Acabarem com Camot
La revolució catalana ha posat al descobert les vergonyes mal dissimulades de l'estat espanyol, tot allò que durant quaranta anys va quedar mig velat per l’escaiola de paraules com democràcia, benestar, monarquia

El violinista y la madre que lo parió
Y lo siento por todos los santos del mundo, incluido el marido de la madre del violinista, pero hay que quejarse y reivindicar lo que consideras tus derechos

Salvia lundiana
Tot pot succeir quan la música és bona
Taula d’escoti
¿Qué es esa taula d’escoti? ¿Una mesa donde todos lucen parte del busto debido a sus escotados vestidos?
The Confession Tapes (Netflix, 2017)
Un article de Pau Sellés
Enterreu-me en batí i en sabatilles
Una ressenya de Jordi Ortiz sobre la biografia novel·lada de Joan Valls d'Ester Vizcarra
 
Destacados
El documental THE TXOKO EXPERIENCE porta segell gràfic alcoià
La pel·lícula difondrà als Estats Units la singularitat dels ‘txokos’ i societats gastronòmiques del País Basc, la identitat i les aplicacions gràfiques han estat creades pel dissenyador alcoià Ignacio Doménech.
Cartell de la pel·lícua dissenyat per Ignacio Doménech
Ignacio Doménech (Alcoi, 1988) és dissenyador gràfic, il·lustrador i editor audiovisual. Un dels seus recents treballs és haver dissenyat la identitat corporativa i les aplicacions gràfiques del documental ‘THE TXOKO EXPERIENCE: The Secret Culinary Space of the Basques’.
L’ou de la serp
...el procés català i la irresponsabilitat política d’uns i altres governants ha fet molt més visibles eixos grups i els ha fet guanyar adeptes
‘Qualsevol pot veure el futur, és com un ou de serp. A través de la fina membrana es pot distingir un rèptil ja format’. Aquesta coneguda metàfora, difosa des de la pel·lícula homònima alemanya dirigida per Bergman en 1977, ha estat utilitzada a tort i a dret per analistes polítics adaptant-la als seus postulats ideològics, però no perdem el seu sentit original:
Lluís Companys, el President de la República Catalana
Cuentan que una vez situado frente al pelotón de fusilamiento, pidió quedarse descalzo para poder tocar con los pies la tierra catalana antes de morir
Nos enfrentamos, en este caso, a la que quizá sea una de las figuras más contradictorias e importantes de la primera mitad del siglo XX español. Solo mentar su nombre puede influir en el devenir de una tranquila cena entre amigos, y no es para menos, pues este político catalán ha sido considerado, a partes iguales, un héroe mártir por parte independentismo y un gobernante deplorable, irresponsable y sedicioso por parte de la derecha más castiza (y algún que otro republicano).
Els papers secrets de L’Escenari
Expedient: 141/I-LXXII

Target: Ovidi Montllor

Data: Febrer/Març 1982
Foto: Josep Fuster
Ovidi Montllor va actuar a L’Escenari Pub i no només això sinó que va ser l’artista que va inaugurar l’escenari de L’Escenari, així ho desvetlla el primer informe dels papers secrets de L’Escenari Pub.
Lo último
En el fango se estaba mejor
Recordemos que las expectativas crean heridas, y las nuestras no eran estar en el fango
Qué fácil es olvidar cuando estabas en el barro una vez estás arriba. Le ha pasado a Messi o Cristiano Ronaldo, ambos provenientes de familias humildes que necesitaron en su día del cuidado de las administraciones, la solidaridad de sus vecinos o, directamente, la caridad ciudadana y las que desde hace unos años, parece ser, negaron a Hacienda parte de lo que nos correspondía a todos vía impuestos.
El Círculo i la Festa
Amb motiu de la celebració en 2018 del 150 aniversari del Círculo Industrial, aquesta institució comença a posar a punt les seues commemoracions. Es per aquest motiu, que des del dijous 19 d’octubre i aprofitant la setmana del Mig Any fester, es pot visitar al saló llarg una exposició fotogràfica versada sobre la implicació d’aquesta Casa i els seus membres en el conjunt de la Festa alcoiana.
Carta oberta a tot el professorat de Catalunya
Benvolgudes companyes, benvolguts companys, Des del País Valencià, us transmetem un missatge fraternal i solidari pels atacs irracionals i la persecució de què sou objecte per part de distintes instàncies de poder: Ministeri d’Educació, mitjans de comunicació i actors polítics.
Músicas para una ópera callejera
Artículo publicado en beckmesser.com el 4 de Mayo 2017 y reproducido en Tipografia La Moderna por gentileza del autor
Fotos: Paco Grau
Escribir algo sobre las músicas que se pueden escuchar en las fiestas de moros y cristianos de Alcoi (o Alcoy, monta tanto) cada 22 de abril, el día en que se producen las correspondientes Entradas, es decir los impresionantes desfiles de las 'filaes' cristianas y moras, era para mí desde hace décadas una asignatura pendiente,
Art al carrer
L'exposició que s'inaugura el dimecres 18 d'octubre a les 20:00 hores, es podrà visitar a la Fundación Mutua Levante (Plaça Espanya, 15 - Alcoi) fins el 16 de noviembre en horari de matí de 09:00 a 14:00 de dilluns a divendres i de vesprada de 18:00 a 21:00; i dissabte de 18:00 a 21:00 hores
El darrer 25 de març, organitzat per la Capitania Filà Almogàvers 2017 i amb la col·laboració de Mutua Levante, va tindre lloc una curiosa iniciativa a la Plaça de Dins. Més d’una vintena de reeixits pintors i tres graffiters de prestigi van crear durant un matí, davant del públic, en viu i en directe, obres sobre temàtica alcoiana en general i de Moros i Cristians en particular. L'acte va estar recollit per la càmera de Xavi Terol.
“Galgos o podencos”

El grupo CÁNDIDA continúa explorando el choque entre géneros en su nuevo disco. “Galgos o podencos” representa un paso adelante en esta senda, un agujero negro que absorbe todo lo que encuentra a su paso (milonga, rocanrol, candombe, blues, chacarera, surf, tango, dub…) transportándolo a otro lugar y a otro tiempo. Donde escuchar: candida.bandcamp.com

Javier Llopis

La Rambla no es una calle; la Rambla es un mundo. Desde la Plaza de Cataluña hasta el puerto, este gran bulevar urbano ha visto pasar la Historia y los acontecimientos más duros sin ceder ni un ápice de su razón de ser, que no es otra que la de ejercer de gran foro ciudadano de una vieja ciudad mediterránea llamada Barcelona. Como miles de sucesos trágicos a lo largo de los años, el atentado terrorista del pasado mes de agosto dejó su huella de heridas en este crisol de imágenes y de personas.