Saials. El Rei reprovat
L'endemà del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, Felip VI va eixir a la televisió amb cara de prunes agres per beneir la violència exercida per les denominades forces de seguretat contra els ciutadans de Catalunya que defensaven les urnes.

sotto le stelle del jazz
...fluctuant sobre les teulades de les ciutats contemplant el jazz
Bochinche
También conocido como bohío o bodegueta, este establecimiento hostelero fomentaba la camaradería entre su ilustre clientela
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
T’estimo, Marta
Ressenya de Francesc Pou sobre la novel·la ‘T’estimo, Marta’ d’Isabel-Clara Simó. Edicions de La Magrana
 
Destacados
Una experiència al Celler de Can Roca
Quan tens l’opció de tindre una experiència gastronòmica i damunt de fer-ho en un lloc on la llista d´espera és d´un any i tu només has d´esperar dos mesos, entenc que no es pot dir que no
Quan la joventut o la ignorància (que és molt atrevida) feia que no fora conscient de les coses que deia, vaig començar a sentir parlar de restaurants on elaboraven plats microscòpics i caríssims. I pensava que en cas d’anar alguna vegada després hauria de passar per una hamburgueseria per omplir-me com cal.
Si te he visto, no me acuerdo
Alcoy acumula una inacabable lista de proyectos estratégicos y de iniciativas delirantes, que nunca se han convertido en realidad
La historia de Alcoy está llena de maravillosos proyectos frustrados y de iniciativas delirantes que (gracias a Dios y al sentido común) no se han convertido en realidad. Durante décadas esta ciudad ha debatido sobre actuaciones de todo tipo, que al final se han quedado en nada. Tipografía La Moderna les ofrece una pequeña lista de sueños rotos, en la no están todos los que son, pero sí son todos los que están
Llegendes d’època
Conten també, que en alguna d’aquestes festes, juntament amb una gran cabaretista de l’època, el mestre del piano Arthur Rubinstein feren amistat tots tres
Un piano al centre amb uns quants espills, enrenou de cambrers d’una banda a l’altra i aroma a cafè per totes bandes.
¿Y si?
Con esto de que la II Feria Modernista de Alcoy va dedicada al escultor Lorenzo Ridaura, me estoy planteando un par de cuestiones. Solo un par. Y las sumo a mi lista de preguntas sobre todos nuestros grandes artistas. Lista que si sigo así, no se va a terminar nunca.
Foto: Paco Grau
Que vaya por delante que igual peco de exagerada. O que tengo muy altos los niveles de chovinismo alcoyano debido a la resaca modernista que todavía me dura.
El arte de cuestionar lo obvio
“Las cosas que son diferentes con el fin de simplemente ser diferente rara vez son mejores, pero lo que se hace para ser mejor es casi siempre diferente”. Dieter Rams
Los diseñadores no debemos caer en la trampa de una mala innovación, me explico: una innovación debe venir acompañada no solo de una renovación estética, tiene que sumar, hacer mejor al resultado obtenido.
Take five
“En cierto modo, la vida es como el jazz... es mejor cuando improvisas". George Gershwin
‘Take a Five’ és el títol de l’exposició que alberga Fundación Mutua Levante. Una exposició que fa visible la trajectòria d’aquest grup on es pot veure que, com el propi Jazz, la mescla, la diversitat i la unió, són sinònim de creació i cultura.
Ressonàncies tètriques (III)
Continuem amb la tercera part d’aquest escrit satíric sobre l’estètica de la mort
Al centre de la imatge, escultura Amor más allá de la muerte al cementeri de Sant Antoni Abat d’Alcoi. Fotògraf: José Miguel Santacreu Cortés (21/08/2018)
Qüestions prèvies A les anteriors Ressonàncies tètriques vam tractar La cançoneta dels cochillets, els personatges de les Mananes, el còlera i la còlera letal reivindicativa alcoiana.
Lo último
Devuélveme la voz y Arqueólogas e Historiadoras 11-F
Escucha el programa completo de Destino Historia (Radio UA), en este enlace: https://www.ivoox.com/destino-historia-4-28-11-2017-audios-mp3_rf_22323253_1.html ¿Conocen el proyecto Devuélveme la voz de la Universidad de Alicante?
Ressonàncies tètriques (IV)
Darrer lliurament sobre aquest treball satíric sobre l’estètica de la mort
Cementeri Sant Antoni Abat d’Alcoi Fotògraf: José Miguel Santacreu Cortés (21/08/2018)
Qüestions prèvies  L’adeusiau avança amb un somrís d’aurora. Hui, a Ressonàncies tètriques (IV) ens posarem tragicòmics amb Tres culaetes a la porta del cementeri i Sereno, quina hora és? Per últim, destacarem l’art i el glamour d’una de les morts més artístiques de tota la Península i que va tindre lloc a Alcoi per obra d’alcoians
Montserrat
Avui parlem d’una de les veus més encisadores del terreny musical i a la vegada de casa nostra
Des d’una de les bambolines de l’esquerra d’aquell gran escenari amb petites llumenetes, cap a les seves taules es disposava a entrar en escena. Un personatge més o pot ser el més important de tots, però sobretot un personatge que des de les més tendres hores, tornava a casa. El teatre del Liceu, el gran teatre de Barcelona, acollia de nou la seva veterana musa que a la vegada l’havia vist créixer i madurar. Uns compassos d’introducció des de l’orquestra, i un menut gest amb la batuta, donaren peu a la fusió d’aquell espai amb la màgia de les seves notes.
¿Hacia la tercera trilogía?
La cosa en Alcoy funciona, más o menos así. Unos cuantos centenares de alcoyanos se visten con  ropajes antiguos y circulan por la calzadas de las calles del centro con acompañamiento musical (tenemos de todo: moros deslumbrantes, pajes negros con gorrito rojo, guerreros medievales, reyes magos con toda la barba, amenazantes hordas de salvajes con tocados de calaveras o de cuernos de cabra y hasta pacíficos pastorcillos que acuden al portal de belén con versos de Joan Valls). Mientras tanto, miles de alcoyanos vestidos de persona normal se agolpan en las aceras, hacen plantones o sentadas de horas para disfrutar de aplaudir a los disfrazados, que suelen ser hermanos, primos o conocidos de los espectadores.
Microcoraeta Psicolingüística XIX
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Mi marido trabaja de chaufer' entre d'altres
- «Y le salían unos llombrígols por la caca...» A vegades, els xiquets mengen porcades, i s’afarten de llepolies de molt distinta varietat: la típica xuxe, el pirulí de sempre, caramels ben plens de sucre, regalèssia, i tot ben mesclat amb pipes, crispetes, quicos, i un llarg etcètera. I clar està, la «caca» sembla la pista de ball del Passapoga, tota plena de cucs blancs en dansa permanent. A més de provocar, els diminuts i fastigosos animalons, un picor de pronòstic reservat al «bufanell» de les criatures.
Entrevista a Francisco García Ruiz, presentado su novela El Enigma de la Debla
Escucha el programa completo de Destino Historia (Radio UA), en este enlace: https://www.ivoox.com/destino-historia-3-14-11-2017-audios-mp3_rf_22058349_1.html Nos gusta que la gente participe en nuestro programa y más si lo hace a nuestro lado, desde los micros de la radio universitaria.
Pep Jordà

Fundación Mutua Levante va iniciar la seua activitat aquest setembre sumant-se a les activitats de la Fira Modernista amb l’exposició “Ridaura de prop” Aquesta mostra pretén donar una altra visió de l’escultor amb fotografies realitzades per Paco Grau. D’aquesta forma, l’espectador pot veure detalls, colors i textures de les seues principals obres al nostre entorn que escapen davant una mirada general de l’obra.