La postveritat colpista
Goebbels, ministre nazi de propaganda, ja sabia que una mentida repetida mil voltes es converteix en veritat

el comptador d’ estrelles
i canteu, sempre : … 'allà dalt de les muntanyes les remors no l’inquietaven'
Fer el xempla
Un comensal 'fent el xempla' versión leatherface
Fer el xempla es una manera de hacer el tonto que, dependiendo de su intensidad, se sitúa entre el capoll y el pixorro
Buenos vecinos
Buenos vecinos (Hafsteinn Gunnar Sigurðsson, 2017)
Més que una novel·la negra
Entre les urpes del gat, una crítica de Francesc Pou
 
Destacados
El olor de la indefensión
Viktor Frankl discursa que, donde todo es indefensión, también queda espacio para la propia decisión
Te despiertas entre gritos, ahogado entre la gente, con los pies entumecidos y la piel de las manos completamente resquebrajada. Estás sangrando, no sabes por dónde; apenas reconoces el dolor, sólo tienes la oportunidad de identificar algunas manchas de ese pegajoso líquido rojo dispersas a lo largo y ancho de la fragmentada tela que pretende ser tu ropa.
L’altre tren Xitxarra
Algunes coincidències entre dos trens amb noms d’insecte
Archivo: Paco Breva
Diu l’Eclesiàstic que no hi ha res nou baix del sol. Cert. I no només això. No es que no hi haja res nou baix del sol sinó que, moltes vegades, el que hi ha està repetit. Aquest és el cas del tren Xitxarra, la joia de la corona de la memòria ferroviària alcoiana.
La máquina de fabricar republicanos
¡Y mira que les pedían poco…!. Les bastaba con esquiar en invierno, con lucir palmito en el yate durante el verano, con acudir de punta en blanco a los grandes saraos culturales y benéficos, con ofrecer una docena de discursos anodinos al año, con lavar los trapos sucios en casa y con comportarse como una familia medianamente normal de cara al exterior.
Gabriel García Márquez y el Realismo Mágico
Gabriel José de la Concordia García Márquez, más conocido como Gabriel García Márquez o por su apócope ‘Gabo’, nació en la ciudad colombiana de Aracataca un 6 de Marzo de 1927 y falleció el 17 de abril de 2014 en Ciudad de México.
Sólo preguntas
Listado de interrogantes para encarar mareados el próximo otoño caliente
Final de vacaciones y otoño caliente. Dicen los que de esto saben que nos esperan meses de susto y pavor. El patio periodístico viene removido y las redes sociales (como mandan los cánones) se incendian un día sí y al otro también. A mí, sólo se me ocurren preguntas sin respuesta. Ahí van unas cuantas.
Una experiència al Celler de Can Roca
Quan tens l’opció de tindre una experiència gastronòmica i damunt de fer-ho en un lloc on la llista d´espera és d´un any i tu només has d´esperar dos mesos, entenc que no es pot dir que no
Quan la joventut o la ignorància (que és molt atrevida) feia que no fora conscient de les coses que deia, vaig començar a sentir parlar de restaurants on elaboraven plats microscòpics i caríssims. I pensava que en cas d’anar alguna vegada després hauria de passar per una hamburgueseria per omplir-me com cal.
La sort dels cordòfons
Altre moment per gaudir de bona música, o al menys si no, de gran activitat d’aquest art, el trobem a l’estiu
Un dels darrers assajos abans dels concerts a enllestir estava a punt de prendre forma. Tots llestos des de fa uns minuts per escalfar la gola, llavis, dits i braços. Últims retocs a les partitures i tot just pel primer cop de batuta. Una calor força molesta a vegades, algun estiuenc mosquit feia revoltar les mans d’algun que d’altre músic, i tots amb una ampolla d’aigua a sota del faristol, donaven forma a la vestimenta d’estiu per seguir endavant amb assajos i repeticions.
Lo último
¿Y si?
Con esto de que la II Feria Modernista de Alcoy va dedicada al escultor Lorenzo Ridaura, me estoy planteando un par de cuestiones. Solo un par. Y las sumo a mi lista de preguntas sobre todos nuestros grandes artistas. Lista que si sigo así, no se va a terminar nunca.
Foto: Paco Grau
Que vaya por delante que igual peco de exagerada. O que tengo muy altos los niveles de chovinismo alcoyano debido a la resaca modernista que todavía me dura. O, puede ser, que con el paso de los años tenga más claro que el arte, las manifestaciones artísticas son “sedimentos de experiencias”, definición que dio el sociólogo del Arte por excelencia Arnold Hauser (1892-1978) hace ya unos años.
Llegendes d’època
Conten també, que en alguna d’aquestes festes, juntament amb una gran cabaretista de l’època, el mestre del piano Arthur Rubinstein feren amistat tots tres
Un piano al centre amb uns quants espills, enrenou de cambrers d’una banda a l’altra i aroma a cafè per totes bandes. Tertúlies i converses de negocis i tractes envolten tota la sala al centre i terrassa de l’establiment. Les façanes carreguen els seus murs de motius florals i de fauna noble i viva. Un nou temps arriba a la nostra ciutat amb caràcter modern; un moviment modern i de moderns afrancesats, i modernisme li férem dir.
Ressonàncies tètriques (II)
Segon lliurament d'aquest acurat estudi sobre els elements macabres i luctuosos que envolten Alcoi, les seves tradicions i la seua història
Llorens Ferri (1977): Inquisidors irritat, oli sobre tauler 29’5 x 29’5 cm. Fragment
Qüestions prèvies Si a Ressonàncies tètriques (I de IV) vam tractar La cançoneta dels cochillets i els personatges de les Mananes hui continuarem amb Còlera letal reivindicativa alcoiana. Més avant, a les restants Ressonàncies tètriques tractarem les categories estètiques al voltant de la mort i ens aproximarem a l’estètica alcoiana. També, ens posarem tragicòmics amb Tres culaetes a la porta del cementeri i Sereno, quina hora és? D’altra banda, destacarem l’art i el glamour d’una de les morts més artístiques de tota la Península i que va tindre lloc a Alcoi per obra d’alcoians.
Si te he visto, no me acuerdo
Alcoy acumula una inacabable lista de proyectos estratégicos y de iniciativas delirantes, que nunca se han convertido en realidad
La historia de Alcoy está llena de maravillosos proyectos frustrados y de iniciativas delirantes que (gracias a Dios y al sentido común) no se han convertido en realidad. Durante décadas esta ciudad ha debatido sobre actuaciones de todo tipo, que al final se han quedado en nada. Tipografía La Moderna les ofrece una pequeña lista de sueños rotos, en la no están todos los que son, pero sí son todos los que están
Ridaura de prop
Fundació Mutua de Levante inicia la seua activitat aquest setembre sumant-se a les activitats de la Fira Modernista amb l’exposició “Ridaura de prop"
Microcoraeta Psicolingüística XVIII
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Picú' entre d'altres
-Picú. Jordi Mauro, de Tots els Sants,  Felip Neri Garcia i Gisbert, i un poc Matarredona per part de pare, quan ataülla el regal que li han fet a la seua agüela per reix crida, amb molta sorpresa: «Què fa aquest robot a casa?» I és que, fins i tot, un trist «picú» de tota la vida, el que hom ha utilitzat des del Pleistocè Superior per a lligar als «guateques», i arrimar «embutxat», sembla un producte rar de l’enginyeria espacial. Ja veus, un trist i senzill «picú», amb més anys que un bancal, resulta ser un robot de raresa transversal. Collons, pape!!!
Javier Llopis

Paisajes y luces del Sur. Cádiz es un universo particular bajo el objetivo de la cámara de Paco Grau. Playas interminables en las que el cielo se confunde con el mar, edificios singulares que no se parecen a nada, el brillo brumoso de las puestas de sol y el imprescindible elemento humano. El fotógrafo se pasea por este rincón de Andalucía que todavía resiste el azote del turismo de masas y que conserva el sabor de lo auténtico.