Destacados
La memoria
María del Milagro Jordá y Puigmoltó (1823-1887)
Poetisa y benefactora
Retrato de la poetisa por el pintor Ramón Castañer
Hija de José Jordá y Jordá y de María del Milagro Puigmoltó y Ortiz. Nació en Alcoy el día 2 de abril de 1823. Realizó sus estudios en el Colegio de las Salesas de Orihuela. Siendo muy joven, en realidad una adolescente, contrajo matrimonio en 1837 con José Luís Samper de las Casas maestrante de […]
La memoria
Premsa escrita i peladilles: una història embafadora
Un article molt ensucrat sobre la llepolia més típica de la ciutat
A principis de setembre vaig rebre la visita d’un bon amic de Jaén. Després de gaudir del modernisme arquitectònic de la ciutat, del sempre imprescindible refugi antiaeri, o d’una Font Roja eventualment invisible per la pluja i la boira, Javi em preguntà sobre els dolços típics d’Alcoi.
La memoria
José García Llopis (Alcoy, 1913 – El Verger, 1997)
Maestro, locutor de radio, diplomado en Turismo y escritor
No se podría entender la historia de Radio Alcoy sin este carismático y polifacético locutor alcoyano que entró en la emisora con 20 años y que llegó muy lejos dadas sus inquietudes.
La memoria
Alcoi comercial
La modernitat de les rebaixes a mitjanit, dels excessos del Black Friday, ja estaven al centre d’Alcoi fa més d’un segle.
Guillermo Pérez, 12/11/2015
Foto: Eduard Aracil Corella

Quantes vegades hem escoltat això de que les petites i mitjanes empreses són el motor econòmic del país? Pareix un mantra d’eixos que, a força de repertir-lo, es fa realitat. No és el cas. En poc més d’un segle, Espanya ha passat de ser una societat eminentment agrícola –amb un nucli important d’indústria– per a convertir-se en una societat terciaritzada que viu dels serveis i el turisme.

L’evolució d’Alcoi és un poc diferent: ja a principis del segle XX era una ciutat amb un sector industrial fort, pioner i inclús innovador. L’agricultura, tot s’ha de dir, mai ha tingut un gran pes, siga per la nostra peculiar orografia o pels esforços que comporta. Ja sabeu que la història industrial alcoiana no ha acabat massa bé. Sense ser un expert, crec que el màrqueting que hi ha darrere d’“Alcoi, ciutat de servicis” o “Alcoi, ciutat de turisme d’interior” no ha funcionat com s’esperava.

Ara bé, la nostra ciutat sempre ha estat associada amb el treball fabril, però això no és incompatible amb una contínua presència del sector dels serveis. No és cap sorpresa: indústria i comerç eren vasos comunicants. Els establiments, per dir-ho així, s’aprofitaven d’una situació econòmica favorable propiciada per les empreses del sector tèxtil o paperer.

Un exemple d’esta vitalitat comercial la trobem en un concurs publicat a El Heraldo d’Alcoy en 1908 que consistia en omplir un butlletí amb preguntes tan curioses com aquestes: “¿Qué peluquería presenta  a juicio del público mejor servicio antiséptico?” o “en sombreros para señoras y niñas, qué casa presenta las últimas novedades”?

comerç01

El premi eren 250 pessetes de l’època, però per a guanyar era necessari encertar totes les respostes. No queda clar si el resultat eixiria d’una votació amb un jurat, si es faria de forma arbitrària o si eren les cases les que en realitat pagaven per publicitar-se en els espais en blanc. Siga com siga, unes setmanes després és va fer públic el butlletí complet.

comerç02

Un d’estos comerços, la casa de modes “París-Madrid”, seria amb tota seguretat l’establiment preferit de les senyores dels industrials. Els homes tindrien la seua contrapartida en la barreteria “La fuente del Oro”, del mateix propietari. Clar, s’ha de pensar que els barrets estaven de moda i es podien veure a tot arreu. No era una qüestió d’esnobisme, sinó més bé d’etiqueta. El que està clar és que tant la casa de modes com la barreteria serien espais vedats a la classe treballadora. Sincerament, és difícil d’imaginar a una obrera indecisa perquè dubta si eixe conjunt francès li pararà bé o no. El responsable d’estos establiments tampoc s’imaginava una situació similar. És el que es pot deduir d’un anunci que es publicà a La Ciudad a finals de 1910:

comerç03

Pareix que el propietari va ser obligat a tancar els diumenges, en compliment de la llei de descans dominical aprovada feia ja sis anys. La contrapartida per a la distingida clientela va ser força curiosa, amb l’ampliació de l’horari comercial fins les dotze de la nit dels dissabtes. La modernitat de les rebaixes a mitjanit, dels excessos del Black Friday, ja estaven al centre d’Alcoi fa més d’un segle. Els clients sempre tenen la raó, o això diuen.

Del butlletí del concurs també crida l’atenció el gran Hotel Continental, l’edifici del qual encara es pot contemplar al carrer Sant Nicolau. La seua història segur que està plena de personatges interessants perquè, al cap i a la fi,  el Continental era el nostre Ritz o Palace particular. Durant uns anys també va ser el lloc perfecte per als banys medicinals que ràpidament es van popularitzar. Fixeu-vos en este anunci:

comerç04

Els Spa o els balnearis eren autèntics centres de socialització de la burgesia. Fins i tot hi havia destins –fruit d’un incipient turisme– comuns, com Biarritz o les aigües termals de Bèlgica. Per a aquells que no podien permetre’s un llarg (i car) viatge, sempre els quedaria el Continental, al bell mig d’Alcoi… i molt a prop del Centre Industrial, per si no havíeu caigut.

Com es pot observar, estos exemples mostren la sofisticació d’una part de la societat alcoiana. Pareix que el comerç de l’època –almenys el que tenia diners per comprar un espai a la premsa local– s’esforçava per donar confort a la classe dirigent. Açò vol dir que no existira l’esperit innovador i emprenedor del que encara presumim a la ciutat. Si no, com seria possible que algú inventara un elixir dentífric fet amb herbes de la Mariola? L’anunci és del 1911 i es va publicar a l’Heraldo de Alcoy.

comerç05

La drogueria el Moro també apareix al famós concurs de l’Alcoi comercial d’eixos anys tan dinàmics, quan els comerços eren més genuïns i no existia la proliferació –quasi angoixant– de franquícies sense ànima del moment present. Només cal parar l’orella en alguna conversa de la gent gran per adonar-se de que, en realitat, el comerç és quasi tan important com la industria. O potser més. Feu una enquesta i pregunteu a familiars i coneguts: preferiu que torne la fàbrica de Rodes –per posar un dels moltíssims exemples– o un bar dels d’abans com El Tropical? A vegades, fer memòria d’un Alcoi que ningú pot recordar ens ajuda també a valorar un passat que no està físicament però que perdura en la nostra memòria.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. eduard says:

    Eduardo Martínez Bayarri era el meu besavi. De fet vaig heretar el nom.
    foto de Eduard Aracil Corella.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario