Francesc Mompó té una extensa trajectòria com a escriptor i activista literari en la nostra llengua. Nascut a la població de L’Olleria (La Vall d’Albaida) el 1955, és graduat en Psicologia i llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Ha participat en llibres d’homenatge a autors com ara Vicent Andrés i Estellés i ha publicat diversos poemaris i novel·les. Entre les segones, cal destacar-ne els següents títols: El vol de l’esparver, la trilogia juvenil Els ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus, Amable, Com ales d’àngel negre… Entre les obres de poesia hem de fer esment de Viàtic Marí, De la fusta a l’aigua, 55 maneres de mirar València, Suc de magrana, Atlàntic, De res poètica, Insectostomia, Llegint Celan. Molt recentment ha publicat Com ales d’àngel negre (novel·la eròtica) i Enfiladís en el fum (poesia).
Amb Somiant amb Alexia, escrita conjuntament amb Mercè Climent, va obtenir el Premi de Literatura Eròtica de La Vall d’Albaida, l’any 2010. D’altres premis guanyats han estat el Ciutat de València, Ciutat de Torrent, el Benvingut Oliver de novel·la i poesia, el Ciutat de Puçol, la Forest d’Arana….
Com ja hem dit adés, fou un gran activista cultural, creant (junt a Ramon Guillem) i impulsant les Jornades Gastronomicoliteràries al País Valencià. També ha sigut vocal de la Junta Directiva al País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Ha estat traduït i antologat al castellà de Sud-Amèrica, al portuguès i a l’italià.
A hores d’ara, l’autor es troba en un moment prolífic de producció literària i en aquest context cal situar la novel·la Prosceni Blau. Escrita en primera persona, constitueix una anàlisi de diversos períodes de la seua joventut, on l’autor s’enfronta als diversos jo que formen part de la seua rica personalitat. El jo narratiu s’acara amb el jo que protagonitza la majoria d’episodis de la seua vida universitària i els anys posteriors. I a la vegada, aquest jo s’enfrontarà als retrets d’una tercera persona lligada al seny de l’autor, més concretament a l’hemisferi del cervell on rauen totes les emocions i els sentiments plegats. La interacció d’aquesta triple personalitat dona com a resultat un viatge narratiu per diferents episodis de la vida de l’autor on són explicats, de manera crítica i analítica, tot allò que ha anat més enllà d’uns fets simples emmarcats dintre les bogeries de joventut.
En aquest camí que s’enceta en una etapa concreta decidida pel jo narratiu hi veurem les tribulacions d’un jove universitari totalment implicat en el temps i en una societat (la valenciana), en uns moments de gran agitació social i d’activisme underground, que tenia com a epicentre els cafés més concorreguts de la zona de Cavallers de la Capital: el Madrid i el Lisboa. A glops de Budweiser i amb la cadència del blues com a música de fons, Mompó desgrana les motivacions i els pensaments que acompanyaven totes les fetes i malifetes d’eixos anys i les reflexions escaients que li provoquen, de la solitud estant. Colles d’amics, conquestes femenines, autors, editors, tertulians de La Forest d’Arana i una sèrie de personatges apareguts al llarg d’aquests anys són citats com a planters necessaris que adoben el jardí de la memòria, d’on ha brostat una primavera atapeïda de records.
Per a tota aquesta comesa, Francesc Mompó fa servir una prosa d’alta qualitat, amb referents i imatges poètiques a cada cantonada. L’ofici de versaire que té ben aprés, sap destil·lar-lo oportunament en les dosis convenients a cadascuna de les pàgines d’un conjunt narratiu dens, com correspon a un relat intimista que combina pensaments filosòfics amb descripció de fets que són pures imatges de pel·lícula que recorre les etapes descrites anteriorment.
Una obra de lectura recomanable per la riquesa del lèxic, que no és obstacle perquè arribe el missatge al lector de forma directa i el faça partícip de les reflexions acurades i dels sentiments que tothora esgrimeix l’autor. La fi de la novel·la és, tal i com ocorre amb el principi, una tria personal de qui l’escriu, tot deixant el lector amb les ganes d’encetar-ne una segona lectura que faça augmentar la complicitat amb el protagonista i narrador d’uns fets ocorreguts en una època de gran dinamisme social, on es va arribar a pensar que tot podia ser possible. Si més no, des de les planes d’aquesta novel·la, se n’ha fet possible.
