Manel Rodríguez-Castelló
Destacados
El que passa compta
La Rotonda (i 2)
... la rotonda, com l'ase que volta la sènia o el peix que es mossega la cua, el cercle viciós o l'etern retorn, no són més que metàfores
Hi ha manera d’eixir per fi de la rotonda o estem condemnats a girar i girar fins que se’ns acaben paciència i gasolina? Però, la rotonda, com l’ase que volta la sènia o el peix que es mossega la cua, el cercle viciós o l’etern retorn, no són més que metàfores. En termes històrics, res […]
El que passa compta
La Rotonda (1)
...malgrat tot Alcoi podria reinventar-se i ocupar un lloc preeminent en la construcció del país i la societat que volem
Pot ser tant un defecte com una virtut, que tot és qüestió de mesura i equilibris, de proporcions, però no és gens difícil identificar un alcoià o una alcoiana en no importa quin racó del món, inclosa la pròpia ciutat. Basta observar la freqüència i rapidesa amb què la paraula Alcoi aflora als seus llavis […]
El que passa compta
Bones Festes
...més horitzons per al mes que va començar amb manifestació i homenatge a Joan Valls per l'1 de maig i que continua avui amb la festa gran alcoiana endarrerida per l'atzar dels calendaris
Foto: Paco Grau
S’han salvat de moment els mobles, com aquell qui diu, tant ací com allà a Madrid, en les darreres eleccions. No ho negarem i fins i tot ho celebrarem amb tota la prudència.
El que passa compta
Saials. Segària
El que passa compta
Saials. Guerres brutes
El que passa compta
El món no avança, gira
Veig el blat més tendre que madur, / veig qui mana segur. / El món no avança: gira

És probablement el que hauria dit l’Ovidi si hagués viscut les eleccions del passat diumenge. De fet ja ho va deixar escrit i cantat, en 1979, en «Bon vent i barca nova!» –i els versos no poden ser més eloqüents també a la llum de les actuals circumstàncies: «Veig el blat més tendre que madur, / veig qui mana segur. / El món no avança: gira». Desencís visionari quan tot semblava tan bonic i acabat d’estrenar, quan els antics ieiés que després governarien encara s’oposaven a l’OTAN, el PSOE no s’havia cruspit amb creïlletes el PSPV ni havia fet dimitir Albinyana, res no feia preveure el forat negre dels GAL ni del 23-F, i fins i tot, per a la gran majoria (com ara!) l’hereu que Franco havia posat al tro era un jovençol la mar de simpàtic, etc., etc., etc. Però el món no avança. El món? Tot el món? No, dos racons d’irreductibles catalans i bascos encara resisteixen l’invasor. Bé, i no poques aldees, sobretot a la perifèria, com ara Alcoi, on Compomís-Podem-Esquerra Unida suma 10.821 vots, PP 9.678, PSOE 7.952 i C’s 5.172. Sempre les velles tensions, la força centrípeta contra la centrífuga, l’Espanya radial o el corredor mediterrani, el que més rep i el que més aporta per mantenir idèntica inanitat, la barbàrie contra la cultura, els abismes latifundistes i el dinamisme productiu de la indústria, les mongetes exclaustrades ex professo per ballar davant l’urna i els joves que celebren el Sant Joan i s’obliden de votar, el que costa un diputat, per exemple, a Palència i el que costa, per exemple, a Alacant, atrapats en l’etern bucle contra tot canvi, ni tan sols el que aspira a la mínima decència democràtica, al mínim respecte per als qui no som com ells. Rajoy és el més preclar representant de l’Espanya de la contrareforma, de la resistència a qualsevol moviment, un cadàver pletòric de salut que guanya totes les batalles després de mort, com el Cid. No cal que faça ni diga res, només que no interrompa el gir tossut de la roda de l’Estat corrupte, que deixe girar i girar la guerra bruta contra la dissidència catalana (i qualsevol altra que s’enfronte a aquest estat de coses). ¿Què podria explicar tanta burrera, més enllà de les manides teories sobre el silenci dels anyells, sobre la por cerval del poble, el Brexit, els coloms fets volar abans d’hora (Units Podem), el setge mediàtic, la difusa fraternitat dels pobles d’Espanya, el desconcert patològic de les esquerres? Francesc Canosa, a l’ara.cat, dóna unes dades esfereïdores: el 30 % dels espanyols està convençut que l’home i el dinosaure van conviure en èpoques remotes i un 25 % creu que el Sol gira al voltant de la Terra. La ignorància, i encara més la que alimenta la TV, internet, el mòbil i l’omnipresent futbol, és la millor vacuna contra qualsevol temptació de canvi, contra qualsevol optimisme de la voluntat. ¿I doncs què fem els que sí volem un canvi radical de les coses, què fem els optimistes de la història en aquest vaixell a la deriva que s’allunya de la democràcia si no volem ser engolits pel gran forat negre? Amic, la resposta està movent-se en el vent. Ja ho deia l’Ovidi: «Bon vent i barca nova!».

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario