L’any 1970, el crític José Maria Castellet va publicar a Barcelona el llibre ‘Nueve novísimos poetas españoles‘ una antologia on reunia obres dels poetes més renovadors dels anys seixanta del segle XX. Un d’ells era Félix de Azúa. Autor que l’any 1979 tornaria a formar part de l’antologia ‘Joven poesia española‘ on entre d’altres poemes figurava un pertanyent al llibre ‘Pasar y siete canciones‘ (1978) anomenat ‘Canción de los subversivos alcoyanos que iban a ser fusilados en Valencia‘ que pel seu interes reproduïm a continuació.
Canción de los subversivos alcoyanos a sus compañeros que iban a ser fusilados en Valencia (1869)
Olvídate del mal y la derrota
ya no eres hez ni barro
eres humano, más que humano
eres republicano
y federal.
Eres un libertario, un insurrecto
con diez o doce de tus compatriotas
combatiendo a las botas con las botas,
muriendo con sus espuelas
faltos de munición.
La rosa es sin por qué
no quiere ser mirada,
por eso también las escopetas
quieren ser disparadas
sin pensárselo más.
Has conspirado, odiado y atentado
con los bolsillos repletos de panfletos
¡oh hermano adolescente!
que no surja un soneto jamás de esa tu frente
ni del sufragio universal.
Que nunca el mamarracho literario
pringue con sus merengues
la gloriosa corneta de las insurrecciones
los anónimos cuerpos que aplasta la reacción
sin remisión.
Haz como el compañero Matías de Laserna
tu hermano leridano
tipógrafo que fue de «La Moderna»,
y al morir fusilado
contra la tapia de cualquier cementerio
en una playa o entre la maleza,
grita al caer:
¡Abajo los tres reinos de la naturaleza!
¡Viva el perder!
Felix de Azua és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Al anys vuitanta del segle passat va iniciar la docència universitària a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de Zorroaga (Sant Sebastià) i després a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Entre el anys 1993 i 1995 va ser director de l’Institut Cervantes de París, càrrec del qual va dimitir per diferències amb les polítiques mantingudes pels responsables del Ministeri d’Afers Exteriors. És col·laborador habitual dels diaris ‘El País’ i El Periódico. Va ser un dels quinze signants dels dos manifestos de la plataforma política Ciutadans de Catalunya (2005 i 2006), a favor de la constitució d’una formació política que autodenominara no nacionalista. El 2011 va traslladar la seva residència familiar a Madrid.
