Hi ha especialitats per a tots els gustos: llençar pinyols d’oliva el més lluny possible, menjar-se trenta dotzenes d’ous durs, tragar vint-i-dos o vint-i-tres poals de cervesa, arrossegar un camió de vint-i-quatre tones, estacar-se una sobrassada de quaranta quilos, o córrer cent metres en vuit segons i mig. Tot una barbaritat, per difícil i quasi impossible de pair, clar. 

Però les persones som així, sempre alimentant el nostre deliri d’aconseguir allò més gran, més insòlit i més inaccessible del món. Fins i tot, de xavals, pixàvem amb l’esperança d’arribar el més lluny de tots els amics. Avui, sincerament, ni ho intentem, doncs hauríem de posar-nos les catiusques per no fer-nos malbé les puntes de les sabates. Amb el calcer de goma no hi ha perill de fotre el xarol. Així, ara, no hi ha força suficient per a enventar el xorro a fer la mà, ni ens podem permetre el luxe de mostrar la indeterminació del nostre somni (instrument) hidràulic a tot aquell que vulga ataüllar la maniobra fisiològica. Faltaria… Quin ridícul, per déu!!!

També hi ha rècords d’aconseguir ser un bon tap de suro. Sí, encara que puga semblar mentida. Només ens cal engegar la ràdio, obrir un periòdic, endollar la televisió, etcètera, per a comprendre, amb rapidesa, el que volem dir. N’hi ha personatges públics que quan parlen augmenta el preu del pa. I va de debò! Hi ha tipus que no saben ni el que volen dir, però la qüestió és opinar de tot i de tots, sense aturador possible. Igual tenen cinc que sis, l’únic que els interessa és parrupejar a cent per hora, i ja està. I si els col·legues es dediquen a la política, doncs la cosa encara és més preocupant: quan pensen? quan treballen? quan planifiquen l’estratègia que ens haurà de salvar? quan podran escoltar els ciutadans? Doncs això mateix. És de rècord la quantitat de bajanades per segon que poden arribar a injectar a l’atmosfera. Però parlar, el que es diu parlar per a no dir res, és la línia de meta que creuen amb gran facilitat de recursos, de gestos de magra veritat o d’impertinent i púrria consistència…ex antiquis temporibus.