Saials. Shopenhauer a la platja
Impagables, especialment, les reflexions sobre l'art i la música i les religions de l'ateu Shopenhauer, un filòsof que caldrà tenir sempre a mà, com certs analgèsics

Titu-Tiru-Ritu
...no he sigut jo de ballar, mai, però veient a David Byrne, a la tele, amb els musics i ballarins amb tutú, sents alguna cosa festiva i animada al cos
Mostruori
Un ejemplo de la tendencia alcoyana hacia el siniestrismo lingüístico
La muerte de Stalin
Una comentari de Pep Jordà - La muerte de Stalin (Armando Iannucci, 2017)
El nedador del mar secret
El nedador del mar secret’ és una novel·la curtíssima, bellíssima, intensa i molt esgarrifant
 
Destacados
La mandra
Ser músic sent jove constitueix la clau del bon artista
Nous espais en una nova ciutat, un nou auditori si no el més bonic fet mai per les mans de l’home, i sobretot un repertori d’infart per compartir durant uns dies. Llargues hores d’assaig per negociar un resultat final, grans coneixedors d’aquelles notes i aspirants a la gloria entre tanta gent a l’escenari. Una orquestra amb cap ni un amb més de trenta anys, es disposava a fer allò que millor sap, i entre diversos moments per la rialla; el silenci. Tots quiets. Comença l’assaig.
Caroline
La primera dona que va fer de cap batedor a les festes de moros i cristians d’Alcoi
Conten que als anys seixanta va viure a Alcoi una noia daurada anomenada Caroline. Caroline era filla d'un oficial nord-americà destinat a la base Aitana, i durant alguns anys va ser el somni americà de la joventut alcoiana.
El cromo del mes és… Lev Yashin
Una nova secció s’estrena en Tipografia La Moderna
A aquesta nova secció de notícies, cada mes analitzem un ex-jugador de futbol que recuperem de la història a través del seu ‘cromo’. Hui, Lev Yashin,  més conegut com ‘Aranya Negra’, Lev Yashin està considerat el millor porter de la història.
El improbable ángel de la alcoyanía
Cierra El Túnel y los alcoyanos acudimos en tromba a practicar nuestro deporte nacional: llorar sobre la leche derramada y cantar la vieja canción de que cualquier tiempo pasado fue mejor
Guia de camp per entendre a un alcoià viatger
Un petit recull de frases i reflexions per entendre d’idiosincràsia de l'alcoià migratori
Amb l’arribada de l’estiu, els alcoians preparen els seus viatges i comencen a posar en pràctica eixe singular pamflet d’expressions que no es pot encontrar en cap Tourist Info. Ja siga a Piles, ja siga a Honolulú, quan un alcoià ix de viatge te que mostrar a la resta del món el seu domini de la llengua de l’estranger i de la seua adaptació al medi. Ací, vos adjuntem un petit recull per entendre aquesta espècie d’au migratòria:
De gira per Europa
Ens n’anàvem de gira. Tot un gran tour a fer petar de concerts a arreu del món. Com en tantes ocasions les orquestres i músics es disposen a fer, una llarga estada fora de casa ens tocava emprendre en breu. Com molts aspiren i tants imaginem, el somni d’un llarg viatge de capital en capital, cada nit a un escenari i cada tarda en un carrer diferent, s’enlairava de cop i volta, i pels més avorrits a les quatre parets de casa, per fi l’oportunitat tan esperada d’escapar d’aquella gavià de crits i sorolls.
Cómo acabar de una vez por todas con la plaza de Al-Azraq
El equipo de urbanistas de Tipografía La Moderna lanza 17 propuestas para darle uso a un espacio urbano que se ha convertido en la vergüenza de Alcoy
Foto original: Pablo Bernabeu - Fotomontajes: Xavi Cortés
La plaza de Alzraq es, sin ningún género de dudas la gran vergüenza del urbanismo alcoyano. Desde que en los años sesenta del pasado siglo cerró la línea de tren Alcoy-Gandía, este inmenso secarral ha visto pasar alcaldes y concejales sin que nadie acertara a darle una solución.
Lo último
Gabriel García Márquez y el Realismo Mágico
Gabriel José de la Concordia García Márquez, más conocido como Gabriel García Márquez o por su apócope ‘Gabo’, nació en la ciudad colombiana de Aracataca un 6 de Marzo de 1927 y falleció el 17 de abril de 2014 en Ciudad de México. A lo largo de sus 87 años de vida dejó instaurada una fuerte marca literaria en el ámbito de la novela y el periodismo siendo el máximo exponente del Realismo Mágico. Su carrera como escritor tocó el cielo al recibir el premio Nobel de literatura en el año 1982.
La máquina de fabricar republicanos
¡Y mira que les pedían poco…!. Les bastaba con esquiar en invierno, con lucir palmito en el yate durante el verano, con acudir de punta en blanco a los grandes saraos culturales y benéficos, con ofrecer una docena de discursos anodinos al año, con lavar los trapos sucios en casa y con comportarse como una familia medianamente normal de cara al exterior. A cambio de eso, recibían el grado máximo de reconocimiento social, una desahogada posición económica hereditaria de padres a hijos y el privilegio ser tratados como los primeros ciudadanos del país.
El mite de la Caverna
Aquests dos individus estan units pel denominador comú d’haver estat elevats a les alçades gol a base de rebre quantitats indecents de diners a un país amb uns índex de pobresa disparats com Espanya
Abans de res se’m fa precís aclarir el títol: açò no va de Plató, ni molt menys de filosofia clàssica. Potser hi trobeu, de filosofia, però en aquest cas aplicada a una qüestió trivial, i també tribal, mercè a tots aquests que s’han definit a si mateix com el cinquè poder. I dissortadament, ho són.
L’altre tren Xitxarra
Algunes coincidències entre dos trens amb noms d’insecte
Archivo: Paco Breva
Diu l’Eclesiàstic que no hi ha res nou baix del sol. Cert. I no només això. No es que no hi haja res nou baix del sol sinó que, moltes vegades, el que hi ha està repetit. Aquest és el cas del tren Xitxarra, la joia de la corona de la memòria ferroviària alcoiana. ¿Sabíeu que a no massa quilòmetres d’ací hi va haver un altre trenet amb una història similar a la del nostre i que, a més, també tenia nom d’insecte?
El olor de la indefensión
Viktor Frankl discursa que, donde todo es indefensión, también queda espacio para la propia decisión
Te despiertas entre gritos, ahogado entre la gente, con los pies entumecidos y la piel de las manos completamente resquebrajada. Estás sangrando, no sabes por dónde; apenas reconoces el dolor, sólo tienes la oportunidad de identificar algunas manchas de ese pegajoso líquido rojo dispersas a lo largo y ancho de la fragmentada tela que pretende ser tu ropa.
Microcoraeta psicolingüística XVII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Paelleta amb' entre d'altres
Paelleta amb: pesolius, floricoleta, allets tendrets, carxofiua, favetes tendretes, bajoquetes, espinaquets, esclatassanguets, joliverdet...tot ben sofregidet, amb un poquiu de pebre i bojoquiua picaeta, i hale, que bulla un ratet i a xuplar-se els ditets. Ens agrada molt la paelleta, i si s'agafa un poquiu, i es fa socarradet, encara és més bona i tot. Als xiquets els agrada massa, i sobretot la que fa, els diumenges, l'agüeliteee. Idat? Som terra de diminutius, molt afectius, i la gent sembla contenta...
Javier Llopis

Paisajes y luces del Sur. Cádiz es un universo particular bajo el objetivo de la cámara de Paco Grau. Playas interminables en las que el cielo se confunde con el mar, edificios singulares que no se parecen a nada, el brillo brumoso de las puestas de sol y el imprescindible elemento humano. El fotógrafo se pasea por este rincón de Andalucía que todavía resiste el azote del turismo de masas y que conserva el sabor de lo auténtico.