Després de gairebé trenta anys de la fi de la seva trajectòria, el Goya té encara un desenllaç incert. Sempre ha estat objecte dels interessos polítics en diferents legislatures locals, encara que sense un final aclaridor. En l’actualitat, tot el seu interior està demolit per seguretat tot i que es conserva la façana i les parets principals.
Diversos han estat els intents fracassats de donar-li un futur a aquest edifici. Des de l’Ajuntament i sent alcalde José Sanus, s’intenta comprar per a ampliar els continguts del Centre Cultural, tasca que intenta també part d’alguns governs del PP; també la desapareguda CAM tanteja la compra de l’edifici sent també la més comentada i divulgada la de l’EPSA (28). La Universitat es mostra interessada en diverses ocasions en la compra de l’immoble per destinar-lo a Investigació i afegir-lo al Campus (29), però les negociacions es van ajornant i finalment queden refredades i paralitzades.
Un nou episodi sorgeix quan l’edifici és adquirit en 2008 per una empresa constructora (30) originant una sèrie de possibles comentaris i desenllaços sense cap fonament. La polèmica esclata el desembre de 2009 quan s’anuncia que l’edifici serà enderrocat per construir vuit oficines, un local comercial i 62 places de pàrquing (31). El Govern local dóna la seva autorització desencadenant una onada d’indignació entre la ciutadania alcoiana pel caràcter simbòlic i sentimental i el seu alt valor històric i urbanístic.
Una plataforma de ciutadans en la qual s’inclouen arquitectes crea el blog Salvemos el Cine Goya (32) per Internet a fi d’aconseguir firmes per evitar la seva demolició, la qual és aprovada pel consistori al no estar protegit l’edifici, mentre és alcalde Jorge Sedano. L’oposició socialista denuncia aquest atemptat cultural i immobiliari acusant-lo de ‘disparate’ (33). Finalment, l’edifici es salva per la crisi urbanística el 2011 al caducar les llicències d’obres al no haver-les executat l’empresa propietària de l’immoble (34), sent aquestes anul·lades per l’Ajuntament quan ja està a l’alcaldia Antonio Francès. En l’actualitat, la situació continua completament igual.
L’última actuació a la façana és la seva decoració amb diversos graffitis a càrrec de Daniel Muñoz, dins el Festival d’Art Urbà Urban Skills l’octubre de 2019. Amb aquesta última actuació sobre l’edifici, una forma d’entendre l’entreteniment i la cultura alcoiana esperen el definitiu final que suposem no serà molt feliç. “Ahora todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia”.
[28] Ciudad, 28/04/2008.
[29] Ciudad, 31/07/2004.
[30] Ciudad, 28/04/2008.
[31] Ciudad, 1/12/2009.
[32] Enllaç https://salvemoselcinegoya.wordpress.com/
[33] GARCÍA PÉREZ, Joel: El disparate del cine Goya. Ciudad, 31/01/2010.
[34] Ciudad, 9/07/2011.
FONTS CONSULTADES
– Hemeroteca Ciudad 1953-2011 (Font: Bivia)
– Arxiu Municipal d’Alcoi.
– Alguns programes de mà anteriors a 1953 per la manca de premsa local.
BIBLIOGRAFIA
– CABANES DURÁ, Ignacio: Estudi i proposta de reutilització d’edifici sense ús: Cinema Goya d’Alcoi http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/58384
– CANALEJAS, Ricardo i SANTONJA, Josep Lluís: La Sultana y el Soldado (Ed. Marfil, 2017)
– PEIRÓ, Josep Lluís: Cent anys d’il.lusions (Editorial Imatges, 2001)
– VARIOS AUTORS: Nostra Festa, Tomo V (Associació Sant Jordi Alcoi-Gráficas Ciudad, 1982)
– LLOPIS, Javier: La noche en que la Batalla de Valencia se vino a Alcoy. http://www.tipografialamoderna.com/la_memoria/el-dia-en-que-la-batalla-de-valencia-se-vino-a-alcoy/
