Alcoi és bressol d’artistes. Tants com les estrelles del cel o l’arena de la vora del mar. No es d’estranyar que al llarg del temps haja aconseguit acumular un patrimoni cultural inabastable. Una col·lecció d’art que la situa a l’alçada de les ciutats europees més importants. La escultura no es una excepció.

A banda dels busts dedicats a personalitats (Cervantes, Azorín, pintor Cabrera, Emilio Sala, Joan Valls, Gonzalo Cantó, Miguel Hernández, mare Joaquima de Vedruna) de les fites en pedra (Creu Roja) o d’obres de solvència contrastada (L’Ocell d’Eusebi Sempere, Faré vacances d’Antoni Miro) disposa d’un bon nombre d’escultures monumentals, sorprenents i difícilment classificables.

Tipografia La Moderna us convida a visitar-les i, mitjançant aquest senzill catàleg il·lustratiu, a gaudir d’elles amb tota la seua magnificència .

1. Monument al viatjant de comerç. Situat a l’ultima rotonda de l’Avinguda Hispanitat. És una obra antropomorfa de gran realisme. Representa un home de cap gros -que sembla contracturat- amb una carpeta a la mà  i una cartera als peus. De fet la figura és tan real que ocasions s’han vist turistes buscant el recipient on llençar les monedes, pensant que es tractava d’un mim. El que no queda clar és que siga un viatjant de comerç. Això és un acte de fe. T’ho creus perquè t’ho creus, ja que l’únic accessori que permet determinar la professió és la cartera, que igualment podria pertànyer a un practicant, a un visitador mèdic, a un agent d’assegurances que a un estudiant de la Bíblia. De fet molts veïns de la zona -que encara no s’han pres la molèstia de llegir la placa commemorativa- pensen que es tracta d’un monument a Don Pío el personatge del còmic creat per José Peñarroya que encarnava les misèries de la classe mitjana durant la postguerra. La dels anys 40, no la d’ara.

2. Monument a Don Cirilo. Situat a la Partida Realets, és una escultura figurativa que representa Mossèn Cirilo, artífex de la construcció del Preventori Mariola La Asunción, acompanyat per un xiquet i una xiqueta -segurament pacients del sanatori de tuberculosi- als que el mossèn dona empara baix la seua sotana protectora, negra i oberta com la capa de Batman. El monument va ser un regal del Rotary Club (organització formada per persones influents que presten ajut humanitari als que ho necessiten i fomenten l’ètica en totes les seus activitats) a la ciutat d’Alcoi, i degut a la seua envergadura econòmica i social va trigar cinc anys en realitzar-se. La meitat de temps del que va durar la instrucció del judici a Carlos Fabra. Des de la inauguració, però, han acompanyat l’obra tota una sèrie d’interrogants: Per què està Don Cirilo d’esquenes al Preventori? Per què el mossèn i els xiquets miren cap a l’estació? On van? Què arcà secret amaguen? Ens envien als alcoians algun missatge tipus: l’últim que apague el llum?

3. Monument a San Jordi. Situat damunt del Pàrking La Rosaleda (instal·lació urbana que oculta baix tones de ciment l’antiga zona verda del mateix nom) és un conjunt escultòric de proporcions colossals. Destaca la figura del Sant que degut a les extraordinàries dimensions i les línies esmolades és coneguda popularment com el Mazinguer Z o Mazinguer a seques. L’obra és una espècie de cistella de Nadal on tenen cabuda alguns dels trets més significatius de la ciutat com la Festa de Moros i Cristians, la música, representada per una lira, la industria (o el Rotary Club) – açò no queda clar de tot – per una roda dentada i el nombrós grup d’artistes locals per la musa que hi ha baix les faldes del Sant. Que ves a saber per què ocupa eixa posició. Les dos ales que sobreïxen lateralment del monument igualment podrien fer referència a la primera síl·laba del nom de la ciutat (Al) que subratllar el fet que, des de fa temps, Alcoi sembla viure als núvols o que té el cap ple de pardals.

4. L’ocell. Aquesta escultura situada al Parterre es va erigir per commemorar el 125e aniversari de la fundació del Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy, embrió de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani. La intenció era deixar un record permanent de la CAM a la ciutat i de debò que ho aconseguit. No se sap si gràcies a l’escultura o a la pròpia entitat (Terra Mítica, Polaris World, preferents, sous desorbitats d’alts càrrecs, viatges i celebracions dignes de la pel·lícula El lobo de Wall Sreet, etc.) La qüestió és que per una cosa o per l’altra el record de la CAM romandrà viu durant molt de temps a Alcoi. I no només el de la CAM sinó també el dels directius i membres del consell d’administració. L’escultura, que degut al color daurat va ser rebatejada com Rubiales o El pardal sense ales, durant una època va causar una profunda commoció entre els vianants de la zona que es quedaven embadalits davant d’ella com els espectadors de 2001: Odissea Espacial davant el monòlit. Intentant esbrinar el significat que podia amagar aquella imprecisa massa incorpòria que igual podia representar un dit fent la peineta, un pardal, un avió que Superman. Quants diners i quantes hores de psicoanalista s’hagueren pogut estalviar si aleshores haguérem llegit l’explicació apareguda a Vilaweb on s’aclaria que l’enigmàtica obra simbolitzava la pau, la llibertat i la tolerància entre els pobles.

5. Monument al treball. Situat a la rotonda d’Oliver, en meitat del carrer Santa Rosa, ha sofert el mateix procés de transformació que moltes de les promeses electorals de Rajoy. L’esbós original anunciava un conjunt de gran riquesa plàstica on destacava un relleu estil ‘em xorren els diners’ que incloïa: una al·legoria d’Alcoi amb la figura de Sant Jordi i altres elements de la industria, la cultura, l’arqueologia i les festes locals. La cosa, però, va anar retallant-se fins que al final la magna obra inicial va quedar reduïda a un home amb un pal. Motiu pel qual l’escultura des d’aleshores es coneguda com El tio la Vara. Degut a la bellesa de l’obra durant temps es va especular sobre si era un saldo d’una confraria de Torrevella dedicat al pescador de lluç que posteriorment va ser adquirit i reciclat per un Ajuntament d’Alcoi en hores baixes. La realitat, però, és que sota la seua simplicitat aparent s’amaga un profund joc de simbolismes i significats. Per exemple. Això que alguns interpreten com bastó, canya o vela de windsurf és un arc que l’home, ara metal·lúrgic, dobla amb les mans formant una paràbola (literal i conceptual) que simbolitza els ponts d’Alcoi. Com s’arriba del pal als ponts? Eixa és una bona pregunta. La accessibilitat de l’obra i la facilitat que ofereix l’arc per penjar qualsevol tipus de bandera, estendard o drap, han acabat convertint l’escultura en una mena d’agutzil municipal que anuncia les festivitats i esdeveniments locals. Tan se val si és una victòria del Deportivo, l’arribada de les Festes o la celebració del 75e. aniversari de les Cambreres de Maria Auxiliadora.

Tot i que tècnicament no és una escultura la Roda Rotaria instal·lada a l’entrada sud d’Alcoi, degut a la seua privilegiada ubicació, mereix una sèrie de consideracions. Es lògic que el símbol d’una organització privada presideisca l’entrada pública d’un poble? Representa aquest símbol el bategar de la societat alcoiana? No seria millor col·locar un cartell de SE VENDE o ALQUILA? Es cert que hi ha conversacions entre l’alcalde d’Alcoi i Gandia per fer una permuta d’escultures? Sobretot perquè l’escultura 25 d’abril 1707 faria de pantalla protectora mitigant el vent de llevant que bufa des de la Serreta. No és cert que, en la distància, la Roda Rotaria més que una roda sembla un timó i només veure’l et fa vindre al cap aquella cançó de Remedios Amaya que deia ‘Ay quién maneja mi barca quién que a la deriva me lleva ay quién’ ?

Per acabar aquesta humil ressenya no volem deixar de fer menció a una de les escultures més reeixides de la ciutat. Una obra amb característiques del pop-art que durant molts anys va fusionar al Passeig de l’Alameda modernitat i tradició. Un símbol universal que feia referències a la mare nutrícia. Ens referim a la vaca frisona d’Ale-Hop. Una obra de bellesa incomparable de la qual la crisi -com de tantes altres coses- ens ha privat a tots els alcoians.