Destacados
Creación
Microcoraeta Psicolingüística L
Cinc hores amb Conxi, d’açò ja fa una estona
 Conxi s’agrunsa ben a poc a poc, amb una mena de fatiga ancestral. Les mans resten creuades a l’altura del ventre, i practicant giravolts amb els dits de manera mecànica, la qual cosa denuncia un tant de deixadesa somorda. Els anys ja li pesen una mica. Menys mal que parrupeja seguit amb el seu Jaume, […]
Creación
Microcoraeta Psicolingüística XLIX
Cinc hores amb Conxi... més o menys
Quan Conxi xerra, ho fa de debò, ja ho sabem. Li fot canya al manillar que se les pela. I vinga, i da-li, i torna-li la trompa al xic, i si són verdes o són madures. Recollons, Conxi!!! Però és el seu deliri, i la seua manera de «matar» el temps. Ja ens ho van […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística XLVIII
(Cinc hores, i pico, amb Conxi)
Pos que encara manrecorde quan anàvem a costura, i la mestra ens bonegava per no sabermos la tabla de muntiplicar...
Conxi continua asseguda a l’agrunsadora, com sempre. Només s’alça per a pixar, o beure una mica de bicarbonat. També, a vegades, vigila l’olla on s’hi cou el menjar. Molt poques vegades tafaneja darrere els vidres del balcó; no li agrada escorcollar el veïnat, ni el que passa al carrer. Ja té massa distraccions amb la […]
Creación
Microcoraeta psicolingüística LI
Cinc hores amb Conxi, i Nadal tocant la porta  
Josep Sou, 23/12/2020

Conxi, la nostra Conxi de tota la vida, resta atrafegada fent pastes per al nadal. També remena per la cuina adobant les coques boves, i que costen un muntó de fer, les fotudes coques. I no diguem la perolada de rotllets d’aiguardent…, les males llengües diuen que quan Conxi s’hi posa, en mengen tots els soldats del Biscaia 21, de tantes dotzenes com en fa. Una santa és Conxi. Com ella no hi ha, ja, de dones al món. Jaume, el seu marit que en glòria estiga, quan venia nadal es llepava fins els colzes, de tant bones com trobava les delicioses pastes de la seua Conxi: Les teues pastes, Conxi, són de fama mundial!!!, deia el bo de Jaume, tot felicitant la seua dona…

Ara, Conxi, s’asseu a la gronsadora per descansar un estona, després de la dura batalla que ha lliurat contra els ous, la farina, l’oli, els motlles per a les magdalenes, els pessiguets de sal i el sucre…

Ai Jaume, estic arrendida. Tinc les cames que no sé de qui són. Em fan un mal…Crec que l’any que ve no faré pastes, total…sempre acabe menjantmeles jo. Sempre ho dic i mai ho faig. Pero lany que ve, to promet que no en faig. Saps què Jaume, pos que la nostra chica diu que els cochillos no tallen gens i que haurem de durlos a lafilaor. No sé, esta filla teua tot so troba, recollons que m’ha fet dir. Com ella no es gasta els dines, pos això, que pague sa mare. Estic farteta de tanta bová. Crec que a desta li done el fenequito i que vaja en nadal a ca la sogra. Pos sí. Mira, en ca la sogra tenen llibres culturals i tot, no perden ripio. San fet del puntet els tios fotre. Com els van tocar els cegos, pos això, ara a flatejar: en un pet fan sis trons…No pos della, la sogra, sa crompat un abrigo amb una pelleranca de «sorro plateao», pals dumenges anar a missa. Ja veus lo que fan anant a missa. Pos yo, si vullc, men crompe un de coll de carracú cu cu paloma y li cante un mariachi…jajaja. Què coses tinc, idat jaume? A la chicona li he dit que es crompe pa reis un camisonet de nailon, deixos monos que ni an, i que yo lil regale. La pobra saurá de posar la moixama a remulla, en lo bruto que és l’home, «ni pensarlo quiero», si larreplega amb el camisonet guapet…no sé, no sé, «te conosco bacalao».

A la ràdio sona «A la Meca». Conxi para una mica de xerrar, car és el moment d’escoltar el noticiari local:  «Reunión del CAT (Club d’Amics de la Tatà) de urgencia, para tratar asuntos de relevancia singular. Parece ser que a través de su director, Sr. Ampolla, y refrendado por la totalidad de los miembros que componen la junta directiva de la entidad, ha sido elevada una petición formal al Excelentísimo Ayuntamiento de la localidad para que, a partir del próximo ejercicio político, el actual Centro de Planificación Familiar «El Condonet», pase a denominarse  «Filantròpica Tatà». Aducen, los miembros del club, que ya va siendo hora que tan alta y distinguida señora, generosa aliviadora local, obtenga el privilegio de exhibir su nombre en uno de los establecimientos esenciales de las infraestructuras sanitarias de la ciudad. Los miembros del club permanecen a la espera, y con la firme convicción de que su petición sea escuchada. El tesorero de la entidad, Sr. Cordà, en el escrito dirigido al Ayuntamiento hace constar que si es por dinero, la entidad sufragarà los gastos que exija el cambio de rótulo. Veremos qué sucede con la propuesta. Ahora, las autoridades tienen la palabra.

Has vist, Jaume, lo can dit? Ai fotre!!! No sé on anirem a parar.  Pos la cansalá és de borrego…a vorem què diu l’Anjuntament…quan veja crompant el pa al consejal de polesia li diré: «ei, tu, desambucha!!!» Que penseu fer amb lo de la Tatà…i a vore què diu. Al pobre igual li agarra un còlic miserere i s’ascagassa allí mateix, a la panaderia, davant de tots. El pobre…menos faena fa de tot. Sempre està fent andreses…no treballa ni per saber morir. No pos la dona, pareix una marquesa: La marquesa del Cantó Pinyó! Fa més hores fent barcelles i presumint de què el seu home és consejal que ascurant a casa. Sempre està cotorrejant, i a més ho fa en castellà (i quina flatosa): «Mira pos ahoreee el nene me come como una revuelteee de río. Ay!!! Denantes no me comía nada de nada. Mira, es que los nenes cambian mucho. Mi Jorgito, el mayor, des que tiene novia, come como un bruto…se ve que con tanto remeneo se labierto lapetito…jajaja…» I quina figamolla està feta , idat Jaume?

I amb un tres i no res, Conxi tanca els ulls i s’espolsa una becadeta. Coses de l’edat, i de la feinada qui li ha suposat la mampresa de les pastes nadalenques. Però, les tradicions són les tradicions, i els rotllets d’aiguardent no poden faltar en una taula, ben parada, de nadal.

j.s.

del CAT i de la FSP

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario