Destacados
Punto de vista
Empresas y compromisos
Un titular redondo en el digital de Radio Alcoy: Germaine de Capuccini dejará de ser alcoyana. Es una noticia incómoda, que ha pasado como un ángel por las páginas de la actualidad. Nadie sabe por dónde coger una operación económica inesperada, que se salda con la venta a un grupo inversor americano de la empresa […]
Punto de vista
Espècies invasores
Una de les principals característiques estructurals d’aquests individus és la impressionant closca, que els facilita l’aïllament de l’entorn, formada bàsicament per màsters
Les espècies invasores són organismes que en introduir-se fora del seu hàbitat natural resulten perilloses per a la fauna i flora nadiua perquè provoquen canvis radicals en l’estructura dels ecosistemes i amenacen la seua supervivència.
Punto de vista
Les nostres filles
Foto: "Què bé s'ho passem!" de Jordi Silvestre Jover
Quan algunes de les lluitadores per la igualtat en la festa van anar a judici, van guanyar, i de tota manera no van aconseguir res, ens vam adonar que a nosaltres no ens tornarien el que ens havien furtat. Però vam continuar en les trinxeres per les nostres filles, perquè elles pogueren participar en les festes […]
Punto de vista
Guanyar l’esquerra o pactar amb la dreta
L’encabotament del PSOE en mantenir la seua intenció inicial de governar sense acords globals, no pot ser entesa d’altra manera més que com una renúncia explícita a desenvolupar polítiques d'esquerra
Lluis Torró Gil, 6/06/2015

El panorama polític local després de les eleccions municipals es presenta sorprenentment tranquil. L’aritmètica al plenari ha situat en una còmoda posició al PSOE després de la seua victòria. L’electorat ha virat cap a l’esquerra de manera contundent: 20.477 (64,2 %) front a 10.892 (34,15 %), dos de cada tres votants han fugit dels partits polítics que s’identifiquen ideològicament amb la dreta.

És més, les forces amb les que la gent podia reconèixer l’actual govern de la ciutat han eixit clarament reforçades. I, entre elles, la més beneficiada ha estat la més esquerrana de totes, Guanyar Alcoi, que supera el sostre marcat el 1979 pel PCE i el 1995 per EUPV amb 4 regidors. Malgrat el manifest desconeixement de la proposta per part d’una proporció significativa dels votants potencials, ha fregat el 20 % dels vots.

El partit socialista s’ha situat en una posició que referma les intencions que ja va expressar a la campanya i que ha tornat ha reiterar a les converses amb la resta de forces polítiques i davant els mitjans: governar en solitari i en minoria. L’única alternativa factible numèricament és un acord Guanyar-PP-C’s. Un acord que és absolutament inviable. El PSOE compta probablement, a més, amb la tolerància de C’s per aplicar la ‘geometria variable’ que ja va practicar Zapatero. Una ‘geometria variable’ que aleshores va aprofitar per aprovar algunes mesures progressistes (Llei de Dependència, matrimoni homosexual o la tímida Llei de la Memòria Històrica) i mantenir una política econòmica neoliberal. A Alcoi s’ha acabat definitivament el bipartidisme, però una de les seues potes n’ha eixit reforçada.

S’ha parlat molt aquests dies de qui pot governar o qui ha de governar. El què caldria aclarir, però, és quin és el projecte de govern que es va a desenvolupar. I davant això el PSOE, com a partit que ostenta la minoria majoritària, té tres opcions viables: arribar a acords amb C’s (o el PP), arribar a acords amb l’esquerra (amb Guanyar, bàsicament, ja que és l’única alternativa amb vots suficients) o alternar segons li convinga. La primera opció i la tercera signifiquen obrir les portes de bat a bat a les polítiques de dreta. O, expressat d’una altra manera, dretanitzar encara més unes polítiques que en qüestions significatives han estat lluny del que es podria considerar com un municipalisme d’esquerres.

Dues són les qüestions que han allunyat la pràctica del PSOE d’aquest projecte d’esquerra (més enllà del que s’expressa als programes electorals). La primera és la que té a veure amb les formes de fer política, actuant d’esquenes a la participació ciutadana com a norma habitual. El botó de mostra (i no és l´únic exemple, encara que siga el més cridaner) el podem trobar en la no aplicació de les mesures derivades del Pressupost Participatiu. La segona és la que té a veure amb la pròpia acció de govern. D’una banda, perquè ha estat més centrada en la gestió que en el desenvolupament de propostes de canvi. Però, d’una altra, perquè ha actuat d’esquenes o fins i tot en contra dels compromisos adquirits. No resulta gens difícil trobar exemples d’això: l’actitud vacil·lant front al projecte d’Alcoinnova, les indefinicions en la proposta de revisió del PGOU, els entrebancs a la remunicipalització dels serveis, la nul·la política d’habitatge, l’encabotament en una resolució inviable en el pleit de La Rosaleda…

La possibilitat d’establir pactes puntuals amb C’s (una pràctica que ja té precedents) accentuarà aquesta deriva cap a la dreta. La disjuntiva és clara i el PSOE de Toni Francés ha de triar. Si realment és, com diu, un partit d’esquerra cal pactar un programa d’esquerres. No és possible satisfer a tothom i, atenent que per a garantir la gestió de govern haurà de pactar, una correcta interpretació dels resultats electorals aconsellaria un acord programàtic desvinculat del repartiment de parcel·les de poder, d’alliberaments i nomenament de càrrecs de lliure designació. D’aquesta manera, podria obrir-se el camí a la conformació d’un govern estable.

En cas contrari, Guanyar podrà declarar-se lliure de qualsevol compromís amb el govern de la ciutat i se li abocarà a situar-se a l’oposició. Si la cosa acaba així, esperem, que siga una oposició des de la que tracte de convèncer amb els seus plantejaments, que vetlle per la transparència en la gestió municipal, que siga dura i contundent en la crítica de tot allò contrari a l’interès públic, i que trasllade contínuament a la ciutadania allò que passa dins l’Ajuntament.

L’encabotament del PSOE en mantenir la seua intenció inicial de governar sense acords globals, no pot ser entesa d’altra manera més que com una renúncia explícita a desenvolupar polítiques d’esquerra. Ens trobem encara davant d’una situació d’emergència social que requereix de polítiques que han estat molt insuficientment desenvolupades en aquest període que acaba de finalitzar. Davant això no caben indefinicions: o hi ha un govern amb un programa municipalista nítidament esquerrà (independentment de la manera en la que es conforme la majoria) o l’opció del PSOE sols pot ser entesa com una preferència a l’acord amb la dreta. I cal recordar que els pactes amb C’s suposen recolzar-se en una formació que encapçala el mateix alcalde del PP que va governar la ciutat durant 8 anys d’infaust record. Suposen defraudar les expectatives d’una ciutadania que s’ha escorat clarament cap a l’esquerra amb el seu vot.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Ximo Cardenal says:

    Totalment d’acord, sols faria constar que hi ha una disfunció entre votants d’esquerres del PSOE i els dirigents locals que volen ocupar el centre polític.
    L’Alcalde present i futur Toni Francés ( i el PSOE d’Alcoi ) no s’ha adonat que la vella política ja no funcionarà.
    Faré un símil que s’entenga. No hem d’actualitzar l’ordinador amb la nova versió de Windows, ja que continues depenent de Microsoft ( grans empreses i banca) que et subministren el software i l’has de pagar, sinó instal·lar, per exemple l’Ubuntu, que és de franc , tan el manteniment i com el software ( la gent que està disposada a treballar pels demés sense cap interès)

  2. manel says:

    Tenir les mans lliures, sense el destorb de la crítica de l’esquerra i del control de la gent favorable a majors i més bones polítiques de participació ciutadana, això és el que sembla que hi ha darrere la negativa de Toni Francés a encapçalar un govern d’esquerres i pactar amb la dreta. Però per a què? Dues coses: no han entès el gir que les eleccions han donat a la vella política i al bipartidisme; que el PSPV governe en solitari significarà malbaratar l’aportació del més viu i compromés de la societat alcoiana. Les coses, em sembla, no estan per a aquests “solos” de trompeta desafinada, sinó per orquestrar una ciutat a la vora del col·lapse. Això, es quedaran més sols que la una i probablement portant a terme, a nivell d’Alcoi, una cosa ben distinta del que es preveu que passe a la Generalitat. A Alcoi, alguns encara s’entesten a donar la nota sense saber llegir el pentagrama.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario