Destacados
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.
Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb […]
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo
Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat […]
Llegint s´entén la gent
El dret de reescriure literàriament la història
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Jo soc aquell que va matar Franco' de Joan-Lluís Lluís. Edicions 62. La butxaca. Premi Sant Jordi 2017

Aquesta història, novel·lada en primera persona, ens narra el llarg periple de supervivència d’Agustí Vilamat, un jove que perdé un ull quan era un infant i mercè a un exemplar de la Gramàtica de Pompeu Fabra que li regala el seu professor, pren gust per la llengua i, en deixar l’escola, mamprén la feina de traductor.

L’esclat de la Guerra Civil l’obliga a abandonar Barcelona, on s’havia establert i comença aleshores un llarga fugida que el durà al sud de França, on va començar en un camp de refugiats i en companyia d’un anarquista, l’Esteve, s’instal·la en un mas perdut als Pirineus, on tots dos rebran la invitació a enrolar-se a un comandament maqui autòcton, l’Exèrcit Lliure de Catalunya, tot formant part d’un front de resistència contra les forces franquistes que han ocupat el departament pirinenc de França, mercè a l’acord entre Hitler i Franco.

L’obsessió per matar franquistes va arrelant-se al seu ànim fins arribar a focalitzar aquest desig en la persona del dictador i genocidi espanyol.

L’autor d’aquesta obra, Joan-Lluís Lluís, català nascut a Perpinyà arrossega fins a la ficció una novel·la històrica amb fets que poden ser totalment creïbles, amb una ambientació de paisatges i d’història perfectament inserits en el seu context. No obstant, això, li atorga al seu protagonista l’honor merescut de ser l’executor del Caudillo, després d’haver sofert una llarga sèrie de penalitats descrites amb cruesa, i alhora, objectivitat, i que són presentades al lector en forma de diari de guerra.

Guanyadora del Premi Sant Jordi de Novel·la l’any 2017, la seua originalitat rau en allò assenyalat adés: l’obertura de portes de la novel·la històrica perquè en faça entrada la ficció, tot barrejant-se amb l’acurada i rigorosa descripció de la vida d’un personatge, convertit en heroi, malgrat que les seues condicions físiques trenquen el model tradicional que aquesta mena de personatges sempre ha exhibit pertot.

Es tracta d’una obra de lectura àgil, que situa ràpidament el lector en l’època i els paisatges que el seu protagonista recorre i que són descrits amb tota profusió de detalls, sense que aquests esdevinguen, de cap manera, irrellevants o sobrers.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario