1917
Una ressenya curta de Jordi Santonja - 1917 (Sam Mendes, 2019)
Un homenatge a la Terra
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Amira. L’última flor de la Muntanya' de Just I. Sellés. Edicions La Muntanya
 
Destacados
Quan Alcoi va intentar contractar els «Beatles»
La Societat l’Iris es va mobilitzar per a oferir un concert del grup de Liverpool a la ciutat
El 1965 van passar moltes coses en Alcoi i algunes molt importants. El pintor Mataix va protagonitzar l’operació “500 horas bajo tierra”, es va crear la marca de gasosa “Yola” -que va marcar tota una generació-, va tocar el segon premi de la Grossa de Nadal, amb 10 sèries del número 06989 que van alegrar la vida de molta gent, i el príncep Juan Carlos va fer una visita oficial.
Eh… home¡
La expresión la usan señoras y señores mayores para dirigirse a cualquier persona adulta de sexo masculino
Estamos ante una de las mejores interjecciones alcoyanas. La expresión “Eh… home¡” es muy utilizada por señoras y señores mayores para dirigirse a cualquier persona adulta de sexo masculino (si es menor de 30 años se sustituye por el término xicon) y hacerle una petición o alguna pregunta. Los habitantes de esta ciudad somos poco amantes del protocolo y utilizamos en contadísimas ocasiones el término señor.
Un conte de festa i un desig per al nou any
Açò era i no era un poble on estava mal vist que les dones participaren en les festes. Tan mal vist estava que ben avançat el segle XXI encara no havia cap dona de ple dret en sis de les vint-i-huit filaes del poble. En eixes circumstàncies, es va donar un fet heròic de germanor i solidaritat entre dones.
Microcoraeta psicolingüística XXXV
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: se ha dejado un morrión que para qué...
-Me lo han dicho! Paquito Poques Tornes se ha dejado un morrión que para qué... Traducció: (M’ho han dit! Paquito Poques Tornes s’ha deixat un morrió dels collons (traducció un poc lliure)...) I així ho conta la xerraire (li xerra cul i tot) de Carmencín Socarrades i Trencacolls a les seues amigues del berenar de la vesprada: «os lo aseguro, me lo han dicho de muy buena tinta, Manolo, el que hizo l’alferis l’año pasado, no ha pagado a casi nadie. Lo debe casi todo y l’ampastrada ha sido de no te menees. L’anserrallada ha sido minsa, y en la filà estan que bosan del. Mi marido..., ay!
El Globo rosa. Oda al optimismo
Exposición de pinturas de Aaron Duval en la sala Fundación Mutua Levante
El título de esta exposición toma como referencia a la figura de Jafar Panahi, un cineasta iraní y a su película titulada: “El globo blanco”, la cual ha servido para inspirar este proyecto.
El calzoncillo de camalet
En Alcoy nunca ha cuajado el concepto boxers, que nos suena a vieja canción de Simon y Garfunkel
Alcoy ha realizado una aportación fundamental al mundo de la moda íntima masculina: el calzoncillo de camalet. En esta ciudad no ha cuajado nunca el concepto boxers para referirse a esta prenda fundamental en el fondo de armario de cualquier hombre elegante. Este anglicismo nos suena a vieja canción de Simon y Garfunkel o a una olvidada guerra entre chinos e europeos que apareció reflejada en la infame película “55 días en Pekín”.
L’amiga de Valldoreix
Al llarg dels anys s'havia generat una certa relació, des dels temps de Jordi Botella a la direcció del Centre Cultural. I un dia es va sorprendre, perquè Isabel-Clara Simó i el seu marit s'havien comprat una caseta a Valldoreix, un poble dels voltants de Barcelona, i jo el coneixia perquè hi havia estiuejat un any amb la família de la Ciutat Condal.
Lo último
Art per ajudar a Austràlia
L’artista alcoiana Rebeca Jover donarà els beneficis d’aquesta il·lustració per ajudar a Austràlia
Les fortes imatges dels devastadors incendis d’Austràlia, han fet que ciutadans de tot el món es mobilitzen per tal d’ajudar d’una forma o d’altra. Un exemple és la, cada vegada més reconeguda, artista alcoiana Rebeca Jover. Qui mitjançant el seu Instagram està venent una de les seues il·lustracions per tal de recaptar diners i donar-los íntegres a la Australian Red Cross.
El día de San Mario del 97
Han pasado 23 años y todavía seguimos pagando las consecuencias de la Manifestación del Calendario
Hubo una vez un día que lo cambió todo. Han pasado 23 años y todavía seguimos con las consecuencias y sin aclararnos del todo. Me refiero al 19 de enero de 1997, día de San Mario. Que también era domingo, un domingo soleado y fresquito, como toca en enero, pero dudo que lleguemos a ver otro séptimo semanal tan calentito como aquel en Alcoy. El día de marras se había convocado una manifestación, que discurrió desde El Partidor a la plaza de España y que, como mandan los cánones, arrancó con la proclama "Per Alcoy i per Sant Jordi, avant la manifestació", que lanzó a los cuatro vientos Adrián Espí Valdés, precediendo una multitud que arrasaría con todo (¿5.000? ¿8.000?, poco importa, lo que de verdad cuenta son las consecuencias).
No sols Radetzky
Llestos per novament deixar-nos encisar, llestos per novament trobar nous colors sobre la mateixa pintura, i llestos per complir novament amb una tradició d’anys. La sala de concerts més daurada i més famosa del globus, on un dia vaig tenir el plaer de trepitjar i fer sonar al meu millor amic, obria les portes un any més al món. El final era més que conegut el d’aquesta història, però pot ser el que hi passés al mig despertaria més interès.
Amb el passat concert d’any nou, i com amb tants altres, i els que hi queden, ens topem de nou amb el centenar de crítiques sobre la direcció de qui es puja al podi. Com mou la batuta, si porta o no la partitura al davant o si fa floritures amb els gestos. Molt més enllà d’aquestes superficialitats, si em permeteu, i us ho permeteu a vosaltres mateixos, podem traure més suc d’aquest brou interminable.
Ratereta
¿Es la ratereta el equivalente alcoyano al mouse, ratón o ratolí yanqui?
El sustantivo ratereta es la palabra que utilizan los alcoyanos/as de una cierta edad para denominar a la estufa eléctrica o brasero de calefactores resistivos  y desprotegidos que se sitúa bajo una mesa camilla, cercana a las faldas u otros tejidos altamente inflamables y que se conecta a la red general de 250 voltios mediante un cable de cobre pelado simétricamente por sus extremos y debidamente reforzado con esparadrapo, celofán y/o cinta aislante.
Samantha Gilabert, OT 2020
Seulement croire en ma vie (Je Vole, la familia Bélier). Com arriba una jove cantant de 25 a Operación Triunfo?: Solament creient en la seua vida
Samantha Gilabert, Gala 0 OT 2020. RTVE
Samantha Gilabert Garrido, va nàixer a Beniarrés un 06 de febrer de 1994. Amb tot i que de naixement ha tingut hipoacusia neurosensorial, provocant-li una pèrdua auditiva del 60%, la seua vocació sempre hi han sigut les arts escèniques. De fet, aquesta peculiaritat detectada als 17 anys, no ha fet minvar la seua potència vocal ja que estava immersa plenament al mon musical. Per tant, no serà un tret que calgui destacar, ja que quan la música ja hi era dins d’ella, la pèrdua auditiva era totalment desconeguda.
Ha callat ‘la paraula d’alcoiana’
La més alcoiana de les figures senyeres de la literatura en llengua catalana ens ha deixat avui. Tenia 76 anys, una il·lusió vital i una fe contagiosa en tot allò que creia i proclamava enlairada als quatre vents. La degana de les lletres en la nostra llengua va nàixer a la nostra ciutat l’any 1943, filla del professor Simó, molt conegut al món educatiu local de l’època, no debades té un carrer dedicat al barri de la Font Dolça.
Javier Llopis

La borrasca Gloria dejó la nieve a las puertas de Alcoy. Aunque las nevadas fueron intensas en diferentes localidades de la comarca, en nuestra ciudad la lluvia fue el elemento más destacado. Paco Grau hace su particular crónica fotográfica de unas jornadas que han estado marcadas por la meteorología. Son imágenes poéticas de unos paisajes cotidianos que cobran otro valor bajo el color blanco.