Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
Una visió completa de l’artista
Ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula’ de Jordi Tormo. Editorial: Sembra. Llibres.
 
Destacados
Sopaberena
Los lingüistas se han dividido en dos bandos irreconciliables: los que creen que es una merienda tardía y los que defienden que es una cena madrugadora
En estos tiempos en los que está tan de moda hablar de la cocina de fusión, vale la pena destacar esta aportación alcoyana a la gastronomía universal. La sopaberena es la fusión de dos comidas en una sola: la merienda y la cena.
Microcoraeta psicolingüística XXI
Les millors expressions alcoianes de sempre en cristiano de toda la vida. Avui: 'Éste no se encanta en pajas'
- Éste? Éste no se encanta en pajas. (Aquest?, aquest no s’encanta amb palles) Frase que il·lustra una clara manera de ser, potser arriscada o vehement. En la filà, seu social, i a la taula d’escotti, s’escolta, a vegades, la frase que així diu, tot referint-se, per exemple, a que Toni, ni més ni menys, ha decidit fer el capità molt pròximament,
Plataforma Life y Física en las ondas
¿Sabéis quién es Téano de Crotona? ¿Trótula? ¿Cristine de Pizán? En este sexto programa y en el día de la radio hablaremos de mujeres científicas en la Historia para conmemorar el día de la mujer y la niña que se celebra el 11 de febrero.
Fins que la mort ens separi
Quan el discurs sonor sorprèn el públic inexpert i familiarment anomenat profà pels afiliats al gremi, pot esdevenir-se pel total desconeixement dels afers interns de la pràctica musical.
Com una sorpresa de bon matí quan els nens recullen els regals el dia de reis, o un glop d’aigua que ens demana el següent per matar la gana assedegada d’aquell elixir, vaig necessitar seguir escoltant aquella melodia màgica, emocionant i a la vegada incomprensible pel meu cor. Havia estat enverinat del beuratge més perillós de tots, sinó altre que aquell que et fa enamorar de l’incomprensible.
La Cavalcada, qui és qui?
Des del dia 01 de desembre fins el 04 de gener es pot visitar aquesta exposició a la seu de la Fundación Mutua Levante
Amb l’arribada del Nadal, la sala d’exposicions de la Fundación Mutua Levante, es prepara per a albergar una visió temàtica sobre la nostra Cavalcada i els protagonistes que s’hi amaguen darrere. Mitjançant els personatges podem apreciar la història del nostre Nadal en les figures i detalls que moltes vegades, fruit de la il·lusió, ens passen desapercebuts.
Adéu, senyor Paco
Paraules d’acomiadament d’Àngel Beneito i Paco Blay al funeral d'un alcoià imprescindible
Francisco Aura ―Paco Aura, com tots el coneixíem― és tot un símbol, doncs en la seua vida podem veure reflectida gran part de la història d’Europa del segle XX. Malauradament, li va tocar viure els millors anys de la seua vida, la joventut, en un món difícil i convuls.
Saials. Mariners de Santa Pola
Enmig la mar de deshumanització que banya els paradisos cobejats de l'illa europea, el petit vaixell de Santa Pola Nuestra Señora de Loreto ha salvat d'una mort segura dotze fugitius de la misèria de Senegal, Mali i Líbia i els ha acollits en la seua closca de nou a 150 milles de Malta i 100 de Líbia perquè compartesquen abric i menjar amb els catorze mariners de la tripulació del pesquer.
Lo último
El Mas del Diable
El dilluns 10 de desembre a les 19’00, la seu de la UA en Alcoi, edifici Cambra de Comerç, acollirà la presentació de la nova edició de la novel·la ‘el Mas del Diable’ d'Isabel-Clara Simó
El llibre narra l’historia dels germans Dick i Duke, que es retroben al seus racons d’infància rere la mort del seu pare. Després de vint anys separats recordaran que van tindre un passat complexe degut a una mare no massa afectuosa i un pare al que temien.
Saials. L’ou, la serp i la vaga de fam
Faríem bé de revisitar en aquests temps convulsos Brecht (Terror i misèria del III Reicht, 1938) o Bergman (L'ou de la serp, 1977)
Fotograma de la pel·lícula 'El huevo de la serpiente' de Ingmar Bergman
Diuen que l'independentisme català va despertar la fera feixista. És un argument tan fals com perillós. Fins Pablo Iglesias i companyia van flirtejar en algun moment amb una idea que desafia tota evidència i que té com a propòsit no tant impedir el reviscolament de la ultradreta com frenar la revolta democràtica de Catalunya.
El Origen de los Calendarios
Hablamos de los días fastos, nefastos y sagrados dentro del calendario romano y de los controladores de los mismos que a partir de ellos se llegaba a influir en cuestiones incluso de gobierno. ¿Sabíais que en época de Rómulo y Remo enero y febrero no existían?
Tirisiti, el titella que més agrada als escolars
Un any més, i ja en van 12, el Teatre Principal s’ha transformat en la llar del Betlem, pot ser, més conegut del País Valencià
Com cada any, la maquinària del Betlem de Tirisiti es posa en marxa al mes d’octubre amb les reserves per a la campanya de representacions en horari i calendari escolar. El que va començar sent una campanya d’àmbit local als anys 90 s’ha convertit a hores d’ara en una cita ineludible per a molts centres de tota la geografia valenciana. Una activitat escolar que no falta a les agendes dels centres.
El divendres més black
Feia temps que no sentia tanta vergonya, ràbia i pena alhora. Però després de veure el vídeo que porta des de divendres per la nit corrent per tots els mòbils de la contornada, em sembla que no tinc cap altra opció.
Mendiko ahotsa o l’animat cim del Puig Campana
Una aproximació a la història d’un cim amb menys activitat que el campament base de l’Everest però amb prou més que casc històric d’Alcoi
Fotos del Puig Campana: Carles Vilaplana
Què succeeix al cim del Puig Campana? Hi ha tanta activitat com diuen? O com acostuma a passar a la majoria dels cims només està ple de pedres, sargantanes i matolls? És una muntanya màgica o és una muntanya maldita? És cert que hi va haver una base d’OVNIS? Què hi ha de veritat en allò dels túnels que comunicaven el Puig Campana amb la base d’Aitana? I, per damunt, de tot què vol dir mendiko ahotsa?  La resposta a aquestes, i a algunes preguntes més, la trobareu en aquest l’article.
Javier Llopis

Es una de esas imágenes que se quedan para la historia de una ciudad. Camilo Sesto, rodeado de una multitud de fans y de paisanos, se convierte en el centro de todas las miradas en el acto institucional con el que el Ayuntamiento de Alcoy le pone su nombre a la Alameda. Con ambiente de gran première cinematográfica y con un auténtico record de medios de comunicación, se desarrolló un homenaje que aparece reflejado en la crónica fotográfica que ha hecho Paco Grau.