Tots coneixem el torró com al dolç nadalenc que endolça els paladars en aquesta època de l’any. No sol faltar en cap casa arreu del món. Però, ¿què coneixem sobre l’origen del torró de Xixona?
Doncs, cal destacar que aquest dolç fonamentalment està compost per ametlla, mel i sucre. Encara que el sucre no s’incorpora fins al moment en que s’obri el comerç naval del port d’Alacant amb Amèrica. Moment que coincideix amb la manca de mel a les muntanyes alacantines i l’augment de la producció d’aquest dolç en terres xixonenques.
Però, el torró tradicional, el que dóna nom a tots els altres tipus de torrons que van sorgint amb el pas del temps, és el torró d’Alacant i el torró de Xixona, també coneguts com «torró dur» i «torró bla». Sent l’ametlla la base del torró i sense la qual el torró de Xixona no seria el que és: un producte deliciós i delicat que ha perdurat en el temps gràcies a la cuidada elaboració i la selecció de les matèries primes.
No sabem exactament des de quan es fabrica el torró a la ciutat de Sexona-Xixona-Jijona, però si podem afirmar, basant-nos en els documents conservats a la secció Notarial de l’Arxiu Històric Municipal de Xixona (composta per més de 2.000 protocols), que en el segle XV ja es coneixia el torró. A més, els edils xixonencs ens han transmès informació al respecte, a partir de l’any 1709 en les Actes Capitulars de l’Ajuntament, que ens confirma l’activitat artesanal torronera en tota la població.
Cal destacar que els torroners anaven a vendre torró assistint als porrats i fires dels pobles. Ja en l’any 1588, en un protocol notarial del xixonenc March Antoni Aracil, apareix la paraula llatina «turronerius» quan parla de un tal Sancho Mira que es dedica exclusivament a fabricar i vendre torró.
Pocs són els pobles o ciutats importants d’Espanya on no van arribar els torroners de Xixona. Però, com no eren els únics venedors de torrons i dolços, van tindre que publicitar els seus productes mitjançant l’ús de cartells anunciadors. Encara que també se’ls identificava perquè els venedors xixonencs lluïen la vestimenta típica i tradicional de Xixona, arribant-se a convertir en un autèntic segell de garantia del producte xixonenc.
Podem veure com el Gremi de Torroners, creat en 1903, va utilitzar la vestimenta tradicional xixonenca com a imatge de marca dels torrons i dolços elaborats a Xixona.
L’home vestix amb la indumentària típica xixonenca, sent el més característic l’anomenat barret de «roeta» forrat de vellut negre. Pel que fa a la dona, podem veure com «La Jijonenca» utilitza la vestimenta tradicional femenina com a imatge de la seua marca, basant-se en la fotografia de Maria Carbonell Coloma on destaca el gipó negre ajustat sobre el pit, el mantó blanc amb flocs i el mocador nugat al coll. A més, als peus porta espardenyes d’espart nugades a les cames amb cintes, al igual que l’home.
Per tant, podem veure com la indumentària tradicional xixonenca ha sigut un recurs publicitari utilitzat al llarg de la història de Xixona, que ha aconseguit difondre el torró xixonenc per tot arreu vinculant el producte a la tradició i les costums.
Laura Arques Ruiz és Historiadora
Bibliografia:
– FIGUERAS PACHECO, Francisco (1955). Historia del Turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante. Alicante: Imprenta Botella.
– GALIANA CARBONELL, Fernando (1986). Anales y Documentos históricos sobre el turrón de Jijona. Jijona: Consejo Regulador de la denominación “Jijona”.
– GARRIGÓS SIRVENT, Bernardo (2015). “La marca La Jijonenca y la indumentaria tradicional como emblema del turrón”. En El Programa de Festes de Moros i Cristians de Xixona 2015. Xixona: Federació de Sant Bartomeu i Sant Sebastià. pp. 156-165.
