Destacados
Cultura
L’art nou, la nova ciència
La exposició s’inaugurarà el  divendres 6 de setembre a les 20’00 h i es podrà veure fins el 27 d'aquest mateix mes en Fundación Mutua Levante, Plaça d’Espanya, nº 15, de dilluns a dissabte de 10’00 a 14’00 i de 18’00 a 21’00 h
El temps que transcorre des de la construcció de la Tour Eiffel a l’Exposició Universal de París de 1889 i l’esclat de la Primera Guerra Mundial, amb l’ús del gas mostassa i la nova tecnologia de guerra, serà l’interval acordat pels historiadors per a classificar on es va desenvolupar un art nou que a Espanya […]
Cultura
¿Qué tiene Tarantino que no tenga yo?
El director ha conseguido que millones de espectadores le acepten un lenguaje personal y absolutamente provocador
"Érase una vez en Hollywood" es un centra todo su potencial en el duelo interpretativo Di Caprio/Brad Pitt
Esta es la pregunta que se deben estar haciendo desde hace años centenares de directores de cine de todo el mundo. ¿Por qué el puñetero Tarantino puede meter en una película a un Leonardo di Caprio fondón flambeando a una hippy con un lanzallamas y la gente en vez de escandalizarse convierte las salas en […]
Cultura
Fundación Mutua Levante prepara la nova temporada
Exposicions, art, cultura i molt més a partir de Setembre
Després d’uns mesos d’intensa activitat  Fundación Mutua Levante fa un petit parèntesi al mes d’agost per poder per recuperar forces i preparar la programació dels últims quatre mesos de l’any. La temporada començarà al mes de setembre amb una exposició temàtica emmarcada  dins les activitats de la Fira Modernista. El ‘Modernisme i els invents’ serà […]
Cultura
Pacte del Pouet
Una pintura amb història que es podrà veure fins al 30 d’abril en la sala d’exposicions de la Fundación Mutua Levante

L’any 2018 José Borrell ens va deixar dos fantàstiques creacions. D’una banda el Cartell anunciador de Festes i d’altra el Pacte del Pouet, una recreació de temàtica històrica que es pot veure a la sala d’exposicions de la Fundación Mutua des del 28 de març fins el 30 d’abril.

El procés de creació d’aquesta imponent pintura de 3 x 2 m va durar quasi dos anys. L’idea de crear-lo va sorgir de la mà de Just Sellés, l’escriptor que ha dedicat varies obres a la figura del visir de la muntanya. Joaquín Devesa, per la seua part, va sufragar el quadre pensat per a situar-se en una casa senyorial pròpia de l’època en la què està inspirada la pintura.

Pròpiament, el Pacte del Pouet, és un fet que va tindre lloc al segle XIII. Concretament al 15 d’abril del 1245 (segons la versió àrab), quan l’Infant Alfons d’Aragó, primogènit del Rei Jaume I, el Conqueridor, signava un pacte de rendició amb Abū ‘Abd Al·lāh Muhammad ibn Hudhayl, més conegut pel malnom d’al-Azraq “el blau”.  

D’aquesta història es conserva un pergamí bilingüe interlineat entre el romanç i l’àrab. Fruit de les traduccions, s’han generat diferents debats sobre la data en la que es va signar o el lloc, ja que en la versió romanç s’anomena “apud Puteulum” (en el pou). Diferents investigacions suggereixen que el lloc s’ubica prop del Castell d’Alcalà, on al-Azraq tenia “son alberg major”.

Aquesta pintura realista té com a objectiu escenificar l’acte en el que “el blau” entrega al Rei d’Aragó diferents possessions. Per una part, entregava en el mateix acte els castells de Tàrbena i Pop, mentre que altres castells com Castell de Castells, Xeroles, Margarida i Gallinera, els mantindria al-Azraq per tres anys, compartint els delmes amb els aragonesos. Passats tres anys també entregaria les alqueries d’Ebo i Tollos.

Un aspecte interessant a destacar es què en aquest període en el que al-Azraq retenia castells i compartia rendes, els aragonesos li permetien conquerir noves possessions.

Malauradament, passats tres anys el pacte es va trencar i va donar lloc a la primera sublevació d’al-Azraq (1247-1258). Després d’un forçat exili, el cabdill de les muntanyes tornaria a emprendre una segona sublevació al 1276, data en la que moriria a les proximitats d’Alcoi i fet que ha generat rius de tinta per exalçar la figura d’al-Azraq fins l’actualitat.

 

Bibliografia:
BAÑÓ ARMIÑANA, Ricard. Al-Azraq y Alcoy. Alcoi: Mariola ed., 2003.
GARRIDO I VALLS, Josep-David. Al-Azraq, el cabdill andalusí que desafià Jaume I. València: Denes, 2015.
LLUL, José. Al-Azraq. Visir i senyor d’Alcalà de Gallinera. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2008.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario