempestes i carregadets de bombo. I això passa seguit, aquí i allà, i molt més lluny encara. Mira, quan te n’adones, la tens tota dins…, és un dir, clar està. Vaig a explicar-vos una historieta que potser no la creureu, però us assegure que […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLIV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: mi marido me dice que soy una minsa y un poco somorda
-Ay! Pos mi marido me dice que soy una minsa y un poco somorda…, me dice unas cosaaaaas!!! Me tiene llena de ponsoña…Traducció: «Ai! Doncs el meu marit em diu que soc una minsa i un poc somorda…, em diu unes coses! Em té plena de «ponsonya»)
Creación
Malabars

Sabia,
que el mar estava prop.

Sabia,
que les ànsies es vestien de color porpra.

Sabia,
que les tentacions per olorar el perfum de la teua pell,
no podrien ser fàcils d’aturar.

Sabia,
que si el teu somriure era vida,
la teua mirada seria l’eternitat.

Sabia,
que l’efervescència als meus ulls,
lluiria en cada segon quan sentira el tacte de les teues mans.

Sabia,
que la necessitat de voler respirar,
em tornaria quan la teua presència
fos infinita en el meu temps de vida.

Sabia,
que el meu cor,
faria enfiladisses per totes les venes i músculs,
fins arribar a ser una xarxa que seria l’envoltori del meu cos.

Sabia,
que els crits d’histèria al meu ventre, venien per distanciar-me a centímetres de tu.

Sabia,
que la meua longevitat
depenia sols
d’un sospir teu per mi.

Sabia,
que l’esperança a tenir-te per sempre seria l’única forma de seguir el rumb al paradís.

Sabia,
que tenir-te fe,
seria la millor de les promeses per lluitar durant tota l’eternitat.

El que no sabia,
és que el teu cor
feia temps que havia sigut segrestat
i encara permaneix a la presó del seu amor.

I ara,
que sé que la meua ànima la tinc fent malabars a les cordes del terror,
tan sols voldria saber
si puc intercanviar cors amb ell,
o serà millor soterrar els nostres en el buit del desamor.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario