El que passa compta
Smartphones
Estic segur també que tots els diputats ja en tenen, de mòbil elegant, de manera que potser sí és prescindible la despesa d'uns 50.000 euros per comprar-ne de nous
Des que m’havien canviat feia uns dies les rodes posteriors notava que el cotxe se me n’anava lleugerament cap a la dreta, cosa que en segons quins casos pot resultar fatal. De manera que vaig tornar al taller per solucionar-ho. La dona que em va atendre, molt amable, s’esforçà a desvincular el canvi de rodes […]
El que passa compta
Per no frenar
La pretensió de convertir els valencians en ofrenadors a perpetuïtat no només xocava amb la crua realitat de la nostra secular postergació del poder i dels seus beneficis, sinó també de popularitzar un himne que s'havia apropiat la dreta més rància i més descaradament antivalenciana
Les primeres frustracions de la denominada transició no van deixar només un paisatge de prunes agres entre els valencians, almenys entre els més conscients de ser-ho. L’enginy popular sempre ha trobat maneres de compensar a través de l’humor i la ironia les amargors de tota mena que ens assetgen. La transgressió literal dels grans himnes […]
El que passa compta
Horror vacui
Quan poses el dit en algunes nafres del poder et poden passar aquestes coses. Però com que no visc, ni de bon tros, d'això, puc permetre'm el luxe de defensar la llibertat literària a capa i espasa
Ja em perdonarà el lector que avui parle de mi, o de la part de mi que des de fa un bon grapat d’anys es dedica a escriure aquests artefactes tan volàtils que en diem columnes i que tenen el seu hàbitat en els terrenys pantanosos que separen (de fet, uneixen) periodisme i literatura. Un […]
El que passa compta
FUSTER al Parlament
Que siga precisament Joan Fuster, en el vessant més aforístic, l'escriptor invocat en boca de Fernando Delgado i Francesc Colomer, el nou President de les Corts, no és només una prova de finesa literària sinó un desgreuge en tota regla a la cultura i la intel·ligència
I vam alenar, després d’un parell de setmanes esbojarrades de contenir la respiració. Per fi les portes de les Corts es van obrir gràcies a un acord in extremis (mai millor dit) entre les forces de més o menys esquerres, acord que sobre el paper fa bastant bona pinta. El que ja es coneix com […]
El que passa compta
Trellat
Qualsevol pacte amb aquests responsables (diga's PP o diga's Ciutadans) que impedís majories sòlides de les forces d'esquerra seria vist per la ciutadania com una traïció en tota regla a la voluntat popular de canvi.
Entre els valencians el trellat, un terme tan precís com peculiar del lèxic autòcton, és molt sovint invocat però rarament practicat, sobretot en el món de la política. L’Alcover-Moll en dóna tres accepcions: com a còpia i trasllat d’un escrit, com a raó o fonament lògic i com a sinònim de profit. I de totes […]
El que passa compta
Un temps nou
Fins aleshores moltes vegades havíem viscut com zombies havent-nos d'engolir els aspres vins de burla que ens donava una dreta cavernícola, organitzada en xarxa mafiosa disposada a dinamitar la democràcia
Exageraré si dic que el tomb electoral del 24 de maig al País Valencià és ja una fita històrica –d’aquelles, vull dir, que tenen la grandesa de marcar un abans i un després? Ho concentraré, sense menysteniment de moltes altres, en una sola dada: a la ciutat de València Compromís quedà tan sols 10.000 vots […]
El que passa compta
La reflexió
Al capdavall només hi ha dos tipus de votants: els qui empenyen per millorar l'estat de coses i els qui ho fan precisament per evitar-ho, perquè tot continue més o menys igual.
Amb variants més o menys afortunades, aquesta columna d’avui ja l’he escrita no sé quantes vegades. Potser tantes com eleccions he vist i patit en els meus dies, que no són pocs. Els experts en la inexactíssima ciència de la demoscòpia i les seues múltiples ramificacions hi veuran factors i aspectes que a mi se […]
El que passa compta
El forn
A la Vall d'Ebo, on l'honorable Alberto Fabra va ser escridassat quan intentava explicar l'origen del foc que va obligar a desallotjar alguns xalets dels voltants
Hi ha dies en què la meteorologia pot ser la millor metàfora d’un país. Tal va passar dijous passat a València quan els termòmetres de la primavera van rebentar –per dalt, no cal dir-ho– tots els rècords. Avisats com n’estàvem amb prou antelació, res no va poder impedir que aquell vent de foc que travessava […]
El que passa compta
L’Imperi Rus
Per molt que sapiem que les enquestes les carrega el dimoni, la sinistra situació que pronostiquen, no pot sinó amargar les il•lusions dels qui encara esperem alguna cosa nova d'aquest país
Les alegries estadístiques duren poc a la casa del pobre. Vull dir les que auguraven fins fa poc la pèrdua sense pal•liatius del poder absolut de la dreta al País Valencià. El recent informe del CIS, a les portes de la campanya electoral, ha aigualit una mica el vi d’una festa que de moment només […]
El que passa compta
Saquejar
Si ets Vicepresidenta d'un govern en ple exercici d'autobombo sobre els èxits de la teua gestió, i en lloc de dir «sanejar» dius «saquejar» llavors tenim un cas com un cabàs.
Ho atribueixen a un lapsus linguae, un error involuntari del llenguatge pel qual on vols dir una paraula n’hi dius una altra. En la distància significativa entre la paraula no dita i ajustada a un context i una finalitat determinats i la que irromp de sobte sense avisar és on rau la força de l’impacte […]
El que passa compta
El Whatsapp
...l'ús de les maquinetes i les xarxes socials impedeix les vel·leïtats de la memòria, anul·la la possibilitat de l'error o la incertesa,
Tinc la impressió que està a punt de complir-se la profecia, si no s’ha complit ja en molts aspectes, de la pel·lícula de Wim Wenders Bis aus Ende des Welt (Fins a la fi del món, 1991). Els protagonistes d’aquesta esborronadora història acaben sent víctimes, fins a l’extrem de l’embogida addicció, del seu invent: una […]
El que passa compta
El cant dels ocells
Aquest cant dels ocells és el contrapunt joiós, volàtil i lleuger, a la patètica grandiloqüència que massa sovint senyoreja la vida humana
Rotllar la primera cigarreta del dia, després del desdejuni, assegut a la porta de casa davant del jardí, és el ritual amb què comença la diària immersió en el món, aquest món d’Angus, a la costa oriental d’Escòcia. És l’hora en què, empesa per aquests primers dies d’un abril brillant, no gens cruel, i desacostumadament […]