Últimament veiem com s’impulsen alguns moviments que, malgrat ser minoritaris, ens recorden el vell lema de ‘primer els meus’. Tant abstracte com absurd. A Alcoi fa un temps van aflorar. Anuncien que volen una societat sense immigrants per mantindre els fonaments d’una societat que els pareix idíl·lica.
En una èpica inspirada en l’època medieval -probablement l’etapa de major qualitat de vida i de garantia de drets i llibertats de la Història…- aquest grup anunciava actuacions per tal que els ‘nostres’ (llegiu: alcoians, espanyols de pura raça, blancs, catòlics, heterosexuals, patriotes… o el que els dóne la gana) tingueren majors beneficis que els altres.
S’intenten legitimar en una Història falsa de la qual es consideren hereus. La seua simbologia es fonamenta en la ‘tradició’ que duu al nacionalisme extrem. La realitat és que es creuen superiors a altres persones per motius de raça, origen, religió i nacionalitat. Són uns xenòfobs. Són nostàlgics d’un passat que mai no va existir.
Critiquen la immigració perquè la consideren un atac contra el seu model social. Cal recordar-los que el progrés d’Alcoi al llarg de la Història ha estat fonamentat per l’arribada de població d’altres llocs, a menut emprenedora. El passat industrial no s’entendria sense l’arribada d’immigrants. A més, Alcoi al segle XV (concretament al 1468) va demanar el privilegi de poder crear una moreria per tal de poder pal·liar la forta pressió fiscal a la que estava sotmès. Fins i tot van projectar una Mezquita. Intentàvem que vingueren gents de cultures molt diferents. Eren aquestos ‘els nostres’?
El nostre passat industrial es fonamenta en l’arribada de nova població. Al segle XVIII es produeix un canvi de model productiu: s’evoluciona del Sistema de Treball Domèstic cap a la centralització del treball en Fàbriques. La població d’Alcoi va passar de 3.000 habitants aproximadament a vora 12.000. Cal tindre en compte que encara estàvem en el cicle demogràfic antic (baixa expansió). Al segle XIX, Alcoi va passar d’aquestos prop de 12.000 a més de 30.000, quasi triplicant la xifra d’habitants. L’augment es basava, principalment, en la gent que venia a treballar a les fàbriques. Com seria Alcoi si no haguéssem permet la vinguda de gent de fóra? Sincerament, no seria la ciutat que tenim.
El segle XX, tot i els canvis en el cicle demogràfic i productiu, s’augmentaria fins arribar als 64.000 ciutadans, ara estem descendent any rere any. Fa poc vaig escriure un treball d’Història Oral en el que vaig tindre el plaer d’entrevistar a una dona de 80 anys que va vindre en la postguerra des d’Extremadura. Em va oferir la següent reflexió: tal vegada de la Llera (el poble d’Extremadura) dels 40 a l’Alcoi dels 40 hi havien més diferències que del Nova York d’ara a l’Alcoi d’ara. Han canviat moltes coses: l’educació, la tele, el internet… No puc estar més d’acord. A la nostra societat tenim milers d’exemples com aquest. És un dels fonaments de la ciutat actual. Els immigrants han fet que Alcoi funcionara i cresquera.
Hi ha milers de maneres d’entendre la societat. Milions de formes del què és un Estat, una Nació o, fins i tot, una ciutat. Però, l’experiència històrica (la investigada i contrastada d’una manera racional) ens dóna milers de motius per fer que les societats actuals s’entenguen baix els fonaments de la tolerància, el respecte als Drets Humans i la capacitat d’integració de les persones.
Evolucionem cap a un món globalitzat i que hem de fer multicultural i divers per fer-nos més rics. Invite a tothom a treballar, alhora, per una globalització de la Justícia Social.
