Ver Roma es lo más parecido a vivir la realidad
Una ressenya de Xavi Cortés - Roma (Alfonso Cuarón, 2018)
Antoni Miró: La mirada rebel
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Antoni Miró: La mirada rebel’ de Jordi Tormo i Santonja Editorial: Càtedra d’Antoni Miró de la Universitat d’Alacant
 
Destacados
Frases típicas de madres alcoyanas (V)
Quinta entrega (primera de la segunda parte) de la recopilación del habla de las madres alcoyanas analizadas por la RAA y la Fundación Endeu
Quinta entrega, de un total de nueve, que realiza la Real Academia Alcoyana, la cual, ha continuado estudiando el léxico de nuestra lengua y ha conseguido extraer las frases más representativas de nuestras madres para ponerlas en conocimiento del público en general.
Cosas que no deberían salir en una Entrada
Guía subjetiva sobre elementos de la coreografía festera alcoyana que nos podríamos ahorrar en pro de la brillantez de los desfiles
Guerra a muerte contra los grupos de tipos comiendo que recorren Alcoy en carroza
Alcoy entra en su mes festero y Tipografía la Moderna se suma a la celebración. Cumpliendo su vocación de servicio, esta publicación ofrece una pequeña guía de cosas que salen en las Entradas de Moros y Cristianos y que, en nuestra modestísima opinión, no deberían salir.
Cobertor
Palabra omnímoda que tanto en castellano como en valenciano designa a todo aquello que sirve para cubrir
Cobertor (no confundir con Corbet, OR, que es una ciudad de Oregón al este de Multnomah County) es una palabra omnímoda que designa, tanto en castellano como en valenciano, todo aquello que sirve para cubrir algo (con perdón) en especial la ropa de cama. Cubrecamas, mantas, colchas, edredones, edredones con pluma, etc. Y en América, también, la ropa para trasladar el bebé. Recuerden el eslogan. Cobertores KANGURITO, cobertores de porteo para portear calentitos.
Gloriosa
Tres glorieretes en el bàndol moro i dos en el cristià. A més, quatre dones, que nosaltres sapiguem, representaran les seues filaes en la Glòria. La gent de Fonèvol està joiosa.
En dos anys, des que es va decidir que l’acte era mixt, un 14 % de les persones adultes que participen en la Glòria són dones, mentre que entre els festers/es de ple dret només un 4 % són dones.
Elsa Ferrer, una vida de pel·lícula
Homenatge pòstum a una escriptora alcoiana que mai va ser profeta a la seua terra     
Elsa Ferrer als 87 anys al jardí de la seua casa a Kilkenny. Foto: Aidan Sweeney
El passat dissabte, va morir a Kilkenny (Irlanda) Elsa Ferrer Terol, de casada Elsa O’Duffy, alcoiana, escriptora, lluitadora contra tot tipus de totalitarisme, militant feminista i membre de la Royal Irish Academy. Tenia 94 anys. Cap mitja de comunicació digital o escrit nacional ni local s’ha fet ressò. Llevat, es clar, d’aquest article que Tipografia dedica a la seua memòria i que ara ofereix als seus lectors.
Pacte del Pouet
Una pintura amb història que es podrà veure fins al 30 d’abril en la sala d’exposicions de la Fundación Mutua Levante
L'any 2018 José Borrell ens va deixar dos fantàstiques creacions. D’una banda el Cartell anunciador de Festes i d’altra el Pacte del Pouet, una recreació de temàtica històrica que es pot veure a la sala d’exposicions de la Fundación Mutua des del 28 de març fins el 30 d’abril. El procés de creació d’aquesta imponent pintura de 3 x 2 m va durar quasi dos anys. L’idea de crear-lo va sorgir de la mà de Just Sellés, l’escriptor que ha dedicat varies obres a la figura del visir de la muntanya.
‘Diccionari de butxaca’ a l’acte del Contrabando
'Diccionari de butxaca' va estar present a l’assaig del Contrabando
Diccionari de butxaca, editat per Tipografia La Moderna, ha servit d’inspiració per a l’acte del Contrabando 2019. A l’assaig previ que celebren les Filaes Maseros i Contrabandistes, es va demostrar que per part dels Andalusos hi ha voluntat d’aprendre aquest curiós idioma que parlen els alcoians. Miguel Ángel Mota i Rafa Soler, van divagar sobre esta forma d’expressar-se, aprofitant per fer un repàs crític i humorístic sobre l’actualitat local.
Lo último
Saials. Segària
I l'escriptura feta mite troba la veu i el cos, el cant es corporifica en una simfonia de sons
El nom Segària és d'arrel iberobasca i significa una cosa així com lloc on hi ha pomeres. De fet, en èuscar poma es diu 'sagar', d'on deriven 'sagardo', sidra (literalment 'vi de poma'), o 'sagardotegi', sidreria. També sembla fora de dubte la relació entre aquest topònim i el molt comú Segarra. Siga com vulga, així es diu, en femení o en masculí segons que s'hi sobreentenga la serra o el puig, la muntanya que s'estén perpendicular a la mar des dels límits orientals de la Vall de Laguar fins a 'La cara de l'home', penyals que la imaginació popular han revestit de qualitats antropomòrfiques i on acaba abruptament la serra al terme d'El Verger. També es diu així la casa a l'Almadrava que els pares van fer per a l'estiueig i que encara pertany a la família.
Birlo
Otra palabra polisémica alcoyana que tiene casi tantos significados como pixorro y uno idéntico a él.
El birlo, aparte de la primera persona del presente de indicativo del verbo birlar y del nombre que los mexicanos dan al tornillo sin cabeza, es una palabra polisémica alcoyana que tiene casi tantos significados como pixorro. Y uno idéntico. Seguramente proviene de la palabra castellana birlo, caída en desuso, que era una manera de denominar a los bolos, tanto a las piezas que lo componen como al juego. Aunque también podría provenir de la catalana birlo que designa al tapón de corcho de 27 mm de longitud y 13 de diámetro. Una barbaridad se mire como se mire.
Cuaderno de campaña: Si la abuela tuviera ruedas sería una bicicleta
Crónicas estupefactas de un Alcoy metido en plena vorágine electoral
La política está sobrevalorada. Aunque a ellos les cueste admitirlo, el absurdo también forma parte de la agenda de los partidos, que en algunas ocasiones se convierten en perfectas maquinarias de hacer tonterías, hasta llenar de contenido frases brillantes de la lengua castellana como aquella tan bonita que decía que “si la abuela tuviera ruedas sería una bicicleta”. Aquí en Alcoy, cuando falta mes y medio para las elecciones municipales, se han dado un par de casos graves de esta dolencia geriátrico/ciclista. Ahí van.
Microcoratea psicolingüística XXVII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Argimbori
- Veas tú, para qué quiero tanto angimborio. Traducció: (veges tu per a què vull tant d'angimbori). Enriqueta Solsona Poc, natural de Massalfassar, però un poc estiradeta deprés de tocar-li la loteria, i és per això que infla el morro quan parla en castellà, està farta dels regalets que li endolça la sogra, la senyó Lluïsa, la comare setabense. Doncs sí: "tengo un almario lleno, de gom a gom, de los angimborios que me ha regalado mi suegre.
Saials. Guerres brutes
En altres temps els periodistes que descobrien crims i corrupteles, bunyols i falsedats, abusos d'autoritat i atemptats a la democràcia eren considerats herois

Pot haver-hi «guerres netes»? O justes? O necessàries? Des d'una concepció estrictament pacifista i no-violenta, la resposta fora no. Això no vol dir que fins les guerres més cruentes no es regesquen per uns codis que poc o molt impliquen un cert respecte a l'enemic, un tracte «humanitari» a presoners i població civil (que sovint n'és la primera víctima, la moneda de canvi que tenen més a mà i els ix més barata). La denominada guerra bruta, doncs, prescindeix en el fons i en la forma de tots aquests codis. Qualsevol mitjà justifica els seus fins espuris. No és una simple redundància.

Mandao
Dicen los expertos que los alcoyanos invertimos la décima parte de nuestra vida haciendo mandaos
El chico de los mandados fue un pilar de la economía alcoyana
A mitad de camino entre el recado y el encargo, el mandao es una palabra alcoyana de insólita riqueza con la que los habitantes de esta ciudad englobamos un número casi infinito de gestiones. Comprar el pan, coger número en el ambulatorio, renovar el DNI en la Comisaría, recoger unas botas de Castillo o comprar dos kilos de alcachofas en el mercado son ejemplos de mandaos.
Javier Llopis

Es un ritual irrepetible. Una de las piezas más singulares de la Semana Santa de la provincia. La procesión de la Santa Cruz recorre cada Miércoles Santo las callejas del casco antiguo de Alicante abarrotadas por miles de espectadores. Desde las alturas de una ermita y con el mar siempre de fondo, el desfile le ofrece al espectador la oportunidad de encontrarse con una mágica combinación de fervor religioso y de tradición popular. Paco Grau nos cuenta los detalles.