La festa és un esclat d’emoció. Una mena d’elixir que cura les ferides i conforta l’ànima; però com totes les coses de la vida te algunes contraindicacions. Avui els oferim en primícia una sèrie de psicopatologies relacionades amb la celebració dels Moros i Cristians que sovint han estat obviades pel col·lectiu mèdic, però que cal enumerar per mirar de treure-les de l’anonimat.

1. Síndrome d’Al-Azraq. És un trastorn de la personalitat que afecta l’alferes moro i que és caracteritza perquè només ser anomenat pel càrrec el fa creure que és Al-Azraq rediviu. Aleshores pateix una transformació en la qual no només es veuen afectats aspectes físics -s’esmolen els trets facials, s’aclareixen els ulls i els creix una pereta- sinó també psíquics. Apoderant-se d’ell un desig desconegut per prendre possessió de tots els castells de la contornada i deixar constància a través d’extensos reportatges videogràfics.

En casos aguts de la malaltia alguns afectats han realitzat soltes massives de coloms, posant en perill el fràgil ecosistema de la Plaça de Dins, o han patit episodis de xenoglòssia, durant els quals han estat capaços de recitar les obres completes d’Ibn Jafayâ d’Alzira sense tindre coneixement de la llengua àrab. En la major part dels casos la malaltia desapareix amb la finalització del càrrec.

2. Mal del cagafilaes. És un procés de divisió que afecta a persones integrades en organitzacions amb un cap visible definit. Es desencadena per una diferència de criteris entre el nucli -o primer tro- i una de les cèl·lules, anomenada individu. Després d’una llarga etapa de discussió el nucli s’enquista en l’estructura original i la cèl·lula rebel crea una nova organització on assumeix el paper de nucli. Originàriament només afectava a filaes, però degut a una inadequada profilaxi s’ha estes a la resta de la població.

3. Mal de l’historicisme. És un reacció al·lèrgica que afecta festers del bàndol cristià (amb més probabilitat si tenen carreres de Lletres). Es tracta d’una hipersensibilitat als elements històrics de la festa que fa que els individus afectats perceben la celebració com el resultat d’un procés historicista i no com una amalgama d’elements dispersos arreplegats d’ací i d’allà al llarg dels anys.

Els símptomes més freqüents són picors i èczemes quan el malalt entra en contacte amb elements anacrònics de la festa com ara: Contrabandistes, Llauradors, Tomasines, el traje dels Benimerins o les ulleres de sol. Encara que els símptomes desapareguen i l’al·lèrgia semble remetre, la naturalesa de la sensibilització és crònica, amb èpoques de major o menor tolerància.

4. PPD o Persisting Perception Disorder. És un trastorn caracteritzat per la presència de pertorbacions visuals que impedeixen percebre la realitat amb claredat. Aquesta malaltia podria estar la causa de les postures que alguns festers mantenen davant de temes com la integració de la dona en la festa, les dates del calendari o els moros als peus del cavall de San Jordi. Estudis recents han establert una relació directa entre el temps de permanència a les filaes i el grau d’afectació de la malaltia. Es a dir, a més temps majors desordres. La curació s’obté canviant la perspectiva de l’individu per a que puga apreciar la realitat amb tota la varietat de colors i matisos.

5. Associat al PPD es troba el TTEA o Trastorn transitori de l’estat d’ànim. Una alteració psicològica produïda després d’un episodi d’eufòria que desemboca en una sensació d’abatiment obligant el malalt a proferir en veu alta el seu desig de passar a millor vida mitjançant frases com: ara ja puc morir-me.

S’ha comprovat que la incidència del trastorn és molt major al Partidor que a altres zones de la ciutat i que assoleix la màxima intensitat moments abans que l’individu inicie la participació en l’entrada. També s’ha aconseguit establir una relació directa entre el paper en la desfilada i el grau de l’afectació. Un 100% en el cas de càrrecs, del 75% al 50% en esquadres, menys del 25% en malditos i pràcticament inexistent en músics, policies municipals i escombraires.

6. Una altra alteració associada al PPD es l’anomenada infermetat de Rodrigo de Triana o mal del descobridor. És un trastorn de la memòria que afecta a festers de filaes en any de càrrec i que es caracteritza perquè l’individu que el pateix és incapaç de conservar informació sobre vestits, dissenys, boatos, esquadres, partitures, etc. d’anys anteriors, de manera que tot li resulta nou i original. La malaltia es resumeix perfectament amb la frase: açò no s’ha vist mai.

7. Torticolis comú o distonia alienígena. Es una contractura del múscul esternoclidomastoïdal que aflora els dies posteriors a la celebració. L’origen es la hiperextensió que el múscul pateix durant les setmanes de festa degut a que l’afectat viu pendent del cel com el protagonista del poema ‘Del pasado efímero’ de Antonio Machado que ‘al cielo aguarda, al cielo teme y al cielo mira con ojo inquieto si la lluvia tarda‘ Només que en aquest cas és a l’inrevés.

A aquesta circumstància s’afegeix el temps que el fester passa durant la trilogia caminant i mirant els balcons com si fora un alienígena en espera de la nau nodrissa. S’ha de tractar a temps perquè no degenere en escoliosi.