Tots els objectes tenen la seua poètica, és a dir, són capaços de mostrar-nos una realitat que viu més enllà de la seua corporeïtat. Cal, però, que parem atenció i remenem el brou substancial de la significació possible que els elements constituents arboren, per tal de capir allò íntim i principal que rau al si de la matèria.

Els objectes resten farcits de memòria i el temps encomana una sort de singularitat que afecta el teixit vivent de la seua presència. I manca, encara, la mirada, l’esguard particular que cadascun de nosaltres efectuem per a cloure, amb certa eficàcia, el circuit propi de l’experiència. Una sort de captura individual que ultrapassa el valor exacte de les coses i que, per tant, ajuda foragitar els prejudicis que maculen un possible resultat artístic.

Un treball com aquest, el de la Veu dels objectes, s’inscriu en l’estratègia de recercar el valor comunicatiu dels objectes quotidians. Així, per una banda, i fent ús de la llibertat d’apropiació de la pulsió exògena, ens hem endinsat pels camins de l’obra pròpia. Hem valorat l’essència, els continguts de la proposta, la lírica delicada del ready made, el trasllat de les seues emocions, etc., i ens hem disposat a jugar, a fer-li les voltes, instruir el nostre patrimoni d’imatges possibles i, darrerament, despullar el sentit últim del valor d’una imatge reblerta de complicitats. El resultat ha estat aquest que hui tenim l’honor de presentar en aquesta exposició, plural i divers; encontrades visions que alteren, sense fer-ne total comiat, la idea primera, però que aporta una renovada voluntat. La màgia de la fantasia, així doncs, al nord d’un treball intens.

Per una altra banda, i per dotar d’un univers més particular l’experiència que hem bastit al nostre treball d’investigació, o de reflexió creativa, tan si val, hem allargat unes passes els objectius de la recerca, això sí, sempre tossuda i esforçada. Hem deixat créixer en plena llibertat un món de nous objectes, producte ara de la imaginació disciplinada. Hem recorregut un camí on allò principal ha estat la recreació d’objectes insòlits a partir de l’acumulació sintàctica de significats. Objectes capturats d’un colp de vista afortunat, o bé fent valer com a bo el principi collage. A la fi, però, captura d’una realitat que, fins aleshores, restava submergida dins les aigües tèrboles del no-res insondable. La troballa, si més no, ha estat una enorme alegria. Saludem Dadá! Admirem Fluxus! Gratitud als mestres conceptuals!

I amb els resultats del treball, amb la tasca continuada a través de la senda dels dies, hem conformat una exposició que mostra les troballes que l’experiència ens ha atorgat. Encara que la labor s’ha centrat en la tridimensionalitat, hem preferit, no obstant, acudir al valor representatiu de la fotografia com a eina que facilita la mostra final. També, doncs, un element més per a arrodonir la nostra recerca.

Josep Sou, Alcoi 1951. Estudia Filosofia i Lletres a València i Salamanca. Doctor en Belles Arts per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Professor de Pintura Urbana en la Universitat Miguel Hernández d’Elx (2002-2013). Ha publicat més d’una trentena de llibres de poesia i narrativa i ha realitzat nombroses exposicions arreu el País.

INAUGURACIÓ Exposició: Dimecres, 9 d’abril de 2014 a les 20’00 h.