Destacados
Lo + de lo más
Churros, meninas y gente que nada en la ambulancia
El mal uso de las frases hechas acaba generando construcciones cómicas cargadas de poesía surrealista
El uso abusivo de las frases hechas es una práctica llena de riesgos. Cualquier confusión puede convertir el más solemne de los discursos en una situación cómica y risible.
Lo + de lo más
Si te he visto, no me acuerdo
Alcoy acumula una inacabable lista de proyectos estratégicos y de iniciativas delirantes, que nunca se han convertido en realidad
La historia de Alcoy está llena de maravillosos proyectos frustrados y de iniciativas delirantes que (gracias a Dios y al sentido común) no se han convertido en realidad. Durante décadas esta ciudad ha debatido sobre actuaciones de todo tipo, que al final se han quedado en nada. Tipografía La Moderna les ofrece una pequeña lista […]
Lo + de lo más
Cómo acabar de una vez por todas con la plaza de Al-Azraq
El equipo de urbanistas de Tipografía La Moderna lanza 17 propuestas para darle uso a un espacio urbano que se ha convertido en la vergüenza de Alcoy
Foto original: Pablo Bernabeu - Fotomontajes: Xavi Cortés
La plaza de Alzraq es, sin ningún género de dudas la gran vergüenza del urbanismo alcoyano. Desde que en los años sesenta del pasado siglo cerró la línea de tren Alcoy-Gandía, este inmenso secarral ha visto pasar alcaldes y concejales sin que nadie acertara a darle una solución.
Lo + de lo más
Cul-tura autòctona
Algunes variacions sobre l'expressió cul i els seus possibles significats en la cultura autòctona.
Enrique Peidro, 14/10/2015

La riquesa de la nostra llengua no té fi, com ho demostra la gran quantitat de dites i frases fetes que utilitzem diàriament de manera natural, quasi sense adonar-nos. A un article anterior vaig possar set exemples de com el substantiu ‘ou’ formava part del nostre lèxic habitual. Avui vull fer el mateix amb un altre nom que també està en boca de tothom

(estic imaginant-m’ho, què lleig!). Molt més del que ens pensem. I, com que el millor és veure-ho en un context real, propose alguns exemples esclaridors trobats a la nostra ciutat.

Partir-se el cul: riure molt. Imagine que això és el que faria el nostre benvolgut alcalde, Toni Francés, i tot el seu seguici quan van veure els resultats de les darreres eleccions municipals. Ni en el millor dels seus somnis esperarien un desastre tan gran del PP o que no necessitaren aliar-se amb Guanyar per a governar. Una altra cosa és el que ocorrerà al llarg de la legislatura. Igual ara mateix ja no estan partint-se el cul…

Donar pel cul: expressió que reflexa a la perfecció el paper de la colla ecologista La Carrasca a la nostra ciutat. La seua funció és exactament aquesta: donar pel cul. Més concretament, emprenyar els polítics sempre que aquests plantegen algun projecte que puga ser perjudicial per al nostre entorn. I gràcies a Deu que existeix La Carrasca i espere que estiguen molts anys donant pel cul. Perquè tot i això, encara hem sofert algunes barbaritats com les de la Rosaleda o Serelles. Si no fos per ells…

Caure de cul: equivalent a sorprendre’s per alguna cosa. Ací, en Alcoi, ens sobren els exemples i segur que cadascú de vosaltres està pensant-ne ara mateix uns quants. Per nomenar-ne un solament, això és el que hem passa a mi cada vegada que apareix publicat la quantitat de assessors i ‘chupópteros’ diversos que pul·lulen pel nostre consistori, així com els seus sous i d’altres despeses absolutament supèrflues. Quantes coses es podrien fer amb eixos diners!

Donar una patada en el cul: al contrari que en l’expressió anterior els exemples no abunden i mira que hi ha casos i situacions flagrants en les que s’hauria d’haver donat un bon puntelló a més d’un. El més clar és el de Rafa Miró al front del PP local, però hi ha d’altres. Malauradament, sembla que als únics que se’ls dona una patada al cul és als entrenadors de futbol quan les coses no van massa bé. ¡Ah! I d’eixos també n’hem tingut uns quants en les últimes temporades pel Collao.

Tindre el cul apegat a la poltrona: Sedano, Santacreu, Granados… ¡Caram! ¡Tota la cúpula local de Ciudadanos! Després d’uns quants anys gaudint dels diners públics, deu ser molt dificultós deixar-ho i tornar a les seves ocupacions anteriors. O això o és que veritablement la seua vocació és servir a la ciutat, però com que fins i tot han estat xuclant de la mamella sense pertànyer a cap partit, com a concejals no adscrits, em permetreu que dubte que aquesta segona opció siga la bona, tot i que ara sembla que Jordi Sedano ha donat un pas enrere que puga significar la seua retirada del primer pla polític. Jo, de qualsevol forma, desconfie fins que ho veja.

Tindre el cul com un cabàs: vol dir tindre un cul molt gran. Això estava clar, no? Se m’acudeixen uns quants exemples, alguns d’ells de coneguts meus i d’altres de personatges públics. Curiosament, la majoria d’aquestos exemples són dones, i com que no tinc massa ganes de que algú es presente en ma casa per bufetejar-me abans de poder donar cap explicació, vaig a estalviar-me noms concrets. De tota manera, qui se’n done per al·ludit…

Ser com un gra al cul: això és el que deuen pensar allà baix, pel Casal de Sant Jordi, respecte a Fonévol. Efectivament, són una entitat molesta per a l’ordre establert des de fa uns quants anys (quasi es podria parlar de segles) i per a totes aquelles persones, tant homes com dones, que manifesten públicament, sense cap pudor ni vergonya, una mentalitat conservadora, inclús retrògrada diria jo. A tots els ‘talibans’ (com se’ls coneix popularment a la nostra ciutat) i al Casal encara en queden uns quants, el gra està a punt de convertir-se’ls en una almorrana a punt de rebentar.

Sentar con una patada en el cul: no és la meva intenció (bé, de vegades sí que ho és) quan escric aquests articles innocents, però pel que m’han fet arribar, això és el que els passa a alguns quan acaben de llegir-me. Ara em venen al cap un parell d’exemples, però no vaig a furgar en la ferida. És possible que aquest també li sente a algun com una patada en el cul? Ja veurem, ja veurem…

Doncs això és tot per avui. Com sempre suggerisc, ara estaria molt bé que utilitzareu els comentaris d’aquesta pàgina per ampliar aquest petit recull d’expressions amb el qual he tractat d’amenitzar uns minuts de les vostres vides. ¡Quantes més, millor!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Rafael Llorens Ferri says:

    Molt graciosos i d’un gran sentit de l’humor alcoià tots els articles agrupats en “Lo + de lo mas”. Em fan enyorar el meu poble i em pixe de riure. Endavant!

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario