–Ai, mi marido anseña demasiado el paquete del gordolobo… Traducció: «El meu marit mostra massa el paquet del gordollobo…» Doncs sí, haurem d’escoltar la història que Paquita Refugio de la Serena (el seu pare era de Madridejos, però va vindre de molt jove per a treballar a una fàbrica del tèxtil), els contava a les seues amigues de tota la vida, des de l’escola i tot.

Mescla un poc l’idioma, però se li entén prou bé: «Sabéis qué? Pos que mi marido Rafa sa puntao a un grupo pa salir en fiestas. Pero no a un grupo de esos que salen con armas y gritan todos a la volta iiiiiiiiieeeeeeeiiiiiiii- a a a – guaaaaa!!! No. Sa puntat a un grupito que ha montao la bailarina Demelsa Baldó, la que tiene lestudio en Batoi. I resulta que les hasen poner mallas verdes, com si fuesen caçadors del bosque, i clar, pos anseña demasiado el paquete del gordolobo…

Yo le dicho que ni hablar del peluquín. Mira tú si anirà anseñando el condumio por ahí. Ni hablar!!! Y el me sa cabreado de lo lindo. Y me dise que vol anasen de casa i tot. Té molt mal caràcter. Pero, cómo puede ser tan redescarado? Y me dise que los demás también van igual que del…, però a mi no me da la gana que muestre todo lo suyo. Ai, quina vergonya d’home!!! Están todos como una arruixaora, fotre! Tú sabes? Hala, una pierna por aquí, otra por allá, y dando brincos como los escorsos esos del bosque…, refotre! Y el sarnacho, hecho un bony, como llamando a la gente a mirar… No, no y no!!! Se puede poner todo lo rebelde que quiera, pero no. Mi suegra lo apoya, la muy… Dise que en fiestas todo está permitido: «Xi deixa-lo, pobret meu, que disfrute. Això només és una volta a l’any…Si fora totes les setmanes, pos encara, però aixina…» I dise que no le impoprta que muestre sus partes: «Cascú mostra allò que té, i si el xic està ben dotat…, sa mare li ha fet un bon mantecao d’home, sí senyor, i què collons, mai millor dit!!1» Mi suegra està la mar de devanida. No lo puedo entender, ni res. Jo estoy que maufegue en un filet de cosir…, ai!!!

I una de les amigues, Ritín Fitor, li diu: «Filla, Paquita, tampoc serà per a tant. A veure si ara només el teu home té la contumància gran com una carabassera. A veure si són les teues ganes…»

I contesta Paquita: «No quiero seguir por ahí, porque la cosa se está poniendo muy fea. I mira, cascú té lo seu, i el meu home té la trompa dustaquio com el dies de gran!!!»

-Últimes notícies: (Açò pot semblar que no, però és que sí)

Ahir al migdia, cap a les 12’30, s’inaugura la placa del nou carrer Sra. Tatà (Filantropa), amb la presència de les autoritat municipals (tots els partits polítics enviaren a l’acte la seua representació més representativa.) També estigueren presents autoritats de l’àmbit provincial i autonòmic, com calia esperar davant de tant singular i magnífic acte de reconeixement públic a la Sra. Tatà, benefactora sense reserves com ha estat al llarg de la seua dilatada existència, i pel reconeixement  després de tanta alegria com ha sabut transmetre en cadascun dels seus enormes actes de solidària comprensió amb les necessitats del gènere humà. La música (dolçaina i tabalet, de caire tan popular, un «arreglet» de banda, i el grup de cantors Font de la Salut); les lletres (versos i més versos dels més insignes lletraferits de la ciutat); així com els dirigents de la institució que duu el nom de l’homenatjada: President Sr. Ampolla, Secretari Sr. Golpet i Tresorer Sr. Kordà, posaren de manifest el gran impacte emocional, així com social, que el públic reconeixement ha tingut en el conjunt de la població. S’especula que molt aviat hi haurà nous testimonis de gratitud per part de tota la comunitat ciutadana cap a membres destacats de la mateixa.

Amb els càntics col·lectius de: « A ma mare l’han vista en el Barranc de l’Assut…», es posà punt i final a aquest tan entranyable acte de germandat ciutadana. El sentir comú va estar: Açò ho hem de repetir més voltes…»

j.s.