Destacados
Llegint s´entén la gent
El dret de reescriure literàriament la història
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Jo soc aquell que va matar Franco' de Joan-Lluís Lluís. Edicions 62. La butxaca. Premi Sant Jordi 2017
Aquesta història, novel·lada en primera persona, ens narra el llarg periple de supervivència d’Agustí Vilamat, un jove que perdé un ull quan era un infant i mercè a un exemplar de la Gramàtica de Pompeu Fabra que li regala el seu professor, pren gust per la llengua i, en deixar l’escola, mamprén la feina de […]
Llegint s´entén la gent
L’estany de foc
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'L’estany de foc' de Silvestre Vilaplana. Editorial: Bromera
Una vegada més el talent narratiu de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana i Barnés es posa de relleu en una nova novel·la històrica (gènere que, val a dir-ho, domina a la perfecció) situada en una de les etapes més negres del segle XV valencià, amb la persecució dels jueus no conversos, i d’aquells que s’havien convertit, […]
Llegint s´entén la gent
Canto jo i la muntanya balla
Un pensament solt sobre 'Canto jo i la muntanya balla' de Irene Solà. Editorial: Anagrama
Probablement el llibre més bonic, tendre, encisador, inspirat, poètic, delicat i imaginatiu que he llegit darrerament. És un recull de contes relacionats entre sí que parlen de les persones, animals, plantes, esperits, llegendes i coses en general que habiten la muntanya entre Camprodon i Prats de Molló. Que una volta que et poses tant se […]
Llegint s´entén la gent
La señal
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Llegint s´entén la gent
La acusació
'La acusació’ és el primer llibre escrit per un autor nord coreà que aconsegueix traspassar les fronteres del país

‘La acusació’ és el primer llibre escrit per un autor nord coreà que aconsegueix traspassar les fronteres del país oriental per arribar a aquest paradís de benaurança, justícia i igualtat que és el món occidental. El seu autor que continua vivint i escrivint al país de Kim Jong-un (en el sentit més propietari de la paraula) s’amaga (per raons obvies, o no) darrere del pseudònim Bandi, que significa lluerna o cuca de llum perquè (això és cosa meua) metafòricament il•lumina l’obscuritat que domina aquella societat hermètica i acollonidorament totalitària.

El llibre l’integren set contes escrits amb una prosa poc florida, senzilla fins la parquedat que, no obstant això, de vegades es permet alguna floritura literària que destaca com un far en mig de la tempesta. Les històries ambientades en la dècada dels anys 90 del segle passat, durant els governs de Kim-Il-sung i Kim Jong-il, relaten la vida diària, absurda, terrorífica, miserable, paranoica, injusta (i tots els adjectius per l’estil que vulgueu afegir) dels ciutadans de Corea del Nord no adscrits – o sí – al Partit dels Treballadors; i els problemes kafkians que  han de patir. Com el pares deportats perquè el seu xiquet plora davant del retrat de Marx, el fill primogènit que no es conforma quan el Partit li nega el permís per visitar sa mare moribunda o la persecució que sofreix l’enginyer d’una fabrica d’alimentació per la incompetència, la falta de recursos i la mala llet dels funcionaris del Partit.

Set històries que pinten una societat dominada per la carestia, la por a la delació i el fingiment (i que s’assembla com un ou a altre ou a eixes societats comunismes, stalinistes, maoistes, islamistes, feixistes, sionistes o franquistes que coneixem tan bé) i on l’únic indici d’humanitat es la voluntat d’uns personatges que s’entesten en viure com a persones amb un xic d’esperança enmig del malson. Tal i com li passa a Defred en ‘El conte de la criada’. Potser per això Margaret Atwood, ha dit que ‘La Acusació, és un llibre imprescindible. Fascinant i esgarrifós. Sincer i desolador‘.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario