Punto de vista
La bombeta i els electricistes
Un article en forma de metàfora sobre la monarquia, el baix rendiment i les energies renovables.
Quan se’t fon una bombeta el més normal és canviar-la i arreglat. La de Juan Carlos I, exhausta després de trenta-nou anys de regnat, feia temps que no emetia llum, ni tan sols la mínima indispensable per deixar en una discreta foscor tot el que quedava fora del seu camp de projecció, caceres escandaloses, fortunes […]
Punto de vista
Amb Jaume a Barcelona
Un fantasma recorre l'ensenyament, el fantasma d'un mercantilisme que ho enfanga tot de contractes.
En podrien haver dit pacte, acord, entesa o què sé jo, però a ells els agrada més la paraula contracte. El cas és que darrerament tot el que cau de dalt a baix al món de l’escola ve empaquetat amb la cel·lofana del contracte. Es deuen pensar que la semàntica és un carro que pots […]
Punto de vista
Pel dret a decidir
El degoteig de desgràcies per a la monarquia anava formant molts tolls pútrids en els salons de la Zarzuela
En frase que s’ha repetit fins a la nàusea Franco ho deixava tot lligat i ben lligat. La pròtesi testamentària, d’inequívoc sabor autoritari, era la pròpia d’un autòcrata vingut al món per usar a discreció cordes i cadenes ben gruixudes amb fins patibularis o lligar els gossos amb llonganisses.
Punto de vista
L’arquebisbe i l’oroneta
Un article que analitza les estretes relacions i les amistats perilloses entre polítics valencians i església catòlica.
Quasi al mateix temps que des del niu de les urnes alçava el vol una tímida oroneta per anunciar que la primavera havia arribat i que avançava veloç cap a l’estiu de la plenitud solar i el temps de les collites, monsenyor Osoro s’espolsava (mai millor dit) unes declaracions per recordar-nos que el regne de […]
Punto de vista
Demà
Al País Valencià demà es visualitzarà, espere, el principi del final d'un cicle tenebrós
Us imagineu que a algun sàtrapa dels qui sovintegen per aquest país se li acudís prohibir la paraula demà? Reconec que la hipòtesi és poc plausible i fins i tot descaradament esbojarrada, però sense eixir-nos-en de la filologia, de més grosses n’hem vistes en els darrers lustres (i no cal que ens remetem, per exemple, […]
Punto de vista
Raimon i nosaltres
Un encertat anàlisi sobre les declaracions de Raimon en relació a la independència de Catalunya i el paper del País Valencià en el procés.
Potser convindrà aclarir d’entrada que em considere un raimonià de cap a peus, quasi tant com ovidià. Supose que com a tants d’altres de poc més o menys la meua edat, Raimon i Ovidi van ser les meues entrades principals al que podríem dir la consciència de llengua i país, de catalanitat, i social, des […]
Punto de vista
Capcots
Un acurat anàlisi sobre les conseqüències de l'ús del telèfon mòbil mentre es camina.
D’un temps ençà hom ha pogut observar que un nombre creixent de ciutadans de totes edats i condicions caminen capcots, completament abstrets i aliens als perills de la circulació, els encisos del paisatge, els canvis meteorològics, els imprevistos que es donen cada minut en l’entorn immediat, les trobades amb amics, coneguts i saludats o la […]
Punto de vista
Col.lisions
No calia ser un expert per endevinar que l'impacte produiria una explosió de dimensions còsmiques
Estava fullejant el periòdic quan de sobte, davant els meus nassos, es va produir una gran col·lisió entre dues notícies en un punt indeterminat de la pàgina. L’una viatjava a la velocitat de la llum i informava, amb pèls i senyals, que el País Valencià era el territori on més treball s’havia destruït en els […]
Punto de vista
Imperi de la llei
Manel Rodriguez-Castelló reflexiona sobre l'imperi de la llei i la república dels ciutadans.
Tot i la previsible negativa del Congrés a la petició del Parlament de Catalunya, tenia ganes de sentir què deien ses senyories. Bussege vostè en les aigües del llenguatge, que inunden també allò que no es diu, els insondables abismes del que s’amaga, i obtindrà una imatge nítida de la realitat. O, pel que fa […]
Punto de vista
Fuga d’esperança
Deu ser molt dur ser exministra, expresidenta de la capital del Regne i esposa d'un Grande i haver de trepitjar un dia el mateix fang en què ens rebolquem els mortals
L’esperança, virtut teologal, no és com el gas. Una fuga de gas és un dels perills domèstics més temuts, i amb raó, perquè les seues conseqüències poden ser letals. Si l’esperança va existir alguna vegada en l’Espanya nacional segurament es devia a algun estat d’ebrietat transitori, però a hores d’ara podem afirmar sense risc d’equivocar-nos […]
Punto de vista
L’òbit
La mort i resurrecció d'Adolfo Suárez vista per Manel Rodríguez-Castelló.
Dues frases se m’han quedat del difunt, el “Puedo prometer y prometo” i el “Sin prisas pero sin pausas”. Reconec que no són una gran aportació al pensament polític, ni a res en particular, ho sent, però se m’han quedat gravades amb foc indeleble en la memòria, tan capriciosa i selectiva.
Punto de vista
La línia
Un article de Manel Rodríguez-Castelló sobre la condició d'indígenes dels valencianoparlants.
Quan els rostres pàl·lids, llavors comandats pel PSPV-PSOE, van decidir segregar l’escola en dues línies diferenciades en funció de la llengua vehicular que es fes servir a l’aula, vam adquirir plena consciència de la nostra condició d’indígenes, més exactament de sioux en una reserva índia.