Vivas no és Marlowe. No és Carvalho, ni Brunetti. No porta pipa com Holmes o Maigret, ni està tan de moda com Wallander i la resta d’escandinaus…. Però, segons els primers lectors – i açò va a gustos, és clar – de tots ells te alguna cosa.

Aquest inspector de policia, inicia el seu camí amb l’apassionant investigació d’un crim a les terres que circumval·len l’Albufera de València. Una història a la que descobrirem les tenebroses relacions familiars que poden donar-se quan l’enveja i els diners entren en joc.

Veurem nombroses pinzellades de costumisme en l’entorn quotidià i marítim del detectiu, que ens resultarà sorprenen als no habituals de les zones costeres. I llegint, llegint, arribarem a veure analitzada ben a les clares, la nostra societat Valenciana actual, carregada de corrupció, falsedat, engany i oportunisme que, malauradament ja portem massa temps suportant.

És per tant, si sabem llegir entre línies, en aquest tipus de novel·la de gènere on trobem esbudellada més a les clares el que és la vida de les persones a aquest món i no a altres obres més transcendentals i ben considerades per la crítica, però que no deixen de mirar el melic dels seus propis autors.

Avis a navegants; no busquen alta literatura, ni tan sols cert postmodernisme. És entreteniment pur i dur. Però tal volta, en més ocasions de les que ens agradaria reconèixer, és el que necessitem per evadir-nos del tedi diari.

Així que, des de ja mateix, facen lloc a les seues agendes pels casos del inspector Vivas. De segur que no els decebrà.