El darrer 23 de maig es van acomplir  47 anys del concert que el Grup de Folk va celebrar al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Un grup musical nascut com alternativa als Setze Jutges, però que a diferencia d’aquestos, que tenien com a punt de referència la Cançó Francesa, va estar especialment influït per cançons populars catalanes i pel folk nord-americà que aleshores  interpretaven cantautors políticament actius com Pete Seeger o Bob Dylan.

En la seva curta trajectòria el grup va realitzar nombrosos concerts i festivals, entre els quals destaca aquest multitudinari Festival Folk del Parc de la Ciutadella el Maig de 1968, amb 9.000 assistents i més de 7 hores de música. Algunes d’aquestes actuacions enregistrades en directe posteriorment es van editar en dos discos de llarga durada: Festival Folk i Folk 2 (Als 4 Vents, 1968)

La composició del Grup de Folk  variava en funció  de les actuacions. Alguns dels components més coneguts van ser Jaume Arnella, Falsterbo3, Pau Riba, Jordi Batiste, Jaume Sisa, Oriol Tramvia o Jaume Vallcorba d’entre d’altres. També van ser membres, tot i que no van aparèixer en cap gravació, Maria del Mar Bonet (introduïda per Pau Riba, com a contraprestació per l’esforç que ella va fer intentant que aquest formara part de Els Setze Jutges) i Ovidi Montllor, introduït per l’escriptora Monserrat Roig, que tot i no ser acceptat en un primer intent ho va ser posteriorment.

Segurament no est tractava de res personal senzillament es que aleshores Ovidi Montllor era un desconegut. Com qui diu acabava d’arribar al món de la cançó. El primer contacte l’havia tingut només feia un any, el 1967, com a espectador al festival de la plaça del Sol de Gràcia on van actuar Raimon, Pi de la Serra, Guillermina Motta, Enric Barbat i Guillem d’Efak. A conseqüència d’açò va decidir escriure La samarreta la seva primera cançó. Eixe mateix any debutava com a cantant al Festival de la Cançó Universitària, obtenint el primer premi, i l’any seguent, el del concert al Parc de la Ciutadella, va gravar el primer disc, La fera ferotge.

Des d’un principi, el Grup de Folk es va constituir com una alternativa informal i oberta a la Nova Cançó. Davant dels plantejaments més polititzats dels Setze Jutges, centrats en la reivindicació del nacionalisme i en la contestació al franquisme, els integrants d’aquest grup recollien influències anglosaxones d’un gènere que llavors triomfava als escenaris d’Estats Units i es presentaven com un sector jove i rebel enfrontat amb l’ortodòxia institucional de figures com Raimon o Lluís Llach més influenciades per la cançó francesa.

Les distàncies entre els dos moviments es van anar ampliant amb el pas dels anys. Els grans noms del Grup de Folk van fer una ràpida transició cap a fórmules musicals més modernes i cap als territoris del hippisme, posant en marxa la primera onada del rock català, que durant els anys 70 i 80 protagonitzaria una espectacular eclosió a Barcelona, ​​centralitzada a la mítica sala Zeleste i en les successives edicions del festival Canet Rock. Figures com Jaume Sisa o Pau Riba es van convertir en els màxims representants d’un corrent que va estar marcat per la gran varietat de propostes musicals, que anaven des del jazz rock, a la recuperació de la rumba i de músiques més populars.

Encara que Ovidi Montllor va participar en aquest històric festival, el cantautor alcoià es va distanciar ràpidament d’aquesta línia i va acabar integrant-se en els circuits de la Nova Cançó, més identificada amb les seves propostes musicals i amb els seus plantejaments ideològics.

Trenta anys després de la dissolució, alguns dels membres del Grup de Folk van tornar a unir-se per actualitzar les cançons de sempre, tocar-les de nou en directe i enregistrar-les en dos discos: Els temps encara estan canviant. Les cançons del Grup de Folk i  Les cançons del Grup de Folk 2.

El diari esportiu Dicen va ser un dels pocs mitjans que es va fer ressò de la notícia.  Una publicació apareguda l’any 1952 que després d’uns inicis complicats com a setmanari, l’any 1965 es va transformar en diària convertint Barcelona en la primera ciutat europea amb dos diaris esportius

A la foto de baix es veu el Grup de Folk de Barcelona, preparant-se per fer el Cercavila d’ Inici del festival. (D’esquerra a Dreta) Jaume Arnella (amb el fiscorn), Jaume Sisa, Oriol Tranvia. Ramon Casajoana, Eduard Estivill, Xavier Oliveres (amb un banjo) Grabiel Jaraba (amb Camisa Blanca i harmònica) Amadeu Bernadet (amb un saxo)Joan Boix (amb la Guitarra) Xesco Boix (sense barba i amb un banjo de 6 cordes i gorreta i camisa blanca) darrera Albert Batista amb la guitarra, pau Riba (amb el clarinet) i Jordi Roura al darrer terme (amb uns bongos)