Destacados
Creación
Microcoraeta psicolingüística XXXII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Ay, me he rebanado los sesos!!!
– Ay, me he rebanado los sesos!!! Traducció: (Ai, m’he debanat el cervell) Doncs sí, Conxín Miralles i Esplugues de Llobregat, s’ha pogut quedar sense cervell, o quasi. Qui ens ho havia de dir! Si se ha «rebanado los sesos», doncs almenys un tros li’n deu faltar, segur. I tot perquè resta, quasi tres hores […]
Creación
Ora et labora
Abans d’anar a Barna  em vaig posar a  treballar  en l’ambientació de la pel·lícula “HECTOR”. No guanyava diners, però  em sentia lliure
Este matí he anat a la Tresoreria  General de la Seguretat Social  a demanar un informe de la meua  vida laboral. Hui és 9 d’Agost, no hi havia gent i a més un amic que treballa allí al veure’m,  m’ ha atès de seguida.  Jo li he dit que segurament  seria un bon taco de […]
Creación
La mili i una nit
La tanca on darrere estava el carrer encara hi era molt lluny. NO QUIERES LA FOTO DE TU JURA?  No, no gracias. SEGURO? No, no, te lo juro!
Jo vaig anar a ”SERVIR A LA PATRIA”  perquè era obligatori i sense massa amor. No m’havien ensenyat a estimar-la. Allò era forçat i no tenies més collons que acotar el cap i anar. Encara que podia haver-me declarat “OBJECTOR”.
Creación
Malabars

Sabia,
que el mar estava prop.

Sabia,
que les ànsies es vestien de color porpra.

Sabia,
que les tentacions per olorar el perfum de la teua pell,
no podrien ser fàcils d’aturar.

Sabia,
que si el teu somriure era vida,
la teua mirada seria l’eternitat.

Sabia,
que l’efervescència als meus ulls,
lluiria en cada segon quan sentira el tacte de les teues mans.

Sabia,
que la necessitat de voler respirar,
em tornaria quan la teua presència
fos infinita en el meu temps de vida.

Sabia,
que el meu cor,
faria enfiladisses per totes les venes i músculs,
fins arribar a ser una xarxa que seria l’envoltori del meu cos.

Sabia,
que els crits d’histèria al meu ventre, venien per distanciar-me a centímetres de tu.

Sabia,
que la meua longevitat
depenia sols
d’un sospir teu per mi.

Sabia,
que l’esperança a tenir-te per sempre seria l’única forma de seguir el rumb al paradís.

Sabia,
que tenir-te fe,
seria la millor de les promeses per lluitar durant tota l’eternitat.

El que no sabia,
és que el teu cor
feia temps que havia sigut segrestat
i encara permaneix a la presó del seu amor.

I ara,
que sé que la meua ànima la tinc fent malabars a les cordes del terror,
tan sols voldria saber
si puc intercanviar cors amb ell,
o serà millor soterrar els nostres en el buit del desamor.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario