Joker
Una ressenya curta de Pep Jordà - Joker (Todd Phillips, 2019)
L’estany de foc
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'L’estany de foc' de Silvestre Vilaplana. Editorial: Bromera
 
Destacados
Los grandes interrogantes de la urbanidad alcoyana
Unas cuantas preguntas básicas sobre los rituales sociales de esta ciudad
De toda la vida, los alcoyanos hemos sido gente educada y muy saludadora
Alcoy tiene sus propias reglas de urbanidad. Esta ciudad, escondida entre montañas y ríos, ha generado a lo largo del tiempo sus propios rituales sociales. Algunos de ellos sobreviven al paso de los años y otros han perdido su vigencia. Tipografía La Moderna plantea algunas de estas grandes preguntas e intenta darles una respuesta. Información de servicio.
Així no
Totes dos anaven decidides i amb idees fermes, per tal d’aconseguir l’ambient perfecte. Ni massa notes ni poques, ni denses i supèrflues, amb la suficient consonància però sense carregar en excés l’escena.
Abisinio
Un sustantivo que en lengua aldeana del Serpis tanto puede referirse a un gato, a un etíope como a un huevo
El abisinio, en el ámbito de la lengua castellana, es un sustantivo que tanto puede referirse a una raza de gato doméstico, a una persona originaria de la antigua Abisinia  -actual Etiopía- como al pastel de crema y azúcar típico de Medina de Rioseco, en la provincia de Valladolid. Y en Alcoy, también, a una de sus tapas más populares. Todo un prodigio de inventiva, combinación de sabores y originalidad gastronómica, a saber: Huevo duro rebozado con huevo.
Hogwarts
La primera impressió quan entres a la sala de juntes de l’ASJ és com la que degué tindre Harry Potter quan va entrar a Hogwarts. El mobiliari vintage i els costums també, però sense la il•lusió d’aprendre coses noves del protagonista dels llibres.
La veïna de dalt
Fundación Mutua Levante acull les creacions de l’artista Javier Pérez Vaquer en la mostra titulada: ‘La Veïna de dalt’.
La veïna de dalt és una instal·lació pictòrica, digues-li instal·lació digues collage de coses,  de Javier Pérez Vaquer (Bolulla, 1965) un professor i artista multidisciplinari que ha exposat a Estocolm, París, Barcelona, València, Nantes, Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Berlin, Bolulla i Benimaclet, entre moltes d’altres ciutats i poblacions europees i de l’estat espanyol.
Boteuadeu
Claro ejemplo de palabra ‘mandonguilla’. Que son palabras que a partir de elementos dispersos han sufrido un amalgamamiento hasta quedar reducidas a un único vocablo
Niña utilizando mentalmente la interjección boteuadeu en modo enfado
Pese a que boteuadeu (también pronunciado botoadeu o botuadeu)  mantiene cierto parecido fonético con el vocablo francés ‘boutade’, que hace referencia a toda salida de tono que pretende ser graciosa sin conseguirlo, se trata de una interjección polisémica alcoyana que, dependiendo de su contexto y entonación, tanto puede expresar enfado, malestar, irritación, sorpresa como resignación.
Aquesta no és una altra pel·lícula sobre la Guerra Civil
Un grapat d'impressions sobre la darrera pel•lícula d’Alejandro Amenábar ‘Mientras dure la guerra’
M’ha agradat molt la darrera pel·lícula d’Amenábar ‘Mientras dure la guerra’. Una pel·lícula reflexiva, calmada, oportuna i necessària com ho demostra el fet que el passat 3 d’Octubre un grup de persones del partit - digues-li partit digues-li banda - ESPAÑA 2000, va irrompre en els cines LYS de València intentant boicotejar la projecció de la pel·lícula.
Lo último
José García Llopis (Alcoy, 1913 – El Verger, 1997)
Maestro, locutor de radio, diplomado en Turismo y escritor
No se podría entender la historia de Radio Alcoy sin este carismático y polifacético locutor alcoyano que entró en la emisora con 20 años y que llegó muy lejos dadas sus inquietudes. En su infancia y adolescencia estudió en la popularísima "Escola Ribera del Carrer la Casablanca", con el director José Ribera Montes y los maestros José Vives y Juan Agudo, entre otros. Todo un estado mayor del magisterio primario alcoyano.
Una ciutat en caiguda lliure?
Una reflexió al voltant de la demografia
Foto: Paco Grau
Són moltes les notícies que rebem al llarg de l’any mijançant els mitjans de comunicació sobre la despoblació rural a Espanya. Un fet que pot semblar-nos llunyà, -allò que ocurreix de forma severa a certes zones de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, La Rioja o Aragó- malauradament, des de fa vora més de dues dècades, s’ha vist agreujat el territori comprés entre les comarques de l’Alcoià, El Comtat i Marina Alta. Zona encunyada amb el terme de Muntanya d’Alacant.
Senyo/sinyo
Dos contracciones libérrimas que se pueden usar indistintamente sin distinciones de sexo
El sinyo Richard Wagner y la senyo Cosima en una imagen de archivo
He aquí dos palabras alcoyanas que han decidido hacer la guerra por su cuenta y que han pasado olímpicamente de las leyes de la gramática, de las distinciones de género y de los principios básicos de la lógica. Estas dos contracciones preceden a un nombre propio y se utilizan como señal de respeto cuando uno habla de una persona de mucha más edad. Por extraño que parezca, las dos fórmulas se pueden usar indistintamente sin distinciones de sexo.
Microcoraeta psicolingüística XXXIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Ai, al meu home, ahir li va agarrar un batistot de pronóstico reservado
-Ai, al meu home, ahir li va agarrar un batistot de pronóstico reservado. Traducció, més o menys: (ay, a mi marido, ayer, le cogió un síncope de pronóstico reservado.) Ja sabem que batistot és batistot i que síncope és una altra cosa de semblant, però no. Però sí. Ja sabeu. Resulta que Anatoli Bonastre, de tradició «vermella» a més no poder «Popoli Uniti», no volen deixar-lo fer de Rei Melcior a la cavalcada d’enguany.
De Independentia
També caldria destacar que les idees de llibertat, tolerància i igualtat que en teoria eren les dels independentistes americans són també una altra trola.
Escena de la pel·lícula ‘El patriota’ de Roland Emmerich
Un dels primers temes del programa de Primer de Batxillerat de l´assignatura Història de Món Contemporani és la independència dels Estats Units i, clar, coincideix amb la Diada de Catalunya i el Nou d´Octubre valencià, la qual cosa invita a fer alguns paral·lelismes. Evidentment, la independència americana no va ser una lluita contra l´Antic Règim: la Gran Bretanya al segle XVIII era un estat liberal; va ser un enfrontament entre britànics, entre maçons i entre liberals.
Manifest 9 d’Octubre
Tipografia La Moderna ofereix als seus lectors el manifest del 9 d’Octubre escrit pel nostre company Javier Llopis
Bon dia a tots. Per començar, vull agrair a l’Ajuntament que haja pensat en mi per escriure i per  llegir el manifest del 9 d’Octubre. És un honor asumir- encara que siga per uns minuts- la veu de la ciutat en què un ha nascut i ha viscut durant pràcticament tota la seua vida. És una responsabilitat participar en aquest gran acte institucional amb el qual la nostra corporació municipal ha volgut donar-li relleu i continguts a una de les dates més destacades del nostre calendari anual: el 9 d’Octubre.
Javier Llopis

Los hay hermosos, los hay feos, los hay incomprensibles, los hay perfectamente integrados con el entorno y los hay que no pegan ni con cola. Alcoy es una ciudad de monumentos. No existe ni una rotonda, ni un jardín, ni una placita que no tenga su correspondiente escultura en recuerdo de alguien o de algo. Paco Grau, cámara en mano, recorre esta exposición urbana en la que el espectador puede disfrutar, sorprenderse y en algunos casos hasta horrorizarse.