Operació eixida
Per mi, ho torne a dir, es poden quedar sempre en funció de vacances i deixar-nos tranquils amb les nostres Operació Eixida/Operació Entrada

Cerrado por vacaciones vitales
En realidad yo no creía en las encuestas , pero sí en que estos tres millones que habían pasado a la pobreza...

Dos estius, dos novel•les
Lectures per rememorar el temps entre la infància i l’adolescència, quan els estius a la platja semblaven eterns
Toca’m
¿Es Alcoy una especie de Sodoma donde la gente se pasa el día metiéndose mano?
Espías desde el cielo / Good kill
Dos pelis que s’assemblen com un ou a un altre ou
Diarios
Un autor poc conegut, amb una obra sorprenent publicat en una editorial que te menys projecció que cinexín
 
Destacados
Teatre Circ, Alcoi 1903-1985
Al Teatre Circ vaig vore el millor teatre independent que es va fer i el vaig vore tot des d’un galliner
Foto: Paco Grau
(Juliol 2016) Veig en Tipografia la Moderna, el text de Javier  LLopis i les fotos de - l’ull quasi de Deu- Paco Grau, sobre un treball del que va ser el  Teatre Circ. De seguida comente al Facebook que xulo i  també dic… quina llàstima. En això rep un missatge de Pep preguntant-me si jo havia actuat en eixe espai  i em proposa que podria escriure alguna cosa. De sobte m’encollisc i em tanque, però  a la volta el meu cap es posa a recordar i m’escabusse. 
L’actor secundari (2)
Conclusió d'un relat de malentesos
Es una comissaria de disseny, tota de marbre i cristall. Molt elegant. I amb una decoració força discreta. De fet no hi ha cap àguila a les parets, ni cap altre objecte llevat del cartell que reprodueix el rostre del delinqüent més buscat del mes. L’actor està observant les faccions del malfactor - que li resulten familiars - quan algú li toca el muscle amb suavitat. Es gira de cop, i veu una policia molt jove que porta al pit una placa de plàstic que diu MIRANDA.
La investidura
Una opinió contrastada sobre els processos d’investidura viscuts durant la democràcia, amb menció especial per al que ara ens ocupa
Abans de donar la meua opinió sobre aquesta maleïda investidura, voldria fer algunes consideracions prèvies. Els conceptes d'esquerra i dreta continuen sent essencials per entendre el esdevenir de la vida social i de la vida política. La classificació del partits polítics dins de cada grup pot crear discrepàncies si es valoren des del liberalisme, la socialdemocràcia, el marxisme o el anarquisme, però per a mi és aquesta, considerant els partits actualment al parlament:
Paula Bou, el futur ja és aquí
Paula Bou és una jove alcoiana que ha finalitzat els estudis superiors d’interpretació al Plató de Cinema en Barcelona
Foto: Manoli Balart Romero
Un dia va marxar a Barcelona amb la matricula baix del braç decidida a veure acomplert el seu somni de petita, ser actriu. Fascinada des de menuda pel món de la interpretació, va deixar de banda la seua professió com a professora d’anglès per fer realitat un somni que fins ara pareixia impossible. Potser haver participat de menuda en algun programa infantil per a la televisió i tindre familiars i amics treballant en l’audiovisual va influir en aquesta arriscada decisió.
Lo último
Internet viejuna (II): Sólo un idiota compraría YouTube
El 23 de abril de 2005 se subió el primer vídeo a YouTube. En octubre de 2006, un conocido hombre de negocios americano y millonario llamado Mark Cuban declaró que sólo un idiota compraría YouTube cuestionando el interés  despertado entre las grandes puntocom por esa empresita donde la gente colgaba sus vídeos chorras y clips musicales mayormente.
Coraeta 4
Piluquita Peribáñez "la comendadora", nouvinguda, però, ja, en cinquè del puntet, s'apunta a un càsting per a fer de Marilyn per a un anunci de la televisió supracomarcal.
Un dia més, amb tots els que segueixen aquest dimoni de programa informatiu. Un dia més, s'obren les portes del clavegueram indiscret i atrevit de la basca local. Un dia més, les vides, les nostres i les de tots, s'emmirallen per a poder oferir el regalim més subtil i cobejós de la història. Un dia més, les noves tecnologies se'n faran ressò de tot el que s'escola per les escletxes d'aquest...
Els primers alcoians del Castellar?
Resulta realment fascinant parlar dels primers habitants “d’Alcoi” quan parlem del Castellar.
A l’oest d’Alcoi, direcció Banyeres de Mariola, apareix una elevació muntanyosa de 886 metres, coneguda com el Castellar. Aquest, es conegut per ser un símbol de la geografia alcoiana, ja que es tracta d’un turó d’una gran pendent on es troba, el jaciment arqueològic del Castellar, un assentament musulmà on s’han trobat restes dels primers habitants d’Alcoi (en un sentit estricte).
Un estiu a Mallorca
Uns amics músics, una illa, una sala de festes de moda i una breu encontre amb l'animal més bonic del món
Regolí al Tito's de Mallorca amb Jesús Oriola com a cantant
L’any 1962 feia un grapat d’anys que Juan Seguí i Enric Llacer eren amics. Havien passat junts la infantesa i l’adolescència estudiant solfeig a Apol·lo i formant part de la plantilla de músics de la Corporació Musical Primitiva.
Draps alcoians a les tropes de George Washington
L’any passat es va descobrir que els exercits liderats per George Washington durant la Guerra d’Independència dels Estats Units d’Amèrica es van servir de draps produïts a Alcoi. Mitjançant un sèrie de documents que justifiquen la col·laboració “extraoficial” d’Espanya ho veiem plasmat.
Alcoyanos por el mundo
ver todos >
Cap. 1 – El Sant Nicolauet d’Andorra

Alcoians pel món és una sèrie de moments inofensius d’alcoyanía desbordada recollits pel videoblogger i viatger incansable Jordi Linares.

Maria Consol Trencadissa probando la pasarela que se instalará junto al puente de Fernando Reig para facilitar el paso de peatones
El Ministerio de Fomento declara que lo del puente de Fernando Reig no ha sido rotura ha sido desgarro
Javier Llopis

Es otra historia alcoyana. Es otro de esos tristes relatos en los que esta ciudad pierde una pieza emblemática de su patrimonio en medio de la indiferencia general. Aquí, junto al puente del Viaducto, hubo una vez un teatro; una hermosa bombonera en la que durante casi un siglo se cocinó la efervescencia cultural de un Alcoy hiperactivo y lleno de creatividad. Era el Teatro Circo. Paco Grau nos cuenta con sus fotografías la agonía final de un recinto que lo fue todo y que ahora es historia.