Com la gran part dels que treballem a Alcoi en una oficina, acompanyem els matins escoltant Radio Alcoy, com un amic xafarder ens va contant si l’Alcalde ha reparat els semàfors del Camí, si la policia local ha acabat fent les paus, o fins i tot ens ofereix un vestit de Bequetero de 5 a 10 anys!!! Gràcies al Zoco Radiofònico.
Que sí, que ens agrada escoltar les nostres noticies, denunciar el terrible estat dels nostres barris, i aplaudir els nostres musics, tot això junt a un apartat importantíssim, eixe moment en que les empreses anuncien els llocs de feina disponibles, i el moment en que les persones aturades ofereixen els seus serveis laborals a tot el poble. Fins ací tot perfecte i idíl·lic, o no?
Doncs no, des de ja fa un temps, tal vegada des de l’inici de la crisi, o al menys amb la crisi s’ha agreujat, les persones que ofereixen el seu serveis per a treballar a la nostra comarca recalquen fortament la seva nacionalitat, com si aquesta fos una garantia d’excel·lència professional… però no, només és el reflex de la xenofòbia i el caràcter racista que pul·lula pels nostres barris. Som uns xenòfobs repugnants, i sobretot uns xenòfobs hipòcrites. I el pitjor no és que ho som, el pitjor és que no ens adonem, i no només això, tenim uns mitjans de comunicació que contribueixen a estendre esta pesta social. Perquè si be una persona pot dur a la radio o a un periòdic el seu currículum per tal que el publiquen, també ells es poden negar a dir aquelles meravelloses paraules que diuen “se ofrece chico español para cualquier oferta laboral”, vosaltres teniu un llibre d’estil, vosaltres podeu col·laborar en uns societat més justa o en una societat més malaltissa, comenceu a fer-se càrrec de la vostra responsabilitat.
Està més que demostrat que la segona generació de famílies d’inmigrants, acaben assumint les formes socials de la cultura que els ha acollit, tot i que conserven de portes en dins algunes tradicions (estan en tot el seu dret), no obstant la tercera generació, amb un pla adequat d’integració, acabarà assumint les costums locals com a pròpies gairebé al 100%. Pensem amb les grans onades de migrants interns a l’Estat Espanyol, que venint de zones rurals, on la costum era tenir molts fills (alguns venien amb més de 10 fills), i que gràcies a ells vàrem poder evolucionar industrialment, i que ara formen part de la nostra societat.
I dit açò, podem lluitar per una integració real, o be fer oïdes sordes i continuar posar “caretes tristes” i compartir tots els post que al facebook ens demostren la barbàrie que estan patint els refugiats.
