Eiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! Una altra vegada aquí. Una altra petita engruna de relaxament festiu al costat d’una bona cervesa. Un altre moment de gaudi i de somrís franc mentre furguem el platet de tramussos. I allò millor, un món que se’ns obre, de bat a bat, per a practicar l’escorcoll domèstic d’ací. I tot per la mòdica quantitat de 0€… quasi res diu el paperet!!! I no s’ho poden perdre per res del món. De quina cosa podrien parlar (batxillejar) a ca la perruquera? Així, doncs, anem, juntets, a pel…

SUMARI

1.- Narcolèpsia i Catatònic!!! No es tracta d’un nou noviatge d’alta repercussió social. No són dues persones d’ací. Són estats, o problemes, que hem ensumat arreu, després de ficar el nas pel carrer de la Sardina, número sí que no el sé, on viu una tal Consuelito, i el seu nóvio és sabater… Així, Virgínia Peris i Miralles, que pateix narcolèpsia des de fa uns pocs anys, l’altre dia, no fa massa temps, es va quedar ben torrada, a la cuina, mentre mirava la televisió, tot esperant que s’acabara de coure el dinar. Els esbufecs eren de consideració, i semblava una túrmix a mil per hora a punt d’arrancar el vol, dels xiulets que emetia la tal Virgínia, la pobra, per qualsevol forat del seu cos. Andreu Barral, el gendre de Virgínia, s’assegura que la sogra resta quasi traspassada, per a fotre-li la cartera, doncs la té, casualment, baix del braç, i que recolza a la taula de la cuina. I a més, pleneta de bitllets… La sogra no gasta… ni per a saber morir. Quan Andreu, ja sense por, inclús valent, alça el braç de la sogra i li estira la cartera, sent una veu, com sortida d’una claveguera molt profunda, que li diu: «on vas, Satanàs… volies furtar-me la cartera…? ( i brama mol t for t i com si s’acabara el món) SINVERGÜENSA!!!»(sic). Resultat: Andreu resta catatònic!!!, amb els braços estesos al front, la mirada perduda vers l’infinit, i amb un filet de bava que li penja per la barbeta. No ha pogut resistir la brutalitat de l’ensurt. Total, per uns eurets de no res, l’ha ben fotuda, i de per vida. La dona d’Andreu el primer que ha fet ha sigut donar-lo de baixa de la filà. Ja no pot queixar-se. Pobre…

2.- Butró. Pel mètode butró, una banda de xorissos ha entrat a casa de Toni del Ronyó i Ben-Cobert, i s’ha endut, fins i tot, la nevereta portàtil d’anar a la platja. També han deixat pelat l’armari de lluna de l’agüela, on guardava la roba d’entretemps (quan se n’entere, apanyadets van, els lladres). No ha quedat ni un play-mòbil de jugar el Jorgito Andrés, ni una nineta descabellonada de la Laia, els pobres… total, un angimbori ben fet, i amb el màxim silenci, per ser estiu!!! Però això sí, una banda de lladregots molt refinada i sensible: li han regat totes les plantetes a Carmencín, perquè estaven totes músties i mirant cap avall. Una gran sort de bandolers… i amb certs escrúpols, sí senyor! Com deu ser!!!

3.- Troballa al porxi!!! Un equip d’investigadors ha trobat, al porxi de ca la Piconera, una gran «paloma» (braga salvatge, quasi assassina). Dins d’un bagul de fa, almenys, tres cents anys, ha amanegut una immensitat de «pantalons», amb fortificacions a la part davantera, i reblons a la part de darrere. Una barbaritat! Una barbaritat! deien els científics, sense deixar de posar la vista damunt la gran troballa. I com tindria la «delícia», la besàvia de la senyora Piconera??? Els tècnics no s’ho poden imaginar, i començaran de seguida els estudis per a aclarir la minva del «put-put» en el període actual. I és que abans era una altra cosa. Ara, una exageració de pas enrere. Pensen, els qui ho entenen, que poden obtenir, els investigadors, un gran premi, una cosa així com: «medalla d’or al barbatxo de tostemps». Seria una gran festa. Restarem atents.

4.- «La letra con sangre entra» diu l’adagio popular. I Don Florenci, mestre de carrera, i més animal que el pany del purgatori, el duia ben a la pràctica, i sense contemplacions. Sempre amb la mà alçada i pel recte camí. Un dia, un bon company de classe, de sang, i de batalla, de nom Ambròs, en l’escola Ambrosio, va tenir la fatalitat d’haver d’escriure el seu nom a la pissarra. I escriu, tot seguit, i sense dubtes: ANVROSIO!!! La primera bescollada li va semblar com si foren deu o dotze. «Delante de «b» (de burro), siempre «m» (de mandril)» I contesta Ambrosio : «Yo no veo ninguna «b», don Florensio»… I segona bescollada, ara, també, contra la pissarra, però la de la paret de l’esquerra, tot per no veure la puta «b». Així un bon ratet, fins que Ambrosio va poder aclarir totes les «b» i totes les «m» del món, orelles roges, fartes de sang i caigudetes com si fos un gos pequinés. Hui, i la sort ha jugat el seu paper fonamental, Ambròs Nicolau i Sant Llorenç, és el president de l’Acadèmia d’Arts Marcials per a la bona Defensa de la Integritat Física i Química d’Ací (AAMDIFQA). Ambròs, tu sí que saps!!! Veges, tu, qui ho diria…

5.- Síncope. A Manolo Bonmatí i Bonatarda li ha agafat un síncope. Consternació, la seua dona, s’ha trobat el pastissot quan ha arribat a casa i ha vist Manolo, tot estirat, al terra, i fent singlots: «ai, ai, ai, recollons…!!! Què m’ha passat? No me’n recorde de res. Aiiiiiii!!!!» La pobra Consternació li pregunta el seu marit: «t’has pres les pastilles?» «Què estaves fent?» I Manolo, amb mitja llengua, els ulls fent el guenyo, d’ací cap allà, com si foren ous passats per aigua, però ben tremolosos, i amb els cabells despentinats, respon: «estava llegint!!!» «I tu, perquè lliges, imbècil… no saps que no et prova gens ni miqueta?» Ataca Consternació. «Qualsevol dia m’has de matar… ànimal de sèquia!!!» Remata la fidel esposa. «Et tinc dit que les activitats d’alt risc no són bones… hala, ara t’alces d’ahí i a mirar la tele… i veuràs com se te’n passa de seguida el marejol, aiiiiii… senyorrrrrr!!!!!» (amb cert aire reflexiu). Intentarem mantenir-los ben informats, i puntualment, dels esdeveniments. Poden estar segurs!!!

6.- Pepiquet Santonja i Santa Rita, quan arriba a casa, la dona no li diu bona nit i, sense més ni més, el bonega. La Tramuntana bufa fort… cal cordar-se la corretja, però ben apretadeta…

7.- «Priscileee Vanesseeeeeee, sube a comerte la beriendeeeeee…» Sons que s’escampen arreu la corrala d’ací, tot pujant  els patis de llums, com solament ho fan les boires del tombant. Sense os, i directe en vena. No hi ha com el domini d’idiomes oficials, i el coneixement intens dels noms del gran cinema. Grans!!!

8.- Basili Furgades i Entremetent, arribat a segon aprenent de la fusteria «El clau per la cabota», va i s’estaca, fustejant, una esgarda, i es fa la baixa per enfermetat llarga. El regidor de conductes, només, regulars, vol encolomarlo, per pillet, i l’amenaça d’eixir descalç a les processons de Setmana Santa. «Això, no… això, no… !!!!!» diu Basili. A l’ensendemà es fa l’alta. Sense més.

9.- Televisió. La família Tadeo Esguard i Miranda veu, ben junteta, el telediari de la primera, i es descollona de riure. És com si estigueren veient tota la producció de Landa, Martínez Soria i López Vázquez alhora. Han quedat per a demà, i compraran coca amb tomaca i farina, tramussets, coques-coles i bona cosa de crispetes. L’agüela Eustàquia Miranda vol, també, uns cocoteig amb espinacs, perquè són molt bons i ajuden el trànsit intestinal. I demana, l’agüela, que la deixen escoltar, per favor, els esports, sempre que parlen del Barça… clar està. «Ara que el món és tan divertit… (Ovidi dixit)»

10.- De Rodes a Pilatos. Milagrito Rodes, natural de Cocentaina, i Maruja Pilatos, natural i veïna d’ací, són les agüeles de Jordi Hipòlit, un xiquet preciós i molt ben educadet, que duu els noms molt ben posats, i al cinquanta per cent (50%). Resulta que els pares, els dos, treballen fent de guia turístic per tota la comarca, i tenen un munt de feina… però guanyen bé. Ella un poquet més que ell, perquè parla tretze idiomes… ell només parla el d’ací, però amb faltes. Ja li han dit a Jordi, el pare, que, o s’espavila, o… però com Jordi té un panzell de quilo i quarta, no fa cas. «Qualsevol dia te’n recordes…», li diu Hipòlita, la dona. A vegades les baralles són de les que fan època. Sí. S’acarnissen i tot, tot llençant-se retrets i improperis de diversa entitat: «socarrada!!!», li diu ell, de forma un tant original, «caragol!!!», li diu
ella, quan ja no pot més i s’enutja massa i tot. Però s’estimen molt i de seguida fan les paus, i marxen de viatge, a vegades, fins i tot, a Catamarruc. Fotre!!! «I el xiquet?» «Què farem d’ell?» Es pregunten els progenitors… Doncs que vaja un dia sí i l’altre no, amb cadascuna de les agüeles, que a més condueixen. Però molt bé, i veloçment per l’Altet… punt neuràlgic de separació d’ambdues capitals «germanes». I així, Jordi Hipòlit viatja d’allò més entre les poblacions, i resideix, per igual, a casa de les seues agüeles. I d’ahí la famosa frase que no coneix fronteres: «…va de Rodes a Pilatos». Sempre estem construïnt història. Sempre, la comunicació constant amb els nostres veïns, ens ha donat la gràcia de la saviesa. Tombem fronteres!!! Incendiem els límits!!! (però sense passar-se’n). Sempre 22, 23 i 24!!! (o quasi). Visca la
Tatà!!!

I ara, com ja no podem molestar-los més, i ens han demanat que aquesta temporada de programes fos curteta, i perquè no voldríem, de cap de les maneres, resultar pesats com un deute, ens acomiadem de tots vostès, amb el desig de que hagen tingut ratets d’esbarjo, i de que hagen rigut una estoneta, encara que haja estat minsa. Adéu, amics! Adéu, amigues! Volem, i necessitem, que siguen molt feliços…i que estiguen, tots, contents… (Música de Clavelitos)