Cafarnaúm
Una microressenya de Pep Jordà - Cafarnaúm (Nadine Labaki, 2018)
La señal
Ressenya apocalíptica sobre el best-seller 'La Señal' de Maxime Chatamm. Editorial: Alfaguara
 
Destacados
Un tren anomenat Xitxarra
Amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del tren Alcoi - Gandia, Tipografia La Moderna us ofereix aquest article publicat per primera vegada l'any 2015
Aigua, vapor i carbó Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción.
Saials. Intel·ligència
L'únic espionatge tolerable fora aquell que se sotmetés democràticament al control parlamentari i tingués per norma l'equilibri entre fins i mitjans
En diuen intel·ligència, ignore per quin motiu, forçant en tot cas l'ètim llatí, que significa `comprendre´, que n'és condició prèvia. I li anteposen allò de `servei´, `agència´ o `centre´ per fer més gran la confusió amb un vernís de respectabilitat sobre pràctiques sovint situades al marge de la llei o directament criminals.
Tancat per vacances
Estem cansats de conservatoris incompetents i amb falta de recursos, amb un cagalló a cada poble però cap ni un amb condicions ni tan sols a la capital
Una extensió pretensiosa de polseguera i buit regnava entre diverses edificacions prèvies. Un solar magnífic per acollir nous fonaments, però aquest jorn poblat per joves músics que l’envaïen. Cap xaranga ni festa de bombo i pandereta sinó tot el contrari. Crits al cel i pancartes de protesta. La dignitat es manifestava aquesta vegada amb mots no escrits en partitures, sinó en les llengües vernacles dels allí presents.
El Llevant UD homenatja la República
La segona equipació de la temporada 19/20 del Llevant homenatja a la del 1937, any que guanyaren la Copa de la República
Allà pel 18 de juliol de 1937, a l’estadi de Montjuïc, s’enfrontaren el València i el Llevant per tal de guanyar la Copa de la República, o també anomenada ‘Copa de la España Libre’. Un trofeu que, a dia de hui, la RFEF encara no l’ha reconegut com a oficial. Ja que per a ells sols es tracta d’un torneig amistós organitzat pels equips de la zona republicana durant la Guerra Civil Espanyola.
Microcoraeta psicolingüística XXXI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Todo se me hace mastegote
- No me encuentro nada bien, todo se me hace mastegote. Traducció: (No em trobe gens bé, tot se’m fa mastegot) És una cosa molt lletja, això del mastegot, però molt gràfica i il·lustrativa. Encara que en idioma cervantí, mastegote, sona un poc, molt, rar. Així, en «castellano de toda la vida», sembla que diem «más tegote» com si «tegote» fos alguna cosa i nosaltres en tinguérem una mica, o prou, més d’això que hem convingut en anomenar «tegote.» Fotre!!! Demà em pose a escriure una tesi sobre el «mastegote»!!!
Espardenya
Palabra polisémica alcoyana que designa más objetos que artículos hay en la planta de oportunidades de El Corte Inglés  
L’espardenya (pronunciada en Alcoy aspaɾðénɛ) sin acento en la a es una palabra polisémica que tanto designa al calzado de suela de cáñamo trenzado (de esparto o yute), puntera, empeine y talón de ropa gruesa y dos vetas que se atan al tobillo, como a los filetes de sardina rebozados con huevo y harina y fritos en aceite recalentado
Lo último
Fem un conjunt?
No recorde qui va proposar  “fem un conjunt” ? i vam decidir fer un montepío
Quan era xaval ja em quedava mirant embovat als grups de musics que tocaven en les verbenes del barri de Batoi. Recorde una que ho vaig passar molt bé, van muntar l’escenari davant de l’entrada del cine,  van tocar LOS SENOX quasi tots els components eren gent del barri. El cantant havia guanyat un premi en un festival  d’una localitat costera amb la cançó LOS OJOS DE LA ESPAÑOLA, deien que  era un bon vocalista i li van demanar que cantara la cançó premiada.
Fundación Mutua Levante prepara la nova temporada
Exposicions, art, cultura i molt més a partir de Setembre
Després d’uns mesos d’intensa activitat  Fundación Mutua Levante fa un petit parèntesi al mes d’agost per poder per recuperar forces i preparar la programació dels últims quatre mesos de l’any. La temporada començarà al mes de setembre amb una exposició temàtica emmarcada  dins les activitats de la Fira Modernista. El ‘Modernisme i els invents’ serà el títol d’aquesta mostra que tractarà sobre l’art nou i la nova ciència.
Marta
Aunque parezca mentira, en el alcoyano clásico de nuestras abuelas una marta siempre será una mona
Imagen de una mona haciendo "martaes"
Estamos ante uno de los casos más delirantes de la capacidad que tienen los habitantes de esta ciudad para destrozar el verdadero significado de las palabras. En castellano y en catalán, una marta es un mamífero carnívoro perteneciente a la familia de los mustélidos; un bicho pequeñito cuya piel es muy apreciada para hacer abrigos, pero que tiene más peligro que un saco de bombas. En el alcoyano clásico de nuestras abuelas, una marta fue, es y será siempre una mona, un simio de tamaño medio especializado en hacer cosas graciosas.
De dobles i doblatges
No, no es tracta només, de tindre una veu bonica i conèixer les normes d’una llengua
Hi ha pel·lícules en les quals treballen “dobles “ o “especialistes”,  normalment s’encarreguen de substituir al protagonista  en accions perilloses o en algunes preses de lluny on no cal que l’artista en qüestió entre en situació. El mèrit se l’endú l’actor i no el substitut. Per exemple quan ix sa i estalvi de les acrobàcies dins d’un vehicle encès en flames. El bon treball és que ixca be i que no es note el canvi. Hi ha especialistes molt bons i ben remunerats pel perill que impliquen a voltes eixes accions, les quals s’han de preparar minuciosament perquè de vegades nomes hi ha una oportunitat.
A por ellas !
Està clar que és una modificació innecessària, amb la qual només s’intenta castigar una volta més a les pioneres
En la proposta de modificació dels estatuts que fa la directiva de l’Associació de Sant Jordi es pot llegir el següent: “Artículo 49 - Se establece como prohibiciones de carácter general  […]  C.- Que el fester utilice el traje oficial de su Filà que no corresponda a su género.” Només hi ha tres o quatre dones que porten el trage oficial, el que hi havia en la filà quan van entrar, i no el que els festers van decidir per a les dones, i no coneixem cap cas d’un home que porte el vestit femení.
La foto
Nosaltres, en canvi, cada estiu repetim unes mateixes fotos, amb un mateix enquadrament, uns mateixos escenaris i uns mateixos protagonistes
Fotograma de la pel·lícula
Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d'un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l'estiu de 1987 s'entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en hores creatives baixes, Paul Benjamin (William Hurt). El motiu central del film, que és el que ara m'interessa destacar, és la fotografia que cada dia a la mateixa hora l'estanquer fa del que passa davant el seu establiment.
Javier Llopis

El color amarillo explota en unos campos alfombrados de girasoles. A veces, los ciclos de la agricultura se convierten en un espectáculo visual de grandes proporciones. Los bancales de Barxell son el escenario de una impactante coreografía floral a la que resulta imposible resistirse. Es un paisaje mágico al que acuden curiosos de todas partes para hacerse fotografías y para recrear el momento. Paco Grau nos cuenta con su cámara esta efímera historia y nos deja constancia de este hermosa transformación, que nos imágenes de insólita belleza.