Saial sobre una mort petita
Si la mort ve a buscar-me | té permís per entrar a casa, | però que sàpiga des d'ara | que mai no podré estimar-la

m’ha vingut al cap Þingvellir
el paisatge associat al primer parlament del món, l'Islandès
Instantería
Una de las familias semánticas más singulares del alcoyano es la formada por los sustantivos referidos al mobiliario
La muerte de Stalin
Una comentari de Pep Jordà - La muerte de Stalin (Armando Iannucci, 2017)
El nedador del mar secret
El nedador del mar secret’ és una novel·la curtíssima, bellíssima, intensa i molt esgarrifant
 
Destacados
Tres torpes muy torpes
Historia de un trío de "lumbreras" que ha dejado un paisaje de destrucción digno de una catástrofe bíblica.
13 de junio de 2018: una jornada frenética de esas que son imposibles de resumir en un solo titular. De una sola tacada y en muy pocas horas, Lopetegui ha sido cesado como seleccionador nacional, a Urdangarín lo han mandado a la cárcel y Màxim Huerta se ha convertido en el ministro más breve de la Historia reciente de España.
La mandra
Ser músic sent jove constitueix la clau del bon artista
Nous espais en una nova ciutat, un nou auditori si no el més bonic fet mai per les mans de l’home, i sobretot un repertori d’infart per compartir durant uns dies. Llargues hores d’assaig per negociar un resultat final, grans coneixedors d’aquelles notes i aspirants a la gloria entre tanta gent a l’escenari. Una orquestra amb cap ni un amb més de trenta anys, es disposava a fer allò que millor sap, i entre diversos moments per la rialla; el silenci. Tots quiets. Comença l’assaig.
Caroline
La primera dona que va fer de cap batedor a les festes de moros i cristians d’Alcoi
Conten que als anys seixanta va viure a Alcoi una noia daurada anomenada Caroline. Caroline era filla d'un oficial nord-americà destinat a la base Aitana, i durant alguns anys va ser el somni americà de la joventut alcoiana.
El cromo del mes és… Lev Yashin
Una nova secció s’estrena en Tipografia La Moderna
A aquesta nova secció de notícies, cada mes analitzem un ex-jugador de futbol que recuperem de la història a través del seu ‘cromo’. Hui, Lev Yashin,  més conegut com ‘Aranya Negra’, Lev Yashin està considerat el millor porter de la història.
El Caos i l’ordre per Luis Ardevínez
Luis Ardevínez a la Sala d’Exposicions Fundació Mutua Levante
Luis Ardevínez, d’origen madrileny i establert a Cocentaina des de la dècada dels 90, és un artista dedicat a la pintura, al gravat i a l’escultura. És a la seua ciutat natal on començarà a formar-se l’Escola d’Arts i Oficis i en el Cercle de Belles Arts. Més tard reforçarà la seua tècnica amb l’obtenció de beques a les Universitats del País Basc o Alcalá d’Henares.
Ray Davies y Camilo Sesto: encuentro accidentado en Madrid
El cantante alcoyano actuó de telonero con los Botines en el primer concierto de The Kinks en Madrid
Los caminos del rock and roll son imprevisibles y a veces propician encuentros que hoy nos pueden parecer imposibles. El 13 de junio de 1966 Camilo Sesto y Ray Davies compartieron escenario en una siniestra sala musical de Madrid.
El improbable ángel de la alcoyanía
Cierra El Túnel y los alcoyanos acudimos en tromba a practicar nuestro deporte nacional: llorar sobre la leche derramada y cantar la vieja canción de que cualquier tiempo pasado fue mejor.Los habitantes de esta ciudad somos una gente extraña, que es capaz de tirarse horas y horas discutiendo acaloradamente sobre cosas que no tienen arreglo mientras tratamos con displicencia y superioridad cualquier iniciativa nueva que intenta darle algo de vidilla a este pueblo perdido entre montañas. Somos puñeteramente buenos para las necrológicas y no es una casualidad que un precioso cementerio modernista se haya convertido en uno de nuestros principales atractivos turísticos.
Lo último
L’altre tren Xitxarra
Algunes coincidències entre dos trens amb noms d’insecte
Diu l’Eclesiàstic que no hi ha res nou baix del sol. Cert. I no només això. No es que no hi haja res nou baix del sol sinó que, moltes vegades, el que hi ha està repetit. Aquest és el cas del tren Xitxarra, la joia de la corona de la memòria ferroviària alcoiana. ¿Sabíeu que a no massa quilòmetres d’ací hi va haver un altre trenet amb una història similar a la del nostre i que, a més, també tenia nom d’insecte?
El olor de la indefensión
Viktor Frankl discursa que, donde todo es indefensión, también queda espacio para la propia decisión
Te despiertas entre gritos, ahogado entre la gente, con los pies entumecidos y la piel de las manos completamente resquebrajada. Estás sangrando, no sabes por dónde; apenas reconoces el dolor, sólo tienes la oportunidad de identificar algunas manchas de ese pegajoso líquido rojo dispersas a lo largo y ancho de la fragmentada tela que pretende ser tu ropa.
Microcoraeta psicolingüística XVII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Paelleta amb' entre d'altres
Paelleta amb: pesolius, floricoleta, allets tendrets, carxofiua, favetes tendretes, bajoquetes, espinaquets, esclatassanguets, joliverdet...tot ben sofregidet, amb un poquiu de pebre i bojoquiua picaeta, i hale, que bulla un ratet i a xuplar-se els ditets. Ens agrada molt la paelleta, i si s'agafa un poquiu, i es fa socarradet, encara és més bona i tot. Als xiquets els agrada massa, i sobretot la que fa, els diumenges, l'agüeliteee. Idat? Som terra de diminutius, molt afectius, i la gent sembla contenta...
Cómo acabar de una vez por todas con la plaza de Al-Azraq
El equipo de urbanistas de Tipografía La Moderna lanza 17 propuestas para darle uso a un espacio urbano que se ha convertido en la vergüenza de Alcoy
Foto original: Pablo Bernabeu - Fotomontajes: Xavi Cortés
La plaza de Alzraq es, sin ningún género de dudas la gran vergüenza del urbanismo alcoyano. Desde que en los años sesenta del pasado siglo cerró la línea de tren Alcoy-Gandía, este inmenso secarral ha visto pasar alcaldes y concejales sin que nadie acertara a darle una solución. Ratificando una vez más su compromiso con Alcoy, Tipografía La Moderna ha puesto a trabajar a su equipo de urbanistas y ha diseñado 17 propuestas para que este gran espacio urbano salga de la vulgaridad y se convierta en el emblema del Alcoy del Siglo XXI (o del XXII si se tercia)
De gira per Europa
Ens n’anàvem de gira. Tot un gran tour a fer petar de concerts a arreu del món. Com en tantes ocasions les orquestres i músics es disposen a fer, una llarga estada fora de casa ens tocava emprendre en breu. Com molts aspiren i tants imaginem, el somni d’un llarg viatge de capital en capital, cada nit a un escenari i cada tarda en un carrer diferent, s’enlairava de cop i volta, i pels més avorrits a les quatre parets de casa, per fi l’oportunitat tan esperada d’escapar d’aquella gavià de crits i sorolls.
Guia de camp per entendre a un alcoià viatger
Un petit recull de frases i reflexions per entendre d’idiosincràsia de l'alcoià migratori
Amb l’arribada de l’estiu, els alcoians preparen els seus viatges i comencen a posar en pràctica eixe singular pamflet d’expressions que no es pot encontrar en cap Tourist Info. Ja siga a Piles, ja siga a Honolulú, quan un alcoià ix de viatge te que mostrar a la resta del món el seu domini de la llengua de l’estranger i de la seua adaptació al medi. Ací, vos adjuntem un petit recull per entendre aquesta espècie d’au migratòria:
Javier Llopis

Paisajes y luces del Sur. Cádiz es un universo particular bajo el objetivo de la cámara de Paco Grau. Playas interminables en las que el cielo se confunde con el mar, edificios singulares que no se parecen a nada, el brillo brumoso de las puestas de sol y el imprescindible elemento humano. El fotógrafo se pasea por este rincón de Andalucía que todavía resiste el azote del turismo de masas y que conserva el sabor de lo auténtico.