No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Kentukis
Kentukis està entre els 10 millors llibres publicats en espanyol en 2018, segons New York Times
 
Destacados
Paraules sarcòfagues
Foto: Juani Ruz
Un amic de mon pare, anomenat Camilo "Regolí", feia servir  "paraules sarcòfagues" quan volia traslladar un pensament inefable amb l'expressió més estrambótica possible. "Sicalipsi, imperenne, perifràstic.." podien ser-ne un bon exemple. Tipografia la Moderna  és una revista elaborada no sols amb paraules sarcòfagues sinó també amb continguts sarcòfags, una mescla explosiva d'ironia i intel·ligència, més a prop del botxinxe que de l’Acadèmia ortopèdica (ja m’ha eixit una paraula sarcòfaga).
La veu de la caverna
Hi ha moltes formes de banalitzar el femenicidi estructural (amb més de 900 víctimes des de 2003 a Espanya, riga's vostè de tots els altres terrorismes), però la del PP és d'una vulgaritat que tomba de tos
Per tancar el pacte a Andalusia Vox demana als seus socis del PP i C's de suprimir els ajuts per violència domèstica (eufemisme de violència masclista contra les dones). Després del ménage à trois entre els hereus desacomplexats del franquisme (se'n recorden, de l'Aznar sincomplejín?), escenificat per primera vegada als carrers de Barcelona per la sacrosanta unitat d'Espanya i la guerra a tota ultrança contra l'independentisme, ni PP ni C's poden fer-se els estrets o els llonguis davant l'exhibició de testosterona ideològica dels fatxes pota negra de Vox.
Microcoraeta psicolingüística XXIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida
El marido, en cuestión con el caixco y la caixporra hechas a tiribaldiri
(Bon pilot, bon farinot) "Ay!!! A mi marido le han hecho el caixco y la caixporra a tiribaldiri. No sé cómo saldrá en lascuadreeee. Al pobre, el caixco le descansa sobre las orejas, y parece una paúla, de las denantes, como de perfil, con las alas al vuelo, y la caixporra pesa más que lautobús de Batoi, irá de canto, o como un borinot, de acá pará allá, caiga lantrupessó..."
¡Què ganes tinc de que et radien!
Esta perífrasis creativa y cruel, como pocas, es una de las frases más bestias que pueden pronunciarse en el idioma alcoyano
¿Qué quiere decir una mujer octogenaria a su marido nonagenario cuando tras cincuenta años de matrimonio y de mala vida en común le espeta con rabia: ¡Què ganes tinc de que et radien!? ¿Le manifiesta su deseo de que se propague desde su sillón al infinito (una especie de multiplícate por cero) cual onda sonora o electromagnética? ¿Desea verlo, sometido a un bombardeo de partículas atómicas ? Puede que un poco de ambas cosas.
El “Diccionari de butxaca” cruza fronteras y aparece en la televisión autonómica valenciana
El programa “’A Punt directe” entrevista a Pep Jordá, a Manolo Antolí y a Javier Llopis
El “Diccionari  de butxaca” de Tipografía La Moderna cruza fronteras. La televisión autonómica valenciana emitió el pasado lunes una entrevista en directo con los tres autores del libro dentro de su magazine de tarde “À Punt directe”. Pep Jordá, Manolo Antolí y Javier Llopis explicaron ante las cámaras su peculiar visión del idioma alcoyano.
La exposición “La Cavalcada, qui és qui?” bate records de asistencia y recibe 3.150 visitantes en un mes
La muestra sobre personajes de la Cabalgata de Reyes, ofrecida por la Fundación Mutua Levante, registra una media de 100 visitas diarias
La exposición “La Cavalcada, qui és qui?”, ofrecida por la Fundación Mutua Levante, ha recibido un total de 3.150 visitantes a lo largo del mes en el que ha estado abierta al "público.
Saial de l’home que camina en cadira de rodes
El camí que en Jordi Puig va començar a Mallorca i ara el té rodant per terres valencianes durarà uns mesos de sud a nord dels Països Catalans i acabarà a Salses, al  Rosselló
De totes les formes de viatjar és segur que la que es fa en cadira de rodes no és ni la més còmoda ni la menys arriscada. De tots els camins potser el que duu a la república de la llibertat és un dels més costeruts, dels més esforçats i també dels més necessaris. /
Lo último
Paga la pena…?
Era un vespre llarg i fosc de tornada a casa. Un dinar atrafegat i ràpid per emprendre novament un camí pedregós cap a una nova lliçó. El Joan carregava l’instrument a l’esquena i els llibres de solfeig a sota el braç, per novament rebre el consell de mestres. Aquest cop al conservatori. Les lliçons dels arquitectes del so l’esperaven en aquest segon col·legi paral·lel al que guardaven les hores primeres del dia. Encara amb l’últim mos a la boca i fent-li bola, sortia pobret meu Joan, cap a la seva estimada música, encara que el camí fins a trobar-se amb ella, pot ser a ell, no l’estimava tant.
Saials. Verges 2019
Vam travessar enmig d'una boira molt densa el poble d'Ultramorts, presagi d'extraviament espaciotemporal
Lluís Llach va publicar el disc Verges 50 l'any 1980. L'artista empordanès hi posava so als records de la seua infància al poble. El vent, amb aquella tramuntana tossuda que explica molt bé certs trets del caràcter del país, el mercat a la plaça, els carros, l'escola, la processó. / La matinada del dimecres, a les set del matí, quan es disposava a arrancar el cotxe per anar a la faena, Ignasi Sabater, l'actual alcalde del poble, fou detingut i emmanillat per uns encaputxats que es van identificar com a membres de la policia nacional.
Qurtuba, Al-Ándalus, mujeres y sociedad
Fuente: europaenfotos.com
En el programa octavo nos acompañó en nuestro espacio nuestro músico preferido, Isker Torrecillas que nos compone todas y cada una de las canciones que suenan en nuestro programa y que también es historiador como nosotras. Aprovechando la escapada de Destino Historia hasta Córdoba, nos adentramos en el mundo de Al-Ándalus a través de la mezquita de Córdoba que se construye en 786 y posee varias ampliaciones posteriores. Fue en el año 951 cuando Abderramán III como califa de Córdoba cuando se desvincula del califato de Bagdad y cobra importancia la ciudad. Explicamos las partes de una mezquita y el vocabulario que nos ha legado el mundo árabe por su establecimiento en la Península a lo largo de 1000 años.
Seres de colores en una sociedad gris
Chemi Galiano expone su muestra escultórica en la Fundación Mutua Levante
Seres de colores en una sociedad gris es el título de la exposición con la que la Fundación Mutua Levante inicia el ciclo de exposiciones del 2019. La muestra corresponde a una selección de esculturas de Chemi Galiano. Un artista profesionalizado en el trabajo del metal permitiéndole materializar su vocación en colectivos en riesgos de exclusión social.
Así son las cosas y así nos lo han contado
“El vicio del poder”, una película sobre la maldad humana y un tipo gordo que devora bollería industrial
El mundo de la altísima política funciona más o menos como nos lo cuenta la película “El vicio del poder”. El film, dirigido por Adam Mckay, debería ser de obligada visión para todas aquellos ciudadanos de bien, que en algún momento de la existencia se han preguntado cómo es posible que  haya gobernantes capaces de provocar la muerte de miles de personas para defender sus intereses políticos o personales (en el feliz reino del neoliberalismo, no está muy claro dónde empieza y dónde acaba la frontera que los separa).
Espècies invasores
Una de les principals característiques estructurals d’aquests individus és la impressionant closca, que els facilita l’aïllament de l’entorn, formada bàsicament per màsters
Les espècies invasores són organismes que en introduir-se fora del seu hàbitat natural resulten perilloses per a la fauna i flora nadiua perquè provoquen canvis radicals en l’estructura dels ecosistemes i amenacen la seua supervivència. Algunes d’elles, dissortadament molt populars al país, són el caragol gegant, la tortuga de florida, el musclo zebra i l’executiu de mitja capeta. Avui ens centrarem en aquesta última. No només per ser la més desconeguda de totes sinó també per resultar la més nociva per als éssers humans.
Javier Llopis

Poco a poco, conforme avanza el mes de diciembre el paisaje de Alcoy se va transformando. En las calles de la ciudad se abre paso una Navidad hecha de pequeños detalles y de iluminaciones espectaculares, en la que las figuras del Tirisiti y los Reyes Magos se convierten en auténticos tótems; en presencias imprescindibles, que nos dicen que estamos entrando en uno de los momentos álgidos de calendario sentimental alcoyano. Paco Grau nos cuenta esta historia con su cámara.