“Xarrà pa beure” és una expressió alcoiana que té el mateix significat que la catalana “xerrada per a beure”. De fet la única cosa que les diferència és que la primera està mal escrita i la segona no. En tots dos casos es tracta d’una dita popular que s’utilitza sovint per celebrar una frase enginyosa, un acudit graciós o qualsevol altra expressió digna d’aparèixer en un guió de Quentin Tarantino o dels germans Cohen.

Es important entendre que es tracta d’una frase de caràcter enunciatiu i no imperatiu. Es a dir, si vostè es troba a la plaça de Dins i se li escapa un comentari graciós al qual el seu interlocutor respon amb un: “Xé, xarrà pa beure!”; tinga en compte que està informant al públic en general de la seua ocurrència però que de cap manera està obligant-lo a beure.

Dic açò, perquè en ocasions aquesta frase en determinats grups (comunament associats a filaes i entitats recreatives modernistes) on hi ha molts integrants que son molt de la broma i on es prenen les coses al peu de la lletra, la frase “Xarrà pa veure” ha causat vertaders estralls en els fetges dels esmentats integrants i, en no poc casos ha provocat fins i tot, comes etílics.

De fet investigadors del Centre d’Estudis Antropològics del Tossal (CEAT) estan analitzant la influència que la frase “Xarrà pa beure”  va tindre en la epidèmia de demència local informada l’any 1879 per l’Hospital San Juan de Dios d’Alacant atribuïda al consum excessiu de cafè licor (vegeu noticia al peu) En breu es publicaran les conclusions d’aquest estudi.

NOTA IMPORTANT.-  No hi ha que confondre la frase “xarrà pa beure” amb “xarrà o xerrada de beure que tan pot tractar-se d’un simposi per prevenir la ingesta d’alcohol com un altre per afrontar una cursa a través d’una bona hidratació. I encara menys amb ‘xarrà pa veure’ que segurament està més a prop d’un congrés d’oftalmològic que de cap altra cosa.