Tot i que l’expressió sona a xeic de tribu àrab, Ahmad Ben Rebé, dels Ben Rebé de tota la vida i dóna peu a un munt de fantasies en un oasi sota la lluna plena enmig del desert; en realitat ben rebé és una fórmula que els alcoians utilitzen per dir que alguna cosa o algú està bé.

De fet hi hauria prou amb la paraula bé, si cal acompanyada de l’adverbi molt per reforçar la quantitat de bonança.  Exemples: Estàs còmode al sofà? Estic bé. Què tal la pel·lícula. Bé. Com et trobes? Molt bé. Però com els alcoians sovint pequen d’excessius i histriònics tant per baix (us abusiu del diminutiu) com per dalt (us abusiu de la hipèrbole) han inventat aquesta fórmula que no només duplica el fet que una persona es trobe amb bona salut, sana, sense inconvenients ni dificultats (rebé)  sinó que a més fa un triple mortal amb tirabuixó i ho triplica (ben rebé). Que és com estar tres voltes bé. O siga, un benestar que deu ser la llet de pot.

Una cosa semblant passa amb la expressió “de categoria” que significa “de condició elevada. Es a dir. Una cosa de categoria ja és de per sí mateixa una cosa gran o alta, segons es mire. Però a Alcoi això els sembla insuficient i per això s’acostuma a afegir l’adjectiu alta a categoria (Exemple. Com estan eixos bolets ? De alta categoria) la qual cosa converteix els bolets en una cosa tan elevada com l’antena de la bola del radar de la serra Aitana.

Però tot i axiò ens sembla que la cosa encara no està prou elevada i sovint se sol rematar amb un altre adjectiu internacional en un intent de demostrar que eixa categoria no coneix fronteres ni nacions i assoleix la qualitat d’internacional.  Exemple: Com està l’entrepà de calamars amb maionesa? De alta categoria internacional. Es a dir un entrepà a l’alçada del Matterhorn  (4478 metres) del Nanga Parbat (8125 metres) o inclús del propi Everest (8.849).