The Mandalorian
Una ressenya d'aquesta sèrie, basada en els personatges de George Lucas, dirigida per Jon Favreau, Dave Filoni, Deborah Chow, Rick Famuyiwa, Bryce Dallas Howard, Taika Waititi
Una novel·la carregada d’humanitat
Una ressenya de Francesc Pou de ‘El iaio a Nova York' de Vicent Borràs. Editorial: Aila Edicions Obra guanyadora del III Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil 2019
 
Destacados
La alcoyanía en tiempos del cólera (3): distancias acotadas, buñuelos y doble ración de balcones
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
Los arrumacos y los toqueteos empiezan a provocar rechazo
Desde que empezó el coronavirus, el contacto físico entre personas está mal visto e incluso se han acotado las distancias por decreto ley. Esta circunstancia, que para los ingleses y para la suecos no supondría ningún problema en su vida cotidiana, es un auténtico fastidio para la gente mediterránea, que cada vez que nos encontramos con alguien por la calle nos dejamos llevar por nuestra tendencia secular e irrefrenable al toqueteo, al beso, al abrazo, al apretón y a la palmadita en la espalda. Quinta jornada triunfal del confinamiento, las cosas empiezan a ponerse duras.
Cultura en temps de confinament
Molts espais redissenyen les seues formes de comunicació en temps de crisi
Aquesta crisi produïda pel COVID-19, serà recordada per molts anys i a més a més estudiada per la historiografia. Però a banda de recordar els dies que vam haver d’estar a casa empresonats, aprendrem coses enriquidores arran de la situació.
La alcoiania en els temps del còlera (4): De vegades veig Txernòbils
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Hi ha dies quan baixe per Oliver camí del treball - just al costat de la Residència que ens ha fet eixir a les notícies- amb la boira, la motxilla que porte a l’esquena i el paraigua, que em sent con un d’aquells treballadors, bombers o soldats ‘voluntaris’ de Txèrnobil que havien d’apagar el reactor, desinfectar el carrers o qualsevol cosa per l’estil.
La dona de verd
Una història de por tan real com el coronavirus
BARCELONA ABRIL DE 1982 He arribat a casa al voltant de les dotze de la nit. Venia de la Galeria Amagatotis on hi havia reunió del grup de poesia “Escena Alternativa”, una secció de treball del ”Teatro Fronterizo”. Unes setmanes arrere vaig anar al Fronterizo a dir que volia fer teatre i em van donar esta alternativa poètica.
La alcoyanía en los tiempos del cólera (5): esto de hacer Historia es una mierda
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
Somos unos peliculeros. Para nosotros, hacer Historia era cabalgar con el Séptimo de Caballeria junto a Errol Flynn, sublevarnos con Kirk Douglas para liberar a los esclavos del yugo romano o desembarcar en Normandía a las órdenes de John Wayne. Al final, el puñetero coronavirus nos ha jodido todas las expectativas épicas y nos ha dejado bien claro que para los de nuestra quinta, hacer Historia consiste básicamente en encerrarse en casa en batín y pijama, mientras oscilamos entre los episodios de aburrimiento y los momentos de miedo atroz.
Los Borbones en pelota
Allà per 1869, poc després de la revolució “Gloriosa” que havia provocat l’exili d’Isabel II, començaven a circular per Madrid unes làmines satíriques, per dir-ho suau, perquè la majoria eren clarament pornogràfiques, baix el títol genèric de “Los Borbones en pelota”.
El miracle de la plaga de llagosta a Alcoi
La ciutat va patir en 1694 una plaga de tal magnitud "que visiblemente desaparecían las cosechas"
Alcoi va ser escenari, el 9 de maig de 1694, d'un miracle, el miracle de la plaga de llagosta, produït arran la intervenció de Sant Gregori d'Ostia, més precisament d'aigua beneïda amb les seues relíquies, dipositades en Navarra, un episodi no excessivament conegut de la història local i molt apropiat de recuperar en aquests dramàtics i tristos dies que vivim.
Lo último
La alcoiania en els temps del còlera (8): Houston tenim un problema
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Des de la declaració de l’estat d’alarma moltes llars s’han convertit en una espècie de centre de control de llançament de Houston (Texas). Tot ple de pantalles i de persones cridant. Una al portàtil en sessió de tele-treball. L’altra al passadís fent pilates amb el mòbil. El menut connectat amb el Classroom i alhora mirant vídeos en YouTube. En un Chromebook solt la pàgina web Coronavirus COVID-19 Global Cases fent la funció d’un tablero deportivo amb el minut i resultat del coronavirus. Al menjador, la televisió amb el volum al màxim per no perdre’s la compareixença de Fernando Simon. I damunt del sofà un telèfon, no se sap de qui, rebent missatges i memes pel WhatsApp a tothora i fent sonar una campaneta com les campanes de Sant Francesc a les dotze.
Amotinar
En Alcoy no hace falta ser miembro de una tripulación pirata para amotinar, aquí puede hacerlo cualquiera siempre que esté dispuesto a hablar a voces
En los motines de barco se suele amotinar bastante
He aquí un ejemplo perfecto de la capacidad que tienen los alcoyanos para subvertir el lenguaje. Al resto de los mortales, la palabra amotinar les suena a tripulación de barco sublevada contra un capitán especialmente cabrón. Aquí no, en Alcoy puede amotinar cualquiera, siempre que esté dispuesto a hablar a voces y con el volumen necesario para que lo oigan los vecinos.
La alcoyanía en tiempos del cólera (7): el repugnante mecanismo del odio
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
Algo hemos adelantado. En la Edad Media, cuando se producía una gran epidemia, los cristianos viejos les echaban la culpa a los judíos e inmediatamente montaban una turba violenta con antorchas y arrasaban las juderías, dejando un rastro de muerte y de destrucción. Olvidados los tiempos de los pogromos, ahora el odio ha encontrado un canal de salida indoloro pero igualmente repugnante: las redes sociales.
Enrique Carbonell Antolí (1870 – 1924)
Empresario
Persona de exquisito refinamiento y extraordinaria personalidad, fue un industrial textil nacido en Alcoy que fundó la emblemática empresa Carbonell y Cía. en 1903, la cual, dedicada a la fabricación de géneros de punto, llegó a tener más de ochocientos trabajadores.
La alcoiania en els temps del còlera (6): Grossos i despentinats
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Ara que ens encaminen cap a l’equador del confinament ja he fet tot el que podia fer a casa. He revisat la data de caducitat de les medicines, he tirat les caducades, he possat en ordre la carpeta de les factures, he classificat per colors els mitjons, he endreçat armaris, ordenat llibres per la nacionalitat de l’autor i vinils alfabèticament i... un grapat de coses més tan crucials com aquestes.
Microcoraeta psicolingüística XXXVIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: Mi marido anseña demasiado el paquete del gordolobo…
-Ai, mi marido anseña demasiado el paquete del gordolobo… Traducció: «El meu marit mostra massa el paquet del gordollobo...» Doncs sí, haurem d’escoltar la història que Paquita Refugio de la Serena (el seu pare era de Madridejos, però va vindre de molt jove per a treballar a una fàbrica del tèxtil), els contava a les seues amigues de tota la vida, des de l’escola i tot.
Javier Llopis

Son imágenes para la Historia. Es un paisaje extraño de fallas a medio construir o a medio retirar. Una València insólita, que afronta el impacto emocional y económico de la suspensión de su fiesta grande a causa de la pandemia del coronavirus. Paco Grau se ha dado un paseo por unas calles llenas de involuntarias metáforas visuales que reflejan una situación inédita. Su cámara nos hace la crónica de una ciudad traumatizada en la que la decoración festiva sólo sirve para recordar la amarga suspensión de las Fallas.