Fa uns anys, sent regidora d’Educació, Dona i Joventut Aránzazu Revert, l’Ajuntament d’Alcoi va enviar a tots els centres educatius de la ciutat una circular amb motiu de la VI Convocatòria dels Premis Escolars ‘PER EVITAR ENTROPESSADES’ on es demanava als professors dels col·legis col·laboració per difondre la campanya entre els alumnes de 2on 3er i 1er d’AIXÒ.
De seguida la gent es va preguntar què estudiaven els alumnes que cursaven 2on 3er i 1er d’AIXÒ? Què era això d’AIXÒ? Una disciplina nova? Uns estudis tan secrets, o tan indefinits, que s’havien de referir a ells com AIXÒ? Totes estes preguntes i moltes més rondinaven pel cap dels contribuents quan es va saber que la culpa de tot la tenia el SALT (no el chorro, el programa del Servici d’Assessorament Lingüístic i Traducció de la Generalitat). Programa que campava lliurement pels ordinadors oficials tapant els forats que els polítics i funcionaris valencians tenien -més que un formatge gruyère- en la llengua autòctona i que havia traduït, sense manies, la paraula ESO per AIXÒ.
Parèntesi. Un exemple paradigmàtic d’aquestos forats lingüístics va ser el protagonitzat per un regidor del PP al Ajuntament als anys 90, quan en finalitzar un ple va declarar als reunits que volia fer un roc. Ara i ací? Amb aquests monyos? Degueren pensar alguns els assistents. I quin rock concretament volia fer? El de la Carcel? El We Will Rock You? El rock dels pastorets? Ja estaven els uixers buscant xupes de cuir i guitarres elèctriques a la carrera quan es va aclarir l’embolic i es va descobrir que el regidor realment volia fer era una petició, un prec. En castellà, ruego. En zaplanés, roc. Fi del parèntesi.
Posteriorment es van registrar casos en sentit contrari. Com el que fins no fa molt es podia veure a ‘Vacacionismo’ la pàgina web de turisme de la Comunitat Valenciana on apareixia la següent referència a la ciutat d’Alcoi: ‘Rodeada por la sierra de Mariola, el Carrascar de la Font Roja, los Planos y la Serreta’. ¡Planos! Què planos? Els del tresor? Els del Polígon de la Canal? I ja posats per què van traduir només la serra del Plans? Per què no la Sierrecilla o el Carrascal de la Fuente Colorada que sembla el nom d’un indret de la Terra Mitjana.
Ara ho han tornat a fer. La setmana passada durant almenys 24 hores a la pàgina de l’Ajuntament de València es va poder llegir el següent titular ‘el vicepresident Jose Embrutar en la mascletà disparada per pirotècnia Tomàs’. José Embrutar? Coneixen cap vicepresident Embrutar? Vull dir de cognom. Una vegada més la culpa va ser del programa informàtic que al traslladar la noticia -escrita originalment en castellà- va agafar el nom de José Ciscar i aplicant la primera definició de ciscar del diccionari de la RAE, la va traduir com Embrutar.
I encara gràcies que van utilitzar un traductor estàndard que aplica la normativa de la llengua acceptada per la comunitat científica internacional, la que s’ensenya en instituts i en universitats i no eixa altra que defensen Lo Rat Penat, la Real Academia de Cultura Valenciana i la Generalitat. Aleshores la traducció haguera sigut més col·loquial, més campechana, més trempada. En aquest cas el programa s’haguera decantat per la segona accepció de ciscar (soltarse o evacuarse el vientre) i el titular resultant haguera sigut una cosa de l’estil: el vicepresident Pep Caguera en la mascletà disparada per pirotècnia Tomàs.’
Per anar acabant, quines conclusions podem extreure de tot açò? Dues con a mínim. Primera: els polítics de la Generalitat Valenciana tenen un grau de coneixement i us del valencià similar al d’un funcionari del Cabildo Insular de La Palma de Gran Canaria. Potser una mica menys. Segona: Els esmentats polítics o no llegeixen periòdics o no tenen cap de premsa o si el tenen és més manta que un pont. La qual cosa ens porta a la següent conclusió: si no acostumen a llegir el que escriuen segurament tampoc llegiran el que signen i en aquest cas no sabria dir si AIXÒ és dolent o bo per als nostres interessos.
